Epi y Blas a Portaventura!

He flipat quan he llegit que la sèrie Barri Sèsam arribarà el pròxim 8 d'abril a Port Aventura amb una nova àrea temàtica, Sèsam Aventura, que comptarà amb gairebé 13.000 metres quadrats i onze atraccions. La creació d'aquest nou espai ha comportat una inversió de 15 milions d'euros, increïble.

Sèsam Aventura, destinada als nens, serà la sisena àrea temàtica del parc i constitueix l'ampliació més ambiciosa des de l'obertura de Port Aventura el 1995, segons ha informat el parc d'atraccions en un comunicat.

La posada en funcionament d'aquesta nova àrea, que ha durat 14 mesos i ha implicat a 12 empreses, s'emmarca dins dels plans anunciats el 2009 pels accionistes de Port Aventura - Investindustrial i Criteria - de invertir 80 milions en els pròxims quatre anys. Entre les principals atraccions destacarà L'Arbre Màgic, de 12 metres d'alçada, en que els nens podran entrar en el seu interior i enfilar-se per les seves branques. La nova zona d'atraccions també comptarà amb un amfiteatre a l'aire lliure amb un aforament per a 300 persones en què es programaran espectacles protagonitzats pels personatges de la sèrie de televisió, deu ni dó quin show.

Estem parlant de 15 milions d'euros per una crear una zona nova basada en una sèrie que dubto molt que cap nen d'avui en dia conegui o recordi, em sembla espectacular. És evident que ens falten idees noves quan s'ha de recórrer a clàssics tant poc glamorosos com Barri Sèsam, esperem que els pares siguin capaços de convèncer als pobres nens que Epi i Blas encara tenen gràcia en el món d'avui en dia, difícil tasca!

Krusty

Globus d'or 2011

Aquesta nit s'ha celebrat la 68 edició de la gala anual dels Globus d'Or, premis de la premsa estrangera afincada als Estats Units, a l'Hotel Beverly Hilton de Los Angeles. Ha estat una gala intimista que ha trencat amb part del seu clixé de ser l’antesala dels Oscars. La cerimònia ha estat conduïda pel britànic Ricky Gervais, que ha desplegat el seu humor més àcid, com és havitual en aquestes gales, espetant acudits cruels cap a assistents com Sylvester Stallone o Bruce Willis, a qui ha presentat com a 'pare d'Ashton Kutcher', actual parella de la seva ex, Demi Moore.

No hi ha hagut un sol film guanyador de la nit que acaparés una majoria de les estatuetes, però La xarxa social sí que s'ha endut el premi a millor pel·lícula dramàtica, tal i com es preveia, i també millor director, banda sonora original i guió. “Vull agrair a tots a Facebook, i a Mark Zuckerberg, i per la seva voluntat d'utilitzar la seva vida i obra com una metàfora de la comunicació i la manera com es relacionen entre si”, han assegurat els productors Scott Rudin i Sorkin.

Una de les sorpreses ha estat el reconeixement a The kids are alright, una comèdia costumista protagonitzada per dues lesbianes amb fills que veuen el seu nucli familiar perillar quan un personatge eminentment viril -Mark Ruffalo- irromp en les seves vides: el film s'ha endut el premi a millor comèdia i també a millor actriu secundària, per a Annette Bening. Un altre guardó previsible ha estat el que ha rebut la bellíssima Natalie Portman, per la seva interpretació a Black swan, on interpreta a una ballarina que va perdent el seny. També destacar el premi per Paul Giamatti en la categoría d'actor de comèdia per Barney's Version i el de Colin Firth per The King's speach, dos actors que personalment m'encanten.

La producció hispanomexicana Biutiful, protagonitzada per Javier Bardem i rodada a Barcelona, Badalona i Santa coloma de Gramenet, ha marxat de la gala amb les mans buides. El drama rodat en els suburbis barcelonins encapçalava les apostes dels experts per alçar-se amb el títol de millor pel·lícula estrangera que finalment va ser per la danesa In a better world. D'altra banda, Toy Story 3 ha estat guardonada amb el Globus d'Or com a millor pel·lícula d'animació.

El Palmarès ha quedat de la següent manera:

• Pel·lícula de drama: The social network.
• Actor en pel·lícula de drama: Colin Firth per The King's speach.
• Actriu en pel·lícula de drama: Natalie Portman per Black Swan. 
• Actor en pel·lícula de comèdia o musical: Paul Giamatti per Barney's Version. 
• Actriu en una comèdia o musical: Annette Bening per The Kids Are All Right.
• Sèrie de comèdia: Glee.
• Director: David Fincher per The social network.
• Actor en sèrie de comèdia: Jim Parsons per The Big Bang Theory.
• Actriu en sèrie de comedia: Laura Linney per The Big C.
• Pel·lícula estrangera: In a Better World.
• Guió de pel·lícula: Aaron Sorkin por The social network.
• Actriu en una minisèrie o pel·lícula per a TV: Claire Danes per Temple Grandin.
• Actor en una minisèrie o pel·lícula per a TV: Al Pacino per You Don’t Know Jack.
• Pel·lícula animada: Toy Story 3.
• Partitura original: Trent Reznor de The social network.
• Cançó original: “You Haven’t Seen the Last of Me” de Burlesque.
• Sèrie de drama: Boardwalk Empire.
• Actor en sèrie de drama: Steve Buscemi per Boardwalk Empire.
• Actriu en sèrie de drama: Katey Sagal per Sons of Anarchy.
• Actor de repartiment en una sèrie: Chris Colfer per Glee.
• Actriu de repartiment en una sèrie: Jane Lynch per Glee.
• Actor de repartiment en una pel·lícula: Christian Bale per The Fighter.
• Actriu de repartiment en una pel·lícula: Melissa Leo per The Fighter.
• Pel·lícula de TV o minisèrie: Carlos.

Finalment, destacar el premi al millor actor en sèrie de comèdia per a Jim Parsons per The Big Bang Theory. Un dels personatges més graciosos de les sèries de comèdia dels últims temps segons la meva opinió, que es basa en la confrontació d'un superdotat geni de la física amb les convencions socials establertes de les que és un comlpet principiant.

 Està apoyat a la sèrie per Johnny Galecki, mític novio inocent de la filla revel de la Roseanne a famosa la sèrie dels anys 90, i un seguit de personatges a qual més estrafolari. Si teniu ganes de riure donau-li una oportunitat a The Big Bang Theory, no us decebrà.

Krusty

V

No tinc paraules per referirme a la mítica sèrie V, emesa del 1983 al 1985 i de producció americana, i que aquí varem veure a través de Televisió Espanyola, va ser per mi la primera sèrie que vaig veure de caire global i temàtica fantàstica, amb personatges sinistres, els quals feien esgarrifar quan s'endossaven coll aball ratolins vius agafant-los per la cua.

Era la primera vegada per mi que veia l'aplicació de la propaganda i la manipulació social, a l'estil Nazi, així com la valentia i el risc de la resistència en la clandestinitat. També el primer se'm plantejava què passaria en cas d'invasió extraterrestre, tema que posteriorment ha resultat ser excessivament recurrent.

Personalment haig de reconèixer que tenia una d'aquelles pistoles de laser i que era una de les meves més apreciades joguines quan era petit, sense deixar de ser simplement un plasticot, i si no recordo malament fins i tot feia el soroll reverberat tant característic dels trets làser de la esmentada sèrie.

La valentia i coratge d'en Donovan (interpretat per Marc Singer) i la serietat de la Doctor Parrish (Faye Grant), la crueltat freda de la Diana (Jane Badler) i la malícia de la Lydia (June Chadwick), l'inocència d'en Willy (Robert Englund) i l'embaràs de l'Elisabeth (Jennifer Cooke), la traïció als visitants d'en John (Richard Herd), la joventut impetuosa d'en Kyle (Jeff Yagher) i l'agressivitat i capacitat de lideratge d'en Tyler (Michael Ironside) em van portar de cap durant molt temps, així com a molts coetanis meus.

Certament recentment TV3 va emetre una nova versió actualitzada de la mateixa sèrie, on l'única cosa que vaig trobar que estava a l'alçada és l'elecció de l'actriu que fa de Diana, que manté aquell aire de fredor i falsedat manipuladora de l'actriu de la sèries original, la resta, em sap greu, però no li arriba ni a la sola de la sabata. Així que pels nostàlgics, us asseguro que val més la pena revisar els episodis clàssics de V, disponibles en DVD, que no pas enganxar-vos a la nova versió. Simplement és una més de tantes actualitzacions televisives que no esta a l'alçada, potser s'ens acaba el talent, o potser ja no hi ha res més que la intenció de vendre. La sèrie original era una clara denúncia contra la propaganda i la manipulació, si perdem tot sentit que no sigui fer un producte comercial, si perdem el missatge, perdem el millor que tenien els clàssics i perdem el que els ha convertit en llegenda. Una llàstima.

Krusty

Bola de drac

Què dir de la mítica sèrie japonesa de la infantesa Bola de drac, originalment Dragon Ball, que va esdevenir per mi i la meva generació una inesgotable font d'inspiració, experiències, valors i hores i hores d'entreteniment.

El títol de la sèrie, Bola de drac, es basa en set esferes màgiques que estan repartides per tot el món que quan s'ajunten totes, es poden utilitzar per invocar el drac Shenron (Xèren), que confereix un desig a qui les ha ajuntat. Després que el desig s'ha complert, les boles es reparteixen de nou per tot el món i són convertides en pedra i inerts durant un any. Aquest comença sent l'argument principal per acabar desenvolupant tota la sèrie al voltant de la vida de Son Goku i les seves aventures. 

Sembla que fos ahir quan un petit i rabassut Son Goku campava solitari amb la seva cua de mono per sorprenents mons fantàstics nascuts de la privilegiada ment dels creador d'anime per excel·lència, nascut el 1955, Akira Toriyama. Junts el varem veure créixer, evolucionar, riure, patir i estimar, però sobretot lluitar. Lluitar contra una infinitat de personatges malvats en eterns combats èpics en defensa del destí de la raça humana, sempre de forma honesta i amb l'esforç i el coratge com a armes principals, i sovint amb l'ajuda dels seus amics però sempre deixant clar que al final és un mateix, sol, el que ha d'afrontar les pròpies batalles. També cal destacar el com reflectia el fet que qui avui pot ser el teu pitjor enemic, també pot ser un gran aliat o amic el dia de demà si un sap perdonar, per que al final, com va dir Kennedy, tots habitem aquest petit planeta, tots respirem el mateix aire, tots volem un futur millor per als nostres fills i tots som mortals, mentre el drac Shenron no digui el contrari.

La sèrie que a tots en va enganxar es va emetre al nostre país per primera vegada el 15 de febrer del 1990 a Televisió de Catalunya, que en va emetre només els 26 primers capítols, provocant immediatament massives peticions perquè se n'emetessin més. El que va fer la televisió va ser re-emetre els capítols antics i afegir-hi cada vegada una temporada, passant per Bola de drac Z, de manera que hi va haver repeticions fins l'any 1999, creat l'efecte de ser una sèries pràcticament maratoniana i elevant-la a la categoria de mite. A partir del 1999 es va emetre Bola de Drac GT i després la sèrie sencera per última vegada arribant fins a l'any 2001, i complint així més de 10 anys de retransmissió de l'exitosa sèrie al nostre país. Tota la sèries està basada en el còmic manga de Bola de Drac que es va publicar de manera continuada durant 11 anys, de 1984 a 1995.

Evidentment no puc deixar de mencionar l'immensa quantitat de màrqueting, jocs i sobretot tràfic de fotocòpies derivats del fenomen Bola de drac a Catalunya, als que tots varem dedicar moltes hores en la joventut, a pesar de la ínfima qualitat i representativitat de la recent pel·lícula sobre la famosa saga, anomenada Dragon Ball Evolution, que passarem per alt per que el mite ho mereix. Ara pels nostàlgics, aquí teniu la "intro" clàssica:

Personalment, no oblidaré mai una sèrie que estic segur que em va marcar, encara que no puc arribar a ser conscient de fins a quin punt, i només espero que el dia de demà els nens tinguin un exemple que seguir ni que sigui llunyanament proper al nivell de Bola de drac en quant a valors i missatge.

Krusty

Aquellos maravillosos años

Si parlem de sèries que m'han marcat, la primera que em ve al cap evidentment és "Aquellos maravillosos años" (The wonder years), emesa als Estats Units a la cadena ABC des de 1988 al 1993, que emetia per a nosaltres TV2 si no recordo malament.

Tots recordareu la presentació de la sèrie amb la cançó A Little Help from My Friends, en una versió genial de Joe Cocker, i original dels Beattles, que contribuïa perfectament a donar-li el to melancòlic i nostàlgic que caracteritzava la sèrie.

La sèrie narrava els esdeveniments històrics que varen tenir lloc a Amèrica entre el 1968 i el 1973, vistos a través dels ulls d'en Kevin Arnold, que estava acompanyat per la Winnie Cooper i el seu peculiar amic Paul. Abanç que ho penseu, us puc confirmar que en Paul no va convertir-se en Marylin Manson al fer-se gran, això és una llegenda urbana, encara que sí va inspirar probablement personatges com el de Milhouse, dels Simpsons.

Alguns dels protagonistes els hem seguit veient en altres sèries o pel·lícules, i d'altres s'han perdut en el temps, com sempre passa amb les sèries d'èxit amb el pas dels anys. El protagonista per exemple, l'actor Fred Savage, actor des dels 4 anys, va tenir posteriorment una sèrie pròpia anomenada "Yo y el mundo" que no va aconseguir evidentment prolongar l'exit de "Aquellos maravillosos años". Més endavant va arribar a aparèixer a "Austin Powers en Miembro de oro" en un paper secundari i al 2007 va dirigir la seva primera pel·lícula. L'actriu Danica McKellar va aparèixer recentment en dos episodis de "Como conocí a vuestra madre" però en realitat es dedica a la matemàtica, graduada "cum laude" el 1998, fins i tot va publicar un llibre sobre el tema.

Personalment recordo amb estima la ja passada època en que les sèries tenien "moraleja" i pretenien ensenyar i formar a nivell emocional més que no pas només entretenir, dons per mi aquesta sèrie era de les que més ho aconseguia. Puc dir amb absoluta certesa que em va ajudar quan era jove a ser plenament conscient de que la joventut és un moment  màgic i sorprenent que cal gaudir i aprofitar per que mai no tornarà.

Krusty