Consciència tràgica de la mare de la model anorèxica Isabelle Caro

S'ha suïcidat la mare d'Isabelle Caro, la model francesa de 28 anys que patia anorèxia i que va morir a Tokyo el passat 29 de desembre, segons informa el diari britànic The Times. La jove havia explicat en la seva autobiografia que “tenia molta por de créixer” perquè estava convençuda que “la meva mare em deixaria d'estimar quan deixés de ser la seva nena petita”.

El padrastre ha declarat al diari suís 20 minutes que la mare d'Isabelle se sentia molt culpable per haver portat la model a l'hospital de Bichat, una localitat al nord de París. “Ella no volia anar a aquell hospital”, ha explicat Caro. Segons el seu relat, la mare estava molt enfonsada i preocupada per l'estat de salut de la seva filla i va quedar molt tocada per unes declaracions del fotògraf Oliverio Toscani, que va titllar la model “d'arrogant” quan ja estava greument malalta. Toscani, sempre polèmic, va llençar Benetton a la fama amb els seus transgressors reportatges entre el 1982 i el 2000, i és qui va fer les següents fotografies esfereïdores d'Isabelle Caro per una campanya contra la malaltia l'any 2007, patrocinada per la firma italiana No-li-ta, i prohibida a diversos països:

Christian Caro, pare de la model, ha informat als mitjans del decés. Ha anunciat també que denunciarà l'hospital en què va morir la model per homicidi, ja que considera que la causa de la mort de la seva filla és la negligència dels metges. L'hospital ha negat les acusacions i ha declarat que la jove va morir per les complicacions d'una pneumònia derivades de l'extrema fragilitat del seu cos després d'estar ingressada dues setmanes. Cal tenir en conta que Isabelle va arribar a pesar 26 quilos fent 1,56 metres d'alçada.

Isabelle Caro patia d'anorèxia des dels 13 anys, als 20 va ser hospitalitzada per primera vegada amb 25 quilos i entrant en un coma del que finalment va desesperat. Estava decidida a superar l'enfermetat i va participar en múltiples programes explicant el seu problema i va publicar diversos llibres sobre les seves experiències. Crec que no es pot resumir millor del que ho va fer ella mateixa poc abans de morir a la revista Vanity Fair el sentit de la seva existència: "El daño psicológico y físico que he sufrido solo tendrá algún sentido si puede servir de ayuda a quien ha caído o tiene la tentación de caer en la trampa de la que yo estoy intentando salir".

Krusty

Factura sanitària informativa

Després que dilluns els Consellers d'Economia i Salut de la Generalitat van llançar missatges preocupants en relació amb el cost del sistema sanitari a Catalunya, avui he sentit el Conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, parlant de “excés de despesa sanitària” i anunciant que implantarà una nova mesura, per conscienciar la població del cost que té la sanitat pública per el nostre país, consistent en entregar una factura al contribuent, un cop aquest finalitzi un tractament o consulta mèdica, per ara a títol informatiu.

És cert que el sistema de Salut català és un dels més reconeguts i eficaços del món en l'àmbit assistencial, i a partir d'aquí, des del departament de Salut es denota que això ha dut a un nivell de despesa difícilment assumible d'ara endavant si no es vol empitjorar la crítica situació dels números de l'administració catalana. Destaquen també que sense el 25 per cent de catalans que opten per l'assegurança privada el sistema ja estaria en fallida.

Estarem tots d'acord en que una bona sanitat pública és fonamental per a l'estat del benestar, però el camí que ara enceta la nova administració és molt clar per mi on acaba. Quin sentit té fer l'esforç econòmic i burocràtic necessari per implantar ara l'entrega de factura en la sanitat pública catalana, justament en moments difícils, si no és per fer després l'inevitable pas més que segueix i començar a cobrar-la. Personalment veig clar que aquesta factura és només una mesura prèvia al copagament sanitari entre Generalitat i individuu, i aquesta política perjudicaria sens dubte els ciutadans més necessitats. És per això últim que m'inclino a pensar que les intencions del Conseller de Convergència van per aquí, ja que la dreta mai a destacat per afavorir els que tenen poc sinó als que més tenen.

Companys, si volem mantenir un sistema sanitari assequible per a tots, inclosos els més desafortunats, vigilem molt d'aprop aquest tipus de mesures. Si la sanitat és gratuïta, com ha de ser, i volem que sigui bona, no necessitem que ens entreguin cap factura del servei prestat, sinó que es destinin aquests recursos a millorar-la. Com va dir el profeta, "que no nos engañen".

Krusty

Fum, fum, fum

Des d'ahir dia 2 de gener ja no es pot fumar en discoteques, bars, restaurants, centres hospitalaris i parcs infantils. El govern espanyol va acabar aprovant l'opció més restrictiva de la Llei del tabac, tot i les esmenes del Senat que preveien zones habilitades per a fumadors.

El sector de l'oci i la restauració avisa molt encertadament que ara el problema serà el soroll: els fumadors sortiran al carrer a fumar i perjudicaran el descans dels veïns. Fecasarm, associació que agrupa un miler de locals de la restauració i de l'oci de Catalunya, assegura a través del secretari general de l'associació, Joaquim Boadas que "La gent sortirà a fora a fumar i parlarà amb veu alta, aleshores començaran les denúncies per part dels veïns; els ajuntaments obriran expedients sancionadors i els locals acabaran tancant, almenys cautelarment".

Actualment Catalunya disposa de 48.000 bars o restaurants i de 200.000 treballadors en el sector, i es preveu una disminució de la facturació del 10%, perquè "els fumadors deixaran d'anar als bars i restaurants" segons el president del Gremi de Restauradors de Barcelona, Gaietà Farràs, i aquesta davallada acabarà provocant, de retruc, una pèrdua de 20.000 llocs de treball en el sector.

Per la seva banda, l'organització de consumidors FACUA s'ha posat en marxa ràpidament per fer complir la llei antitabac que ja ha entrat en funcionament i ofereix un espai al seu web en què permet als usuaris denunciar els casos. Es poden presentar les queixes tant d'establiments on es permeti als clients fumar, com d'aquells en què siguin els mateixos treballadors els que fumin. Les dades que s'introdueixin arribaran a l'entitat, que les tramitarà a les autoritats competents. També sol·licitaran que es facin inspeccions en aquests establiments per verificar si existeixen irregularitats. Aquestes denúncies arribaran de manera anònima al propietari del local. També el portal nofumadores.org dóna la possibilitat d'omplir un formulari de denúncia, al mateix temps que recullen tot d'informació d'interès sobre la llei i la seva aplicació.

El que no podem oblidar mai en tot això és que els fumadors passius tenen un 30% més de possibilitats de patir un infart de miocardi i entre un 20 i un 30% més de patir càncer de pulmó, a més del risc de desenvolupar malalties respiratòries que són, després dels tumors i les malalties del sistema circulatori, la tercera gran causa de mortalitat a Catalunya. A més, el tabaquisme és responsable de 350.000 consultes mèdiques. I això, té un cost econòmic de més de 600 milions d'euros anuals. Cada any moren a Catalunya 9.000 persones per malalties relacionades amb el tabac. Això vol dir gairebé una mitjana d'una persona per hora. A l'Estat espanyol són 55.000 els morts pel tabac i entre 1.200 i 2.000 persones no fumadores s'afegeixen a aquesta llista de morts a causa del tabaquisme.

Cal tenir en conta que la influència d'aquest tipus de lleis, ja que per exemple un estudi del 2006 ja indicava que l'entrada en vigor de l'anterior llei va suposar una reducció del nombre d'infarts en la regió sanitària de Barcelona. Durant el 2006, segons l'estudi, es va detectar una davallada en la taxa d'infarts d'un 11% per a homes i un 9% per a dones. On també s'ha registrat un descens és en el nombre de fumadors, actualment fuma un 28% de la població catalana quan el 2006 la xifra de fumadors diaris i ocasionals era del 34%.

Personalment sí que he detectat ja un espectacular augment del nombre de "colilles" a l'acera davant dels bars, però també que a dins l'aire és molt més respirable, així que apart de la feina extra per la gent de BCNeta, crec que la mesura serà positiva per tots. Si a Portugal, que són molt de "feta la llei feta la trampa" com nosaltres, la llei s'ha pogut aplicar sense problemes, també nosaltes hem de ser capaços d'acostumar-nos  a aquesta nova situació, que si ara sembla complicada, en breu serà totalment natural. Així que ja sabeu, aquest any, res de fum, i més val que aprofiteu per veure que l'alcohol serà la pròxima víctima d'aquesta societat excessívament normativitzada que funciona per imposicions més que per sentit comú.

Krusty