Agustí Benedito demandat per Verd Disseny per 13.331 euros

Agustí Benedito ha estat demandat per impagament, la notícia ha saltat aquest divendres, quan tot just fa una setmana que Jaume Ferrer, Marc Ingla i el propi Benedito feien pública una carta oberta conjunta en la qual demanen, al president Rossell i a la junta del Barça, que rectifiquessin la seva decisió de retallar les seccions professionals i no professionals blaugranes.

L'empresa de disseny gràfic Verd Disseny SCP demanda l'excandidat a la presidència per el deute contret en la prestació de serveis al candidat durant la campanya electoral del 2010, a la seva web podeu trobar un exemple de la feina feta.

Segons va informar Mundo Deportivo, “la reclamación asciende a 13.331 euros y corresponde, según argumentan los responsables de Verd Disseny, al importe de facturas no abonadas por la candidatura de Benedito en relación a servicios profesionales tales como el diseño y la preparación de la práctica totalidad de las aplicaciones gráficas de la campaña (material impreso, pancartas, carteles, presentaciones, etc…), así como de la gestión de todos los soportes de comunicación electrónica como la página web y otros instrumentos complementarios.” S'ha de dir que actualment, si un va a la web agustibenedito.cat sembla estar desactivada, desconec si hi ha cap relació amb els fets que comentem.

La demanda serà vista al Jutjat de primera instància número 33 de Barcelona, en base a que Verd Disseny assegura que no va rebre “a lo largo de su colaboración con la candidatura de Agustí Benedito ninguna queja por los servicios prestados, que comprendieron el período que va de finales de marzo de 2010 al 13 de junio siguiente, fecha en la que se celebraron las elecciones”.

Agustí Benedito, nascut a Barcelona l'any 1964, es va llicenciar en dret per la Universitat de Barcelona i és soci del Barça des dels 18 anys. L'any 1997 va donar suport a la candidatura d'Angel Fernandez a la presidència del club, sent co-fundador posteriorment del famós Elefant blau junt amb Albert Perrín, Jordi Moix, Sebastià Roca i Armand Carabén entre d'altres. L'any següent va participar en la moció de censura a Josep Lluís Nuñez i al 2000 va integrar-se a la candidatura de Lluís Bassat. Seguidament va formar part de l'estructura del club de 2003 a 2009 de la mà de la Junta de Joan Laporta, dimitint posteriorment i presentant-se com a candidat l'any 2010, quedant en segona posició per darrere de l'actual President Rossell. Una llarga trajectòria amb sorprenents canvis de bàndol però amb una evolució constantment ascendent que fa incomprensible la seva desafortunada actitud amb una firma que li va donar suport per aconseguir la seva fita més important fins al moment com a candidat a les eleccions del 2010.

Personalment, caldrà veure si la justícia posa cada cosa al seu lloc, però el que no tornarà a ser el que era és la imatge d'Agustí Benedito, envoltat d'una aureola de cavallerositat i serietat que no correspon en absolut amb l'impagament del que ara parlem. Es increïble que per menys de 14 mil euros un senyor com aquest dinamiti les seves opcions a la presidència de cada al futur, com a mínim, ara ja sabem quin preu tenia per ell la possibilitat de ser president del Barça, que ha deixat esfumar-se per 13.331 euros.

Krusty

Ecos del Madrid Barça

Un total d'11.123.000 persones van seguir dissabte el partit de Lliga entre el Reial Madrid i el Futbol Club Barcelona en alguna de les cinc cadenes que l'oferien a l'Estat. Això suposa una quota de pantalla del 62% i converteix l'enfrontament en el segon clàssic més vist de la història, superat només per la tornada dels setzens de final de la Copa del Rei de la temporada 1996-1997, disputat també al Bernabéu i que va reunir 11,7 milions d'espectadors (un 49,1% de share) davant la pantalla d'Antena 3.

A Catalunya, la xifra d'audiència d'aquest dissabte va ser encara més elevada, ja que els 2.291.000 espectadors que van sumar entre TV3 i La Sexta suposen el 72,2% de la quota de pantalla. De fet, Catalunya va ser la zona de l'Estat en què el partit va aconseguir un seguiment més elevat. La transmissió de TV3 va enganxar 1.536.000 persones (48,4% de share) de mitjana, tot i que al tram final de l'enfrontament va pujar encara més, i de fet el breu espai de quatre minuts durant els quals es va mantenir la connexió amb el camp un cop ja acabat el partit va arribar al 51% de quota i es va convertir en l'emissió més vista del dia. La Sexta va aportar-hi 755.000 seguidors més, i va aconseguir un 23,8% de quota. Al conjunt de l'Estat, La Sexta va liderar clarament la franja amb 8.806.000 espectadors i un 49,1% de share, unes dades que converteixen el partit en l'emissió més vista en tota la història de la cadena.

El que no es va veure és com, un cop acabat el partit, el defensa portuguès del Reial Madrid va encarar-se amb algun dels jugadors del Barça al túnel de vestidors i va arribar a llançar escopinades dirigides als rivals. Com no, més "señorio" madrileny. Al menys des de Madrid encara hi ha qui veu el que els demés no volen veure, a les pàgines de Marca, en un article titulat "El Barça va ser el lleó i el Reial Madrid el ratolí", el mític ex-jugador blanc Di Stéfano diu que l'equip de Guardiola té "alguna cosa que no té el Reial Madrid". A més, afegeix que mentre el conjunt blanc "anava i venia constantment", el Barça "fa futbol i balla".

Per la seva banda, el gran Johan Cruyff diu a Mourinho, en el seu article dels dilluns a El Periódico de Catalunya, que entreni "el 9 contra 11" i argumenta el seu consell: "En el cas d'ubicar Pepe al mateix lloc i amb les mateixes funcions, si es repeteix l'actuació del brasileroportuguès, el més normal és que no acabi el partit". Els consells de Cruyff també es dirigeixen cap a Guardiola, a qui diu que faria bé de perfeccionar "l'11 contra 10" de cara al partit de Copa del Rei. Per dues raons. La primera: "Perquè si el Madrid insisteix a disfressar-se d'equip petit, menor, si insisteix a jugar al darrere, cedint la pilota i tota la iniciativa al Barça, el més normal és que es repeteixi fàcilment una altra expulsió entre les files blanques". I la segona: "Que no és admissible que el rival et creï més ocasions amb un menys que amb el seu equip al complet. Evidentment, alguna cosa falla".

A mi personalment em va faltar més Barça, que últimament ens té acostumats a partits millors que el de dissabte, però sent el partit que era, s'ha de donar per bo el resultat i esperar amb il·lusió la gran cita d'aquest dimecres. Força Barça!
Krusty

Avui és el dia del Barça Madrid

He obert els ulls, era de dia llargament esperat,
estava cansat, adormit, esgotat i atontat.
M'he despertat, aixecat, dutxat, vestit,
esmorzat, espavilat i il·lusionat quan he pensat
que avui és el dia del Barça Madrid.

El Madrid arriba amb molta pressió,
conscient que avui tenen la primera opció,
amb grandíssima i mundial repercussió,
per canviar una difícil situació
en que es juguen tota la seva ambició.

Tres clàssics més tindrem encara
però el primer és el que toca per ara.
El Madrid va amb una plantilla molt cara
però tot això no val res ni importa ara
per que avui es el dia del Barça Madrid

Més de 500 milions de persones arreu veuran,
seguiran, patiran, gaudiran i vibraran,
sabent que espectacle major no trobaran
que aquest circ romà de mida gegant
on pots esdevenir Déu per un sol instant.

Espero que el barça la jugui, la toqui, la mogui,
la controli, la passi, la centri,
la domini, la xuti i la fiqui,
sempre fair-play i sobretot amb criteri,
per que avui es el dia del Barça Madrid

El precedent del 2 a 6 ens empara
per anar al Bernabeu a donar la cara,
amb un Valdés que ara tot ho para,
sigui el que sigui el que dispara,
i contra un equip on Mourinho ja desbarra.

Personalment crec que Messi brillarà,
lluitarà, pressionarà, s'esforçarà,
correrà, fintarà, driblarà, triomfarà
i marcarà el destí d'un partit que sempre recordarà
per que avui es el dia del Barça Madrid

Acabo amb esperança tot i desitjant
que sigui un match interessant, important,
apassionant,trascendent i al·lucinant
que passi a la història per impactant
i que el culers feliços puguem acabar cantat.

Perquè avui es decideix grna part de la lliga
i podem deixar el Madrid tocat de per vida.
Perquè no hi ha cosa més bona a la vida
que poder fer història en directe al dia a dia,
i avui es el dia del Barça Madrid.

Krusty

Algú ho havia de dir, bé Jan!

Joan Laporta ha sigut, una vegada més, molt contundent en declaracions a Catalunya Ràdio sobre qui està al darrera de les acusacions de dopatge als jugadors del Barça: "Queda claríssim que el Madrid és qui està al darrera de les insinuacions de dopatge. El Madrid no ha presentat cap demanada contra la Cope per haver-los acusat, i encara és hora que demanin disculpes. No em valen les explicacions del president del Barça disculpant el Madrid per la conversa que van tenir ells dos". Sí senyor, trobava a faltar la sinceritat laportiana.

L'expresident del Barça, però, també ha acusat a Sandro Rosell de fredor en la seva resposta a aquestes acusacions: "És una vergonya que no s'ha de tolerar, el president del Barça ha d'enfadar-se menys i actuar amb més contundència contra els que ataquen al Barça; la cadena Cope i el Reial Madrid", i ha afegit: "No hi ha la mateixa diligència en perseguir els culpables d'això, que en perseguir l'anterior junta directiva".

I respecte l'auto del jutge que l'obliga a ell i set exdirectius del Barça més a avalar uns 23 milions d'euros davant la LFP, Laporta també ha sigut força clar: "Si hem de presentar aquest aval com a consequència d'aquestes maniobres, ho farem, però el jutge ha canviat d'opinió arran d'unes pressions i comentaris i opinions de l'actual junta directiva".

És evident que en Sandruscu té contactes i influències, i com diu en Jan, faria bé de fer-les servir també per defensar els nostres jugadors, tant com les fa servir per perseguir fantasmes. Segur que la gent d'en Jan va fer coses mal fetes, però després de convertir el nostre club en el millor Barça de la història, i sempre, repeteixo, sempre, defensant i donant suport als jugadors per sobre de tot, i per mi, guanyar i protegir els nostres i el model de club és prioritari. Per això estan els directius, per poder dir el que els jugadors no poden dir, per poder fer el que els jogadors no han de fer, és a dir, "fotre canya" a Madrid quan s'ho mereixen, i aquest és el cas.

Krusty

Algú els ha d'aturar, Ferran Correras, diari Avui

Publico un article del diari Avui que m'ha semblat completament acertat, no podem seguir aguantant la ràbia de Madrid i la seva caverna mediàtica, tot té un límit i és evident que ells l'han traspassat. També reproduèixo l'editorial de la secció d'esports d'avui del mateix diari. M'agrada veure que els barcelonistes reaccionem, perque ja n'hi ha prou d'aquest color, el blanc.

"Algú els ha d'aturar" FERRAN CORRERAS, Diari Avui, 15/03/2011

"Des de Madrid i des del Real Madrid han decidit que tot s'hi val per aturar el Barça de Pep Guardiola. Tenen clar que no ho poden fer al terreny de joc perquè la superioritat blaugrana, tot i l'empat de diumenge a Sevilla, és abismal. El seu tècnic, José Mourinho, ha intentat desestabilitzar la plantilla blaugrana i influir en rivals, àrbitres i estaments dient, entre altres coses, que els contraris no s'esforçaven prou contra el Barça, que els que fan el calendari sempre miren de perjudicar els blancs i afavorir els blaugrana i que els àrbitres no jutgen els dos equips de la mateixa manera. Les seves constants queixes i provocacions van rebre el cap de setmana passat el suport del seu president, però cap resposta per part del Barça, que només treballa per contestar al terreny de joc.

I com que, tot i les queixes i provocacions, el Barça continua regnant en el futbol europeu, el club blanc ha decidit empassar-se la seva suposada cavallerositat i acusar els blaugrana de dopatge. Ha estat el periodista de la COPE Juan Antonio Alcalá qui han fet servir de missatger. Ell va explicar diumenge a la nit, citant fonts del club blanc, que el Real Madrid havia decidit presentar una queixa a la federació espanyola pels arbitratges i també demanar que els controls antidopatge que es fan en el futbol siguin més seriosos. Alcalá deia que el Real Madrid no entenia com Eufemiano Fuentes havia treballat amb el València quan l'equip valencià havia guanyat la lliga i no havia passat res i tampoc que altres metges de dubtosa reputació estiguin treballant per al Barça.

La reacció del club blaugrana ahir va ser immediata i contundent. Un comunicat mostrava la seva indignació "per aquestes infundades al·lusions que vinculen el club amb pràctiques de dopatge" i exigia "una rectificació immediata", a més d'anunciar que els seus serveis jurídics estudien "les accions legals que cal emprendre per defensar l'honor del club, dels seus tècnics, jugadors i serveis mèdics, objectiu pel qual està disposat a arribar a les últimes conseqüències". Va iniciar aquestes accions enviant un burofax a la COPE demanant explicacions sobre la informació que havia donat la cadena i la procedència d'aquesta informació. També va reaccionar el València, que va negar haver estat aconsellat mai per Eufemiano Fuentes i va anunciar "accions legals contra tots aquells que atemptin contra l'honor de l'entitat i els seus professionals".

Ateses aquestes demandes, tant Alcalá com la cadena COPE van demanar perdó, però van mantenir que la notícia era certa i van assegurar que la informació procedeix del Real Madrid, que no va dir ni piu. Sembla clar que aquest ha estat un altre moviment de Florentino Pérez, empresari d'èxit que no suporta estar fracassant en l'àmbit esportiu i que està disposat a fer el que calgui, amb el suport del seu entrenador, per aturar la supremacia del Barça. Algú, però, els hauria d'aturar els peus perquè no tot s'hi val per guanyar."

"Fins aqui podiem arribar" EDITORIAL D'ESPORTS, Diari Avui, 15/03/2011

"El Real Madrid no va donar cobertura ahir a la suposada informació que va transmetre el periodista de la COPE Juan Antonio Alcalá diumenge a la nit. Va afirmar en directe que el club blanc tenia la intenció de demanar a la federació espanyola una millora en els controls antidopatge, i va posar en el punt de mira el València i el Barça per treballar amb metges de «dubtosa reputació». Ahir, el Real Madrid ni va presentar cap queixa ni va manifestar que tingués cap intenció de fer-ho. Però la polèmica ja estava servida i un cop més des de Madrid, no només s'ha intentat deslegitimar la trajectòria futbolística de l'equip de Pep Guardiola, sinó que ara s'ha anat més enllà amb aquesta acusació de dopatge sense fonaments. Si no arriba cap altra explicació més convincent des de Madrid que negui aquesta campanya reiterada de setge al Barça, que difícilment arribà i encara menys convencerà del contrari, des d'aquí hem de dir que ja n'hi ha prou i que les autoritats esportives i fins i tot d'antiviolència haurien d'actuar per aturar-ho. De moment, el Barça ha fet el que havia de fer, demanar la rectificació a la COPE i emprendre accions legals."

Krusty

Cachondeo amb Koikili

Encara cueja a la xarxa la famosa “errada” del diari As, en què varen esborrar el ja mundialment conegut defensa de l'Athletic de Bilbao Koikili en una imatge que amb la que pretenien denunciar el fora de joc de Dani Alves, del Barça, en el primer gol del partit de la setmana passada al Camp Nou.

El diari As explica que la imatge es va generar a partir de diferents captures de la retransmissió televisiva, per tal d'ensenyar la seqüència de tota la jugada. Es van seleccionar set captures, que després es van superposar utilitzant Photoshop. La superposició de diferents imatges fa que, en un primer moment, tots els jugadors apareguin repetits moltes vegades. Llavors, s'han d'esborrar de manera selectiva. Segons l'explicació, Koiki va ser ocultat "en un primer moment amb la intenció de tornar a activar la seva capa al final del procés gràfic", però després se'n van oblidar.

Alfredo Relaño, director del diari As, ja va donar explicacions en diferents emissores de ràdio, mostrant-se "avergonyit i molest" per la publicació de la imatge. Posteriorment, en el seu article d'opinió, Relaño torna a referir-se a aquest tema i fa una petició als lectors: "Espero de vostès que acceptin les nostres disculpes i creguin en la nostra bona voluntat". Per la seva banda, Santi Giménez, delegat del diari a Catalunya, també va descriure la publicació de la imatge com una "cagada monumental, com per avergonyir-se". Giménez va afegir que, a més de la vergonya pròpia, també li va quedar "el sentiment de vergonya aliena pels companys que mai s'equivoquen i que ens van esquarterar".

Repassem una vegada més com en la imatge publicada per As, dels cinc jugadors que formaven la línia defensiva de l'Athletic en aquella acció, a la imatge només n'apareixen quatre (un dels quals, mig amagat per les lletres del nom de Villa). El cinquè, justament el que validava la posició d'Alves, va ser esborrat, repeteixo, esborrat! Això implica per força que algú ha hagut de dedicar un temps a fabricar aquesta mentida, no pot ser simplement un error.

Tot aquest assumpte ha donat molt joc a la xarxa, s'assenyala a l'As com a causant de l'extinció dels dinosaures, "Els dinosaures no es van extingir, l'As els ha esborrat", o "OT no ha desaparegut, és l'As que l'ha borrat". A nivell mediàtic, també la desaparició de CNN+ podria ser conseqüència d'aquest diari. Es diu també que "el central de l'Athletic va declarar "estic aquí per jugar, no per sortir a la foto", i també s'apunta la possibilitat que "el defensa va arribar tard i les rotatives ja estaven en marxa". Com no podia ser d'altre manera, també hi ha un record a l'antibarcelonista per excel·lència Tomàs Roncero, del que es diu que "està començant el curs de retoc digital", i es recomanen a Alfredo Relaño, a banda d'unes nocions de Photoshop, algunes classes d'ètica. Finalment es llença el rumor que "el diari As intentarà esborrar Messi abans de la final de la Copa del Rei". 

Simplement, bromes a banda, em sembla inadmissible. Certament mai he donat personalment cap credibilitat al diari As, però això passa de mida. Quan la premsa es permet el luxe de manipular tant clarament la realitat, potser és moment de posar fre a tota aquesta caverna mediàtica que ja ha pardut els papers descaradament i no sap com trobar la manera de fer mal, per que això és el que volen, ja fa molt temps que varen oblidar-se del que és informar.

Krusty

Regal Barça campió de la Copa del Rei 2011

El Regal Barça ha tornat a fer història. Ahir va vèncer per segon any consecutiu a la final de la Copa del Rei, convertint-se en el primer equip que aconsegueix revalidar aquest títol des de 1988,  fa vint-i-tres anys.

Regal Barça i Reial Madrid han lluitat ja en quatre finals d'aquest títol a l'última dècada, i el Barça les ha guanyades totes quatre, la d'ahir per 60 a 68 i especialment dolorosa, ja que es jugava precisament a Madrid. El Barça també li ha guanyat deu dels últims onze partits al gran rival.

En una tarda on Navarro no va estar al nivell que ens té acostumats, va triomfar per sobre de tot el joc d'equip d'un imparable Regal Barça, destacant per sobre la resta Alan Anderson, que va ser designat MVP de la competició. L'aler nord-americà va aguantar l'equip blaugrana sobretot en el primer temps, on ja havia anotat quinze punts, i Navarro ho ha reconegut declarant que "Lo bueno que tiene este equipo es que disfruta ganando y que tiene muchas opciones: si uno no tiene el día, hay otro que lo tiene y lidera la victoria. Así es como debería ser y así es. En la final yo no he tenido mi mejor día y ahí ha estado Alan, que ha sido justo MVP".

Menció especial també per al base badaloní Víctor Sada, que va quallar un excel·lent partit ajudant en l'anotació i també en aquelles tasques que en una final són imprescindibles com la defensa i el control de partit. Evidentment, tot i no estar massa inspirat, Joan Carles Navarro, que ahir es va convertir en el tercer jugador amb més partits a la Copa del Rei, també va col·laborar a aconseguir avui la seva cinquena Copa del Rei.

Sandro Rosell, president del Barcelona, va felicitar els seus jugadors assegurant que aquest títol no té res a veure amb el que disputaran en futbol el mes d'abril vinent, a Mestalla, també amb el Reial Madrid com a rival, "no té res a veure. Una cosa és el bàsquet i una altra el futbol. Avui és avui i abril serà abril, res a veure. Són coses absolutament independents", ha dit Rosell. "Ara estem parlant de bàsquet i a gaudir del títol. L'altre, quan arribi, ja ens preocuparem i ocuparem de l'altra final. El Madrid ha estat un molt digne rival", ha conclòs l'aburgesat president del Barça.

Per la seva banda, el gran entrenador del Regal Barça, Xavi Pascual, tenia clar que el partit seria molt complicat, “sabíem que seria una final d’aquest estil, amb un nivell de contacte molt alt i de dificultat de trobar cistelles fàcils”, ha dit. Per a Pascual la clau del matx ha estat en la segona part, on segons ell el Barça “ha trobat el seu moment”. “Hem trobat moltes opcions gràcies al doble marcatge que patia Navarro i això ens ha ajudat a trobar cistelles obertes que ens han permès obrir una escletxa en el marcador”, ha destacat, afegint que l’equip el conformen 14 jugadors de primer nivell i que, per damunt de tot, miren abans per l’equip que pels seus interessos. “Aquests valors que tenim s’han mostrat quan els nostres dos capitans, Grimau i Navarro, li han donat a Basile la Copa per a que l’aixequés. Això és el Barça”, ha sentenciat orgullós.

La conclusió que en podem treure és que no hi ha punt de comparació possible entre un equip que aspira a guanyar, el Reial Madrid, i un altre que ho està fent amb total regularitat les últimes temporades, el Regal Barça. Com en el futbol, una vegada més la clau sembla ser el bon ambient al vestuari i la implicació absoluta dels jugadors, que són, com diria l'estirat 'Sandruscu', ADN Barça.

Krusty

Piqué i Shakira

El que ja s'anomena la foto de l'any, que s'especulava que es vendria per més de 100 mil euros, al final no l'ha aconseguit cap revista del cor ni diari punter, sinó que han estat els mateixos protagonistes els que l'han facilitat als seus seguidors. Aquest cap de setmana de matinada, Gerard Piqué va penjar a Facebook i Twitter una fotografia d'ell i Shakira, envoltats d'amics, celebrant els seus respectius aniversaris el 2 de febrer passat, 24 anys el futbolista i 34 la famosa cantant.

Piqué i Shakira apareixen al centre de la imatge envoltats d'amics i familiars, on no falten dos dels germans de la cantant, el capità del Barça, Carles Puyol, i la seva xicota, la model Malena Costa. El defensa blaugrana acompanya la imatge amb un text que diu: “Aquí teniu la foto celebrant el cumple”.

I és que tot el que els envolta és carn de tafaneig, i de broma. Com a prova, els centenars de comentaris que va rebre ahir a la xarxa la famosa foto en què la parella comparteix protagonisme amb Carles Puyol i el seu nou amor, la model Malena Costa, un germà i una germana de Shakira, la perruquera de celebrities Beatriz Matallana, i uns amics de Piqué. “Qui d'aquests és el que surt amb Shakira?” “Doncs, el dels quadrets”. Així començava una conya al voltant del noi que apareix a la part inferior dreta de la imatge fent un curiós gest, que acabaria prenent vida pròpia. “Diuen que l'han vist per les piràmides d'Egipte”, deia un comentari al Twitter vinculant el noi al trending topic més vist de la setmana passada, aquell en què David Bisbal deia: “Mai no s'han vist tan soles les piràmides. Tant de bo s'acabi aviat la revolta''. Quan va aparèixer un nom, Pipo Torres, el mateix Piqué va fer una rèplica dient: “Sóc el mànager del dels quadrets. Qui es vulgui posar en contacte amb ell haurà de parlar amb mi! Demano respecte a la seva intimitat! Moc, moc!”. Malgrat tot, ahir Joan Vehils ens confirmava que tot l'enrenou no passa factura a Piqué al camp: “Ho porta bé”. I respirem tranquils.

No és una confirmació oficial de la seva relació, però sí que és una mostra que la parella ja no vol amagar-se més. Feia dies que l'entorn de tots dos donava senyals que estaven a punt de fer pública la seva relació, però no se sabia ni quan ni com, i haig de dir que finalment la forma m'ha semblat brillant. Si repassem les opcions, aquesta història podia acabar amb un seguit de fotografies del típic "posado" en una exclusiva venuda per la parella a alguna revista del cor, o sinó amb alguna fotografia de mala qualitat i probablement amb poca gràcia robada per un astut papparazzi com sempre en el pitjor moment. Una vegada més, Piqué, i Shakira, és clar, han demostrat una gran intel·ligència al aconseguir deslliurar-se de la pressió mediàtica creixent sobre ells amb tota elegància i com no, de forma moderna i fins i tot podríem dir que tecnològica, fugint dels clixés roses i retrògrads de tota la vida. Si és que al final, per la parella els diners no semblen ser pas una necessitat, i d'aquesta manera es posen també en certa manera de part del poble, fa encara més propera una figura com és la d'en Gerard, que ha triomfat fins ara no només per el seu joc al camp sinó per la seva naturalitat i complicitat amb la gent fora d'aquest.

Tampoc puc deixar passar l'oportunitat de destacar que ara ja, fins i tot en el mon de la fama, el Barça supera també al desquiciat Reial Madrid, trepitjant l'última corona que els quedava encara de la seva ja passada glamorosa època de Beckhams i també Victòries.

Sembla que la nova pubilla per excel·lència, Isabel M. Ripoll, anomenada Shakira, ja fa temps que pensa en clau blaugrana i catalana, no fa gaire declarava estar aprenent català i que li encantaria poder cantar en la nostra llengua. S'ha de dir també que sa germana, neurocirurgiana i per tant igual de llesta, ja viu a Barcelona, així que simplement, benvinguda a la nostra família xicota. No puc dir més que felicitats i visca parelleta de moda!

Krusty

Gaby Milito continuarà fins a final de temporada

Gabriel Milito seguirà jugant de blaugrana. Al descans del partit contra el Màlaga, el director esportiu del Barça, Andoni Zubizarreta, ja ho va avançar i avui l'encarregat de donar explicacions ha estat el mateix Milito. "M'he pres uns dies per prendre una decisió. Reflexionant-ho, crec que no és el moment per marxar del club, de l'equip. Gaudeixo molt del dia a dia dels meus companys, veient-los quan em quedo fora... la millor opció era continuar aquí i seguir des del lloc que em correspongui. Són moments agradables que ens toca viure, perquè no és fàcil el que l'equip està aconseguint", ha dit l'argentí.

Pel defensa de 30 anys, l'únic que el va fer pensar a abandonar el Barça va ser el seu "desig de jugar". "En tenir algunes possibilitats que he rebut, necessitava dies per pensar i pensar i finalment he decidit quedar-me per molts motius. Un dels més importants és que Pep em considera important, i això és el més important per a mi. Quan ell va confeccionar la plantilla comptava amb mi i encara ho fa", ha reconegut el central internacional amb la seva selecció, que ha recordat que mai va dir de manera definitiva que marxava del Barça. "Vaig tenir dubtes i vaig prendre'm uns dies per prendre una decisió, que crec que és la correcta. És molt més fàcil prendre la decisió tenint el suport d'en Pep".

Milito ha explicat quins són els seus sentiments: "Sentia que no era bo abandonar l'equip en el mercat d'hivern, amb la temporada ja començada" i ha avançat que està "mentalitzat per continuar". "Tinc molta il·lusió amb vista al futur immediat per anar jugant minuts. Quan un aconsegueix estar en un lloc de privilegi, com on estic ara, és difícil allunyar-se'n. És molt difícil trobar una harmonia, un grup com el que hi ha aquí. I això influeix a l'hora de prendre decisions", ha dit l'argentí. El defensa ha volgut agrair la comprensió del tècnic i dels seus companys i ha recordat que la lesió que va patir a finals d'any també li va fer restar minuts. "La lesió de finals d'any també em va fer perdre partits. Per a mi no ha estat res dramàtic. Em van aparèixer algunes propostes, les vaig analitzar i finalment vaig prendre una decisió".

Personalment crec que Milito és encara un bon jugador, va arribar al club l'any 2007 de la mà de Txiqui i sota la presidència del gran Laporta després que el Real Madrid en descartés el seu fitxatge per motius físics, a pesar del seu rendiment espectacular al Saragossa des del 2004, i ha estat part important d'un vestuari amb un ambient extraordinari. M'encanta que Milito es plantegés marxar per jugar més minuts, cosa que demostra que no en té prou amb cobrar un bon sou, sinó que te ambició per jugar encara a la seva edat, i, finalment, m'encanta encara més que hagi optat al final per quedar-se, ja que com ell mateix ha dit, el grup que hi ha actualment al vestuari del Barça es únic i l'entrenador contava amb ell per la resta de la temporada. Aquest és el tipus de jugador que necessitem al club, m'alegro que puguem seguir contant amb ell i espero veure'l celebrant molts títols amb els seus amics i companys abans no marxi del club aquest estiu, gran central i millor persona, profúndament estimat per l'afició dels clubs per on ha passat.

Krusty

Leo Messi guanyador de la Pilota d'Or 2010

Andrés Iniesta, Xavi Hernández i Leo Messi optaven ahir a la FIFA Pilota d'Or entregada per la revista France Football, que finalment ha estat per l'argentí amb un 22,65% dels vots, per davant d'Iniesta, amb un 17,36% i de Xavi, amb un 16,48%. Però més enllà del resultat final de les votacions que han fet 48 seleccionadors i 40 capitans de les seleccions dels països, el món del futbol ha premiat el Barça i el model formatiu i de joc que el club representa, incloent també en l'onze ideal de l'any a Piqué, Puyol, Xavi, Iniesta, Villa i Messi, cinc dels quals venen de la pedrera blaugrana. Cal destacar també la presència al onze del guapo i sobretot l'antipàtic Cristiano Ronaldo, l'únic jugador de l'onze que no ha guanyat absolutament cap títol l'any 2010, i la presència del qual respon a criteris més mediàtics que no pas d'èxits futbolístics.

Pel que fa al millor entrenador de l'any, tal com s'esperava, l'escollit ha sigut José Mourinho (35,92% dels vots), però que recull el premi pels tres títols que va aconseguir amb l'Inter de Milà, la Copa, la Lliga i la Lliga de Campions. El seleccionador estatal Vicente del Bosque ha estat segon, amb el 33,08% dels vots, mentre que el blaugrana Pep Guardiola ha acabat tercer i ha rebut el 8,45% dels vots.

Tot just l'any en què els dos grans premis individuals, la Pilota d'Or i el FIFA World Player, s'unifiquen en un sol guardó, són tres jugadors d'un mateix club els que ocupen el podi. Una circumstància que només s'havia produït els anys 1988 i 1989, quan el Milan d'Arrigo Sacchi va situar tres dels eus jugadors en el podi; el primer cop, Van Basten, Baresi i Rijkaard, el segon, Van Basten, Gullit i Rijkaard. Aquesta vegada, però, els tres són formats en el mateix planter, el de la Masia.

Els tres finalistes a la Pilota d'Or fa més de 10 anys que vesteixen la samarreta del Barça. Xavi, Iniesta i Messi van arribar al club de ben petitets i han vestit gairebé durant tota la seva carrera esportiva de blaugranes, sempre destacant per la seva humiltat dins i fora el camp i l'orgull que senten per els colors.

Xavi va arribar el juliol del 1991 a La Masia i durant molts anys els seus familiars el van acompanyar als entrenaments. Quan va entrar al futbol de base, el de Terrassa tenia 11 anys, posteriorment va arribar al primer equip de la ma de Van Gaal cridat a ser el successor de Josep Guardiola. Dimecres 26 de gener farà 31 anys. És a dir, gairebé 20 anys defensant els colors del Barça.

Andrés Iniesta, per la seva banda, va ser descobert en un torneig de futbol 7 aleví, el de Brunete, l'any 1996 jugant amb l'Albacete. Si això era al juliol, al setembre el Barça el va incorporar. Va arribar a la disciplina blaugrana amb 12 anys i ara en té 26, fa ja 14 anys que defensa la samarreta blaugrana.

I per últim, el guanyador de la Pilota d'Or 2010, l'argentí Leo Messi, fa poc que ha complert els 10 anys vestint la samarreta del Barça. El davanter va arribar a finals de l'any 2000, quan Carles Rexach el va veure en un partit organitzat només per veure'l jugar. Després va firmar-se el famós contracte amb son pare en un tovalló d'un restaurant de Barcelona per assegurar-se la seva permanència al club. Messi tenia 13 anys i ara en té 23 i és oficialment el millor jugador de futbol del planeta.

Ha passat més d'una meitat de segle des que Luis Suárez va donar al Barça la primera Pilota d'Or de la seva història. Aquella temporada havia guanyat la lliga espanyola i la vella copa de Fires. Des de llavors, han estat cinc els blaugrana que han aixecat la Pilota d'Or de manera oficial: el grandíssim Johan Cruyff els anys 1973 i 1974, el carismàtic Hristo Stòitxkov el 1994, Rivaldo el 1999, Ronaldinho el 2005 i Messi l'any passat. Se'ls hauria d'afegir, però Ronaldo i Figo ja que el brasiler va aconseguir el guardó com a jugador de l'Inter, però després d'haver militat mig any al Barça, i al portuguès li va succeir el mateix l'any 2000 amb la samarreta del Real Madrid, que l'havia fitxat pocs mesos enrere. I tenint en compte que l'actual Pilota d'Or s'acaba de fusionar amb el FIFA World Player també s'hauria de tenir en compte com a precedent el guardó que la FIFA va lliurar a Romario, el jugador de dibuixos animats, com a millor jugador de l'any 1994. En total, doncs, serien nou blaugrana en el cim del futbol mundial i el nom del desè és definitivament el gran Leo Messi, que la guanya per segona vegada.

En aquests moments més que mai, valorem el compromís, l'educació i l'esforç per davant del negoci en què s'ha convertit el futbol, que no podem oblidar-ho, només és un esport. És el sentiment blaugrana el que fa gran el Barça i mou milions de persones apart de diners, mai al revés senyor Rossell. És la cuidadíssima formació futbolística i humana el que ens ha portat a aquest èxit històric, no el talonari ni els patrocinis, siguem-ne tots conscients.

Krusty

Samarreta del Barça per la pròxima temporada

Avui dia de reis, el barça ens porta notícies. La marca Nike ja està ultimant els detalls de la samarreta del FC Barcelona per a la temporada que ve, i es preveu que serà un impacte. Apart d'incorporar el polèmic logotip de Qatar Foundation, la samarreta serà altament innovadora segons les previsions. Veient-ne el possible disseny, l'atreviment és important:

Evidentment, el disseny és molt atrevit, ja que si finalment les mànigues es mantenen així, la samarreta serà un canvi important en l'estètica amb que s'ha presentat durant molts anys el Barça, un club ja de per sí amb una marcada tendència per les polèmiques, segurament gràcies en gran part a la premsa esportiva d'aquest país, que és queda sense notícies en una època en que el club és "una bassa d'oli".

Per descomptat he de seguir insistint en que un club com el nostre no hauria de portar mai un patrocini que paga un país com Qatar, del qual ja he donat molts detalls esgarrifosos anteriorment, tant de l'emirat com de l'acord en qüestió.

També sorprenent promet ser la segona equipació per l'equip barcelonista de cara també a la temporada 2011-2012, que per primera vegada en la història del club serà de color negre. L'empresa Nike, que es fa càrrec de l'equipació del primer equip blaugrana des del 1998, ja ha usat pràcticament tots els colors possibles, i finalment optaran per el negre, que és novetat. La previsió és que digui el logotip de l'infame fundació en daurat a la part davantera i el de UNICEF al darrere, a la part baixa de l'esquena. L'empresa de roba esportiva espera que aquesta segona equipació sigui un èxit de ventes com ho va ser la samarreta de color festuc de l'any 2005 o la del centenari, després del fracàs de la de color mango que va lluir l'equip aquesta temporada en diversos partits.

Sigui quina sigui l'equipació de l'equip per la pròxima temporada, esperem que el grup mantingui la cohesió i el "jogo bonito" que ens ha portat a l'Olimp del Deus del món del futbol des que tenim el gran filòsof i entrenador vocacional Pep Guardiola i el millor jugador del planeta, el realitzador d'il·lusions i somnis anomenat Leo Messi.

Krusty

Camí a Wembley

Avui s'han sabut quin seran els equips que es trobarà el Barça en el seu camí a la final de Webmley en la Champions League d'aquesta temporada. Els enfrontament són:

El nou dream team blaugrana té la possibilitat de repetir els fantàstics moments que va canviar el destí del club en aquesta competició fa quasi dues dècades amb Johan Cruyff com a ideòleg d'un futbol que ja aleshores causava admiració. Tot això, amb el reconeixement actual d'una Europa futbolística que ha viscut amb una barreja de patiment, admiració i finalment veneració el fenomen Barça en les últimes temporades i amb el 5 a 0 contra l'etern rival encara a la retina. Tant és així que el diari francès L'Èquipe, que l'endemà del clàssic va titular “Una cosa mai vista", ha comprat a Mediapro els drets del mític partit i ha encarregat 275.000 còpies del DVD que distribuirà aquest cap de setmana entre els seus lectors. No cal dir que és la primera vegada que el prestigiós diari L'Équipe, del mateix grup editorial que France Football, es fa amb els drets d'un partit del Barça per distribuir-lo conjuntament amb el diari, però es que també és la primera vegada que el Barça supera al Madrid tant clarament en quant a joc i qualitat.

Guardiola deia recentment que prefereix evitar els equips francesos per la seva fortalesa física, sobretot els marsellesos, que atresoren quilos i quilos de múscul africà en les seves files. Víctor Valdés, per la seva banda,  no va amagar les seves prioritats, afirmant que li agradaria tornar a l'estadi olímpic de Roma, on el Barça va conquerir la seva tercera lliga de campions, decantant-se doncs per l'equip romà. I finalment des de Londres, el català Cesc Fabregas, del Arsenal, es va referir al F.C: Barcelona afirmant que "Si vols ser campió, has de ser capaç d'enfrontar-te amb tothom. Però per ser sincers, no m'agradaria haver d'enfrontar-me amb el Barça". Mala sort company, un any més gaudirem d'un partidàs entre dues formes ofensives d'entendre el futbol que probablement ens deixaran dos partidassos de molt alt nivell.

Personalment, esperava un major repte per el Madrid de 'Mou', però m'alegro molt que ens hagi tocat l'Arsenal, dels equips amb nom i ressò mediàtic és el més assequible a l'hora de trepitjar la gespa i jugar contra ells a doble partit, ens garanteix una nit màgica al Camp Nou. També estarà molt be poder veure d'aprop el gran Cesc, llargament desitjat per tota l'afició, que no pot esperar el moment de veure'l vestit de blaugrana defensant els colors que sempre ha estimat. L'espectacle està servit.

Krusty

Ja és oficial, Qatar Foundation

Avui el president del Barça, Sandro Rosell, el vicepresident de Qatar Foundation, Saif Ali Al-Hajari; Ahmad Al Sulaiti, representant de Qatar Sports Investment, i Raquel Fernandez, en nom d'Unicef, han presentat a la tarda l'acord del Barça amb la Qatar Foundation. Ho han fet davant un panell amb publicitat del club i de Qatar Foundation, però no hi apareixia ja per enlloc Unicef.

D'entrada, comencem ja amb tripijocs, el club blaugrana ha signat aquest acord amb la Qatar Esports Investment, i és aquesta empresa la que ha cedit els drets de l'acord a Qatar Foundation, o sigui que l'acord no és amb Qatar Foundation sinó amb Qatar Esports Investment. Per reduir el deute que l'actual junta directiva afirma haver-se trobat, el president blaugrana ha dit que només hi havia quatre opcions: pujar les quotes dels socis i els abonaments, vendre patrimoni, reduir despeses de manera dràstica o vendre màrqueting. Sandro Rossell entén que el que han fet ha estat optar per la última, que ha anomenat "vendre màrqueting" per no dir "vendre la samarreta" o, jo afegiria, "la dignitat".

Si realment volen que ser soci del Barça no sigui apte per a tothom, cosa amb la que no estic d'acord, pujar les quotes i els abonaments és la millor via per aconseguir-ho. A la campanya el senyor Rossell intentava posar la por al cos dels socis amb l'exemple del Manchester United, on els socis amb abonament de seient son tants que s'ho han de repartir anat a un partit sí i un no. Per solucionar això, un cop més, pujar el preu de l'abonament seria la millor manera, com ja va fer el gran Laporta quan va entrar al club, que tot i això segueix tenint els abonaments més barats entre els grans clubs de futbol.

Rosell, que ha valorat l'acord com "una necessitat", ha confirmat que el 23 de juliol passat es va vendre la seva empresa [BSM] i que “va ser després quan vam veure que la situació econòmica del club estava molt pitjor del que ens pensàvem i vam parlar amb la gent de Qatar per veure si ens podien ajudar”. Ha qualificat el fet de que Unicef segueixi al pit dels jugadors com que seia "la nostra il·lusió", la qual cosa no ho garantitza en absolut. Per la seva banda, Ahmad Al Sulaiti, representant de Qatar Sports Investment, ha declarat "Espero que aquesta col·laboració sigui beneficiosa per a tots”, el que implica que alguna cosa n'espera treure la seva empresa de cedir la publicitat obtinguda a tant alt preu a Qatar Foundation.

A la contraportada d'El Periódico d'aquest dilluns, l'exentrenador holandès i gran barcelonista Johan Cruyff explicava que “no val la pena tacar la samarreta i perdre aquesta singularitat per ingressar el 10% del pressupost”, personalment hi estic totalment d'acord. La conciliadora resposta de Rossell al seu enemic declarat ha estat que "Un mite sempre té raó, però en fi...”.

És cert que Qatar té molts diners i gaudeix gastant-los, l'any passat varen comprar-se un festival de cine sencer, el de Tribeca, Nova York, i el varen traslladar a la ciutat quatarí de Doha, amb el seu director, Robert de Niro, els seus crítics, les seves pel·lícules i les seves estrelles. També al maig d'aquest any varen comprar les famoses galeries Harrods, de Londres, a l'egipci Mohamed Al-Fayed, per 1.800 milions d'euros, i tenen previst obrir-ne una sucursal a Shangai, Xina. Han acumulat paquets d'accions decisius a la Borsa de Londres, Volkswagen, Barclays Bank i Credit Suisse, i fins i tot estan construint un hotel de luxe a la Cuba d'en Castro.

Arribats a aquest punt, m'agradaria insistir en alguns dels punts que ja vaig comentar en l'article recent sobre el tema i afegir més informació que m'ha deixat completament astorat, ja que no tot s'hi val ni tot té un preu a pesar del que creguin els riquíssims xeics de Qatar. Com ja sabeu, aquest país no es compromet a nivell internacional a respectar els drets humans, però cal afegir que el país està al punt de mira d'Amnistia Internacional per vulnerar els drets de la dona, els treballadors i els homosexuals, que poden ser sentenciats a mort si practiquen el sexe.

La pròpia dona del Rei de Qatar, a través de la Facultat Qatarí d'Estudis Islàmics, va establir el Centre per al Pensament Moderat Al-Qaradawi. Si anem a mirar qui és Yusuf Al-Qaradawi, descobrirem que aquest personatge, que té l'entrada prohibida al Regne Unit i també als Estats Units, té un programa a la cadena Al Jazeera amb més de 40 milions d'espectadors on ha recomanat "l'assassinat de dones embarassades d'Israel", ha donat per bons els atemptats suicides en el marc del conflicte palestí i ha deixat frases per la història com que "hi ha dones que gaudeixen de les pallisses". També va promoure al 2004 un boicot als productes americans o d'Israel i al 2009 va declarar, a Al-Jazeera, que "Hitler va aconseguit posar els jueus al seu lloc, va ser un càstig diví per ells" i, a Qatar TV, que "no hi ha un sol vers o paràgraf de la Torah que demani la pau". A l'octubre del 2004, 2.500 intel·lectuals musulmans d'arreu del mon varen signar una petició condemnant l'extremisme islàmic que qualificava Al-Qaradawi de "xeix de la mort" i l'acusava de "proporcionar cobertura religiosa per al terrorisme".

Resumint, la família reial de Qatar, amb la complicitat de Sandro Rossell, ha aconseguit demostrar que sigui qui sigui el comprador, en aquest mon descarriat tot està en venta si el preu és bo, fins i tot el sentiment blaugrana. Ara més que mai podem dir que el Barça és més que un club, és l'últim capritx del xeic de Qatar. Bona feina "Sandruscu".

Krusty

Sandro Rossell ven la samarreta blaugrana a Qatar

El fatídic acord per posar publicitat a la samarreta del Barça de Qatar Foundation, que es signarà el proper dilluns amb la presència de representants de la família reial de Qatar i el president del nostre club, Sandro Rosell, reportarà al FC Barcelona 150 milions d'euros repartits en cinc temporades a raó de 30 milions d'euros cadascuna, amb un variable de 5 milions per temporada en funció dels títols i amb una aportació inicial de 15 milions més.

Primerament, de cara a valorar l'acord, al marge de l'insult que suposa, pels socis com jo i barcelonistes en general, el fet de "tacar la samarreta", cal saber què és Qatar Foundation i com és Qatar. Seguidament intentaré resumir breument de què estem parlant, encara que si m'esplaio massa serà per que l'ocasió ho mereix, no oblidem que estem parlant de passar de l'orgull de portar Unicef a la samarreta a la situació de portar Qatar Foundation al pit quedant "pendent d'estudiar ón, i com, recolocar el logotip d'Unicef".

Què és Qatar Foundation?

És una fundació controlada per la família reial de Qatar i creada l'any 1995 per Sheikh Hamad Bin Khalifa Al Thani, l'Emir de Qatar, i portada per Sheika Mozah Bint Nasser Al-Missned, la seva dona, és a dir, la Reina de Qatar. És una fundació sense ànim de lucre, però no una ONG ja que està fundada pel rei del país, que aposta per l'educació, la recerca científica i el desenvolupament de comunitats, ajudant a “aixecar una societat sostenible” en què l'intercanvi i la creació de “coneixements millorarà la vida de tothom”. Enteneu de què va? Jo tampoc, però sabem que actualment, la fundació ha aconseguit la col·laboració de més de 21 companyies per treballar en la recerca científica, i apadrina diferents universitats i programes acadèmics.

Informació general sobre Qatar:

Qatar, que recentment ha estat designat com a seu per el Mundial de Futbol de la FIFA per l'any 2022, té un territori de 11.437 km², per exemple, 50 vegades més petit que Espanya i mil més petit que Brasil, i conta amb poc més d'un milió d'habitants, dels quals un 20% son nascuts a Qatar i la resta son professionals que hi treballen. Dels 12 estadis en que es jugarà el Mundial del 2022,  en remodelaran 3 i en construiran 9 que desmantelaran i vendran a altres països passat el Mundial, això ja diu molt de la capacitat econòmica d'aquest petit país àrab del Golf Pèrsic. També és interessant el fet que a Qatar només paguen impostos les empreses, les persones no, i aquestes tenen el PIB per capita més alt del món, que vol dir que hi ha gent molt rica, no que hi hagi molta gent rica.

Una mica d'història de Qatar:

La riquesa del regim totalitari, propietari del emirat des de 1971, prové d'unes immenses reserves de petroli i les terceres més grans del món de gas, i el xeic que lidera la família reial va fer-se amb el tron el 1995, de forma cruenta, mentre son pare, rei fins aleshores, era de vacances a Suïssa. Des d'aleshores la població ha passat de mig milió a més del doble a base de professionals estrangers generosament pagats.

Informació important sobre Qatar:

Cal remarcar també que Qatar només accepta firmar 3 dels 17 tractants internacionals sobre el drets humans, que tenen a veure amb els nens i els disminuïts, negant-se a firmar els relatius a drets civils, racials, de premsa, de sindicat, de la dona, la raça, la tortura o els treballadors. Per exemple a Qatar, una dona i un home que no estiguin casats no han d'estar mai sols sota un mateix sostre amb risc de denuncia a la policia, encarcerament i deportació en cas de ser estranger algun dels dos. Les dones vestides de forma inadequada son multades, no esta permès fotografiar a les persones sense permís i tenen tolerància zero amb l'alcohol. Tampoc podem oblidar que les dones, a qui son freqüents les agressions, tot just voten des del 2003.

Contactes anteriors de Sandro Rossell i la família reial de Qatar:

Qatar fa anys que aposta fort per l'esport, amb el gran objectiu de classificar-se per un Mundial, però al no tenir bons jugadors, varen apostar per intentar nacionalitzar grans atletes africans a canvi de garantir que, tant ells com les seves famílies, viurien com a reis. Aquí és on Sandro Rosell i Josep Colomer van tenir en el seu moment la idea de ser els primers en fer una gran operació de recerca de talents a l'Àfrica que oferir al Rei de Qatar. Per fer això varen crear l'acadèmia Apire, amb el suport de Nike, dedicada a fer milers de proves a nens de diversos països africans i seleccionar-ne els millors. A aquests se'ls proposa anar a viure a Qatar amb la seva família i tots reben la nacionalitat i un nivell de vida de luxe. Són la selecció nacional de futbol de Qatar del futur.

Aquestes son les escoles de futbol de Qatar que es varen comentar a la campanya electoral a President del Barça, on va quedar clar que presten un servei a nens poc afortunats, però només si apunten maneres per el futbol, sinó no. Per tant, dir que l'acadèmia de Rossell té com a objectiu ajudar a nens és tant poc rigorós com dir que la Qatar Foundation no té ànim de lucre o com dir que Qatar respecta algun dels drets humans.

Possibles implicacions de l'acord amb Qatar:

És un cop repassats els fets que no puc evitar preguntar-me si aquesta mesura, segona important del "Sandruscu" després de la prohibició de nous socis excepte condicions, és una idea actual o ja va ser pactada amb el Rei de Qatar abans que en Sandro esdevingués president del club. Ho dic per que si fos així, estaríem parlant de l'estil americà on un candidat a president aconsegueix finançament per la campanya a canvi de prometre beneficis als inversors un cop guanyades les eleccions. I, un cop més, si fos així, em pregunto quina part del pastís serà per el company Rossell.

Valoració de l'import de l'acord amb Qatar:

Ara venen des del club blaugrana que Manchester, Arsenal i Reial Madrid cobren 23 milions per temporada per el mateix concepte, mentre que ells n'han firmat 30, però siguem clars, quant més hauria de valer ser el primer espònsor de la història del club? Quant més hauria de valer publicitar-se a la samarreta del millor Barça de la història? Quant més hauria de valer desplaçar Unicef del pit dels millors jugadors del món? Quant més hauria de valer per el fer de portar una marca avalada per un règim islàmic absolutista? Personalment crec que hauria de valdre molt més de set milions més, firmats en anys anteriors, que el que val per exemple posar Bet&Win a la samarreta del Madrid.

Entenc que al començament de la legislatura en Sandro Rossell aprofiti per aplicar mesures impopulars, m'adono que son molts calers, és cert que tots volem a Cesc Fabregas de blaugrana, i comprenc que tenir el millor equip del mon costa molts diners, però, si ho varem aconseguir portant Unicef, donant una lliçó al capitalisme, i amb jugadors de casa, no sé per què no podem tornar a ser els millors sense recórrer al Rei de Qatar i els seus petrodòlars.

Krusty

Sonaren 5 campanades

Què dir, inoblidable. No és només el resultat, que pels barcelonistes com jo és mític, és per la superioritat. En cap moment van apropar-se a tenir opcions de poder aspirar a somiar en estar a un nivell proper al nostre. Quin partit, però sobretot, quin joc, quins rondos, quina qualitat i quina felicitat. Moments com aquest fan afició i estenen l'idea de futbol, pedrera, diversió i humilitat per tot el món.

Personalment, va ser una nit de "gallina de piel" que perdurarà infinitament en la meva retina. Això és el que sempre hauria de ser el futbol, els resultats no et podran convertir mai en el que s'ha convertit aquest Barça de la mà d'en Pep, però sobretot com ell mateix va dir ahir, de la mà d'una filosofia de joc que va començar ja fa molt anys amb el sempre estimat Johan. Quan la feina ben feta és recompensada amb èxit és una cosa insuperable. Setze anys després del mític 5 a 0, puc dir que valoro més aquest, que es basa en un equip de pedrera, paciència, compromís i esforç.

Espero que en Sandro Rossell sigui conscient de que ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí, del que ha costat i de l'important que és mantenir tot el que ens ha portat a poder gaudir dels millors anys de la història del club. Poder veure ahir com Xavi inaugurava el marcador i recordar quan entrava al camp de jovenet en substitució del mateix Pep Guardiola no té preu. Que el millor club del món reconegut ja per tothom es basi en la pedrera i sobretot en una filosofia molt concreta, que representa a la perfecció en nostre entrenador és un somni fet realitat.

Gaudim de dia després sense complexes i amb la certesa que no serà l'última gran nit d'aquest equip, encara que si ho fos, ja mereixeria sobradament la meva eterna gratitud per les alegries que ha aconseguit oferir fins al dia d'avui. El mite de la mà de Toni Bruins mereixia ser renovat i ho ha estat de forma magnífica., no ho oblidarem. Barcelonistes, moltíssimes felicitats a tots.

Krusty

Sense paraules, Barça 5 - Madrid 0

LEO MESSI'S battle with Cristiano Ronaldo for the title of the world's best player turned into a no-contest. Jose Mourinho's Real Madrid were ripped apart as Barcelona romped to victory in El Clasico. 

 Brilliant Barca thrash Real. Mourinho's men toppled from summit after Camp Nou rout.

 

Mourinho travolto dal Barcellon. I blaugrana distruggono 5-0 il Real Madrid.

El Madrid de Mourinho, humillado en el Camp Nou. Baile y 'manita' del Barcelona al Real Madrid

La golejada de tots els temps. El Barça esborra el Madrid del camp en una golejada incontestable. Messi fa un recital i acaba generant l'expulsió de Sergio Ramos per agressió Cristiano torna a passar desapercebut en una gran nit i es baralla amb Guardiola

HISTÓRICA GOLEADA EN EL CAMP NOU

 «Manotazo» del Barça. El estilo del Barça, dinámico, vivo y valiente, destrozó a un Madrid sin rumbo y acomplejado, con un miedo que acabó por mandarle al abismo

 Juarez, Mèxic. ¡Humillados! El invicto y el liderato de la Liga le fueron arrebatados al Real Madrid de manera abrupta por el Barcelona, que dejó constancia de su superioridad con un 5-0 en el Camp Nou.

 

 Brasil.

Barça massacra o Real: 5 x 0

Cuando el fútbol se transforma en un arte. Los catalanes no se guardaron nada ante el tradicional rival: no sólo le quitaron el orgullo sino que también el liderato.  

Glasgow, Scotland. El Clasico: Barca meet fire with five. If this was a battle between Lionel Messi and Cristiano Ronaldo for the title of the world’s greatest 

 footballer, folks, it was a no contest.

Mourinho : «Facile à digérer». José Mourinho n'a pas osé contester la victoire du Barça.

Krusty

Museu del Barça, ara Barça Experience

El cap de setmana vaig fer la meva primera visita al museu més vist de Catalunya, antigament anomenat museu Josep Lluís Núñez i recentment renombrat "Barça Experience". Realment haig de reconèixer que em va impressionar tot el muntatge, sempre amb la gràcia afegida de poder visitar també el Camp Nou per dins.

Hi va haver coses però que em van impactar més que d'altres, per exemple la petita capella que hi ha al túnel per on surten els jugadors al camp amb una reproducció de La Moreneta, o les pantalles al vestuari visitant amb imatges dels jugadors visitants més importants que han passat per les instal·lacions, com posades per intimidar l'equip rival, o descobrir que un president del Barça, Sunyol, va morir afusellat o que Joan Gamper va suicidar-se als 52 anys. Ara, el millor de tot les taules interactives on un pot veure tota la història del Barça en imatges o vídeos de forma fàcil i intuïtiva, i el show dedicat al Barça de les sis copes, de llàgrima.

També haig de comentar però que vaig veure alguns detalls que xocaven una mica, el més exagerat era tot un taulell que homenatjava Els millors anys de la nostra història, literalment datat 2003-2010, que per pura casualitat coincideix amb el temps de mandat del ara presidenciable a la Generalitat Joan Laporta, que alhora és qui ha fet la remodelació del museu. 

No puc evitar trobar un pel lletja i excessiva la autocomplaènça que respira el nou museu, em recorda al "Valle de los caídos" per la falta absoluta de modèstia i l'intent de marxar deixant la història escrita pels vencedors, sempre mantenint les distàncies. El barça de les sis copes és el millor Barça de la història, d'aixiò no hi ha cap dubte, però no el Barça dels anys 2003-2010, això segur que no. Tinguem tots plegats una mica més de respecte i memòria per una història centenària plena d'esforç i superació per part de molts individus que han col·laborat a fer que el Barça hagi estat i pugui seguir sent més que un club.

Krusty

Canya de Sala i Martín al 'Sandruscu' a El món a RAC1

He sentit avui a El món a RAC1 el Sr. Sala Martín des de Nova York entrevistat pel Jordi Basté, i ha donat alguna informació bastant espectacular. La més sorprenent ha estat quan se li ha preguntat pels exagerats gastos en seguretat, ha revelat que des de el dia que va deixar de ser president, el sempre provocador Joan Laporta es paga la pròpia seguretat, que òbviament segueix necessitant igual que el dia abans de deixar la presidència i és per haver fet fora els bojos nois del club mentre era president que encara la requereix.

També s'ha parlat dels jets privats, ha aclarit que en dues ocasions es va fer per rescatar a Messi d'Argentina estant assetjat per aficionats degut a l'eliminació d'Argentina del mundial, en una altra ocasió va ser per assistir a un poblet d'Anglaterra a l'enterrament de Bobby Robson, i finalment per portar jugadors del primer equip de futbol a la Final Four de basquet.
En quant a els famosos 150.000 euros per anar en jet a centre-amèrica per motiu de la Fundació del Barsa, ha explicat que era per anar a diversos poblets aïllats per donar suport a la fundació del Messi, que en aquells moments estava negociant la renovació, i que va ser, sempre segons Sala Martín, vital per la continuïtat de Leo Messi al Futbol Club Barcelona.
En quant a l'absència de Joan Laporta a l'assemblea de compromissaris, ha puntualitzat que sí que se li va comunicar des de la nova junta la possibilitat d'assistir-hi en condició de soci compromissari i demanar la paraula com pot fer qualsevol dels assistents. Evidentment obviant que pel to de l'assemblea el posar-se allà al mig podia costar-li un disgust al expresident. Sí que se li va oferir l'opció de veure la documentació que l'acusa prèviament a l'assemblea, però al ser confidencial, l'oferta era veure-la ell personalment en oficines del club i durant una hora. Per ser una auditoria profunda de centenars de fulls i de caràcter marcadament tècnic, l'oferta parla per sí mateixa.

És per tot això que ja puc dir oficialment que no me'n fio pas d'aquesta colla de burgesos liderats pel Sandro "vot en blanc" Rossell, i ja en parlarem, però el primer que han fet es limitar el fer-se soci del Barça a familiars de primer i segon grau, menors de 14 anys i gent que hagi estat soci abans. Això per mi és la prova definitiva de que pretenen convertir el Barça en un club refinat i exclusiu on puguin accedir només burgesos adinerats i repentinats com ells.

Krusty