Rammbock + Primal - XXIX 12 HORES DE CINE DE TERROR 2010

Com ja vaig dir, aquest cap de setmana vaig assistir a les XXIX 12 HORES DE CINE DE TERROR 2010 de Molins de Rei, i avui us vull comentar les dues últimes pel·lícules que es varen projectar.

Per una banda, l'alemanya Rammbock, dirigida pel debutant Marvin Krein, i d'uns sorprenents 60 minuts de duració, ens ofereix una poc habitual visió localitzada d'un veïnat de Berlin durant un esclat d'infecció zombie apocalíptica, amb estranys però curiosos tocs de romanticisme i un punt d'humor.

I finalment l'australiana Primal, amb direcció i guió de Josh Reed, és una sorprenent barreja de zombies i mites antics que ens aporta grans dosis de realitat alhora que desbarra profundament en la seva evolució. Basada en el típic grup de joves inconscients i lleugerament mal avinguts que se'n van d'acampada a la muntanya. Personalment la vaig trobar divertida i curiosa, tenint en conta sempre a l'hora de valorar el meu criteri que sent l'última pel·lícula va començar ja passades les set de la matinada.

Com a conclusió, Rammbock val la pena veure-la, sobretot contant que només dura una horeta i està realment ben feta per ser el que és, en quan a Primal, és adequada per passar una bona estona de por i amb humor sense necessitat de concentrar-se.

Krusty

Martyrs + Vampires - XXIX 12 HORES DE CINE DE TERROR 2010

Com ja vaig dir, aquest cap de setmana vaig assistir a les XXIX 12 HORES DE CINE DE TERROR 2010 de Molins de Rei, i avui us vull comentar dues pel·lícules més que es varen projectar.

Martyrs, dirigida i escrita per Pascal Laugier el 2008, és una pel·lícula francesa amb un alt grau de violència, desenvolupada al voltant de la pregunta "què hi ha després de la mort?", ens enganxa des d'un impactant començament fins a un místic però impactant final. La pel·lícula, que va ser projectada en substitució de "A serbian film", va estar per mi a l'alçada de les circumstàncies, ja que va ser la pel·lícula clarament més impactant i esfereïdora de tota la nit.

En quant a Vampires, rodada pel rei del terror John Carpenter al 1998, conta amb l'estelar presència de l'actor ja de culte, James Woods, i del sorprenent Daniel Baldwin, desconegut germaníssim del marit de Kim Basinger, Alec Baldwin. Elevada a la categoria de clàssic simplement pel nom del seu director, és una pel·lícula de vampirs que actualitza i modernitza el gènere sense aportar-hi cap innovació real. 

El més graciós va ser que, com a pel·lícula sorpresa d'aquest any, Vampiros va estar precedida de 10 segons de Sor Citroen, que va ser rebuda amb aplaudiments per la obvietat de ser una broma de mal gust dels programadors del festival. Per acabar em reafirmo en que Martyrs és una pel·lícula que tot amant del gènere de terror hauria de veure. i en quant a Vampiros de John Carpenter, estic segur que molts ja l'han vist i la consideren com jo una pura anècdota.

Krusty

The Crazies + Hush - XXIX 12 HORES DE CINE DE TERROR 2010

Com ja vaig dir, aquest cap de setmana vaig assistir a les XXIX 12 HORES DE CINE DE TERROR 2010 de Molins de Rei, i avui us vull comentar les dues primeres pel·lícules que varen projectar.

La primera, The Crazies, és un "remake" del film del mateix títol dirigit pel mític "creador" dels zombies, George A. Romero, el 1973. La pel·lícula es centra en un poblet dels Estats Units que resulta afectat per un virus que converteix la gent en assassins psicòpates. En aquesta nova versió, dirigida per Breck Eisner, destaca la presència dels dos protagonistes, Timothy Olyphant (Deadwood) i l'australiana Radha Mitchell (Rogue), que fan una força digne interpretació, i sobretot remarcar la denúncia permanent que fa la pel·lícula dels mètodes militaristes que probablement aplicaria el govern americà davant d'una situació similar. Personalment la qualificaria de pel·lícula d'ensurts apocalíptica totalment prescindible però alhora entretinguda.

La segona pel·lícula va ser Hush, film anglès que és l'opera prima del director i guionista Mark Tondarai, que segueix els patrons d'una típica "road movie" trepidant amb creixent intriga i angoixa. Anoteu el nom d'aquest director ja que actualment dirigeix la seva segona pel·lícula, també de terror, House at the end of the street, amb Elisabeth Shue (Leaving Las Vegas) de protagonista. Hush es pot definir, pel meu gust, com una bona "road movie" d'estil clàssic, simplement.

Podríem dir per concloure que les dues pel·lícules valen la pena, encara que abans de veure The Crazies sempre tindrà més gràcia haver vist l'original, i igualment, abans de veure Hush jo us aconsellaria mirar, tot i no ser un cas estricte de "remake", El diablo sobre ruedas, de les primeres "road movies" que es varen fer, i dirigida per l'oscaritzat Steven Spielberg el 1971, aquesta sí, una pel·lícula excel·lent.

Krusty