Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cuina. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cuina. Mostrar tots els missatges

dijous, 17 de febrer del 2011

Ha mort Santi Santamaria

Santi Santamaria, el primer tres estrelles Michelin que va tenir Catalunya i un dels més prestigiosos a nivell mundial, va morir ahir de manera sobtada, probablement d'un atac de cor, als 53 anys quan presentava a un grup de periodistes internacionals el seu local, Santi, que gestiona la seva filla al resort Marina Baysands a Singapur. El cuiner, que en els últims anys havia guanyat molts quilos de pes, tenia alguns problemes cardiovasculars i de mobilitat, tot i que res feia esperar una notícia com aquesta. A punt de fer 30 anys al peu dels fogons, Santamaria preparava un llibre recopilatori complet de la seva cuina i encara veia molt lluny la jubilació. Una retirada que curiosament intuïa oriental. El futur econòmic el veia a Dubai i Singapur, i el descans a Bali.
El xef, nascut el 26 de juliol del 1957 a Sant Celoni, acostumava a viatjar a Singapur i també a Dubai, on va obrir el restaurant Ossiano, per fer el seguiment dels seus negocis fora de l'Estat, mentre Xavier Pellicer controlava els fogons de la seva nau capitana, el Can Fabes de Sant Celoni (abans es deia El Racó de Can Fabes), que manté les tres estrelles Michelin des de l'any 1994. Ahir el propi Pellicer expressava el seu dolor i el desig de tirar endavant els restaurants d'un grup que suma set estrelles Michelin i 200 treballadors. 
L'any 1981 va inaugurar El Racó de Can Fabes a la masia on els Santamaria han viscut durant més de dos segles. El reconeixement no va trigar a arribar, i després de vuit anys va rebre la primera estrella Michelin, que va repetir al 1989. La segona estrella va arribar només un any més tard, el 1990. La va mantenir durant quatre anys fins que el 1994 va aconseguir la consagració definitiva amb la tercera estrella Michelin: era el primer cuiner català que rebia aquesta distinció. A més de dirigir el Racó de Can Fabes, l'any 2000 obre un nou restaurant a Madrid, el SantCeloni, que aconsegueix en només un any la seva primera estrella Michelin: quatre anys més tard n'obtindria la segona. El 2006 obre el restaurant Evo, situat a l'àtic de l'Hotel Hesperia Tower, a Barcelona i un any més tard inaugura el Tierra, al Valdepalacios Hotel Gourmand (situat a la Serra de Gredos). El procés d'expansió no s'atura a la península i el porta fins a una illa artificial de Dubai on obre l'any 2008 el seu cinquè restaurant: Ossiano. El 2009, Santamaria obté set estrelles Michelin: tres per Can Fabes, una per l'Evo, i una altra pel Tierra. Cap cuiner català ni espanyol n'havia aconseguit tantes. Entre les diverses distincions va rebre al llarg de la seva carrera, destaca el Premi Nacional de Gastronomia 2009.

Santi Santamaria passarà a la història per haver despertat moltes consciències, era un dels grans torracollons que ha generat aquest país, dit per ell mateix, que afegia que gent com ell feia falta per denunciar-ho tot, clar i català i amb prou dosi de mala llet. Defensava el seu objectiu de “fer d'ovella negra del ramat, amb la funció de fer reaccionar la consciència de la societat” al confessar públicament la seva ruptura amb la cuina avantguardista. El gastrònom Josep Vilella, amic de Santi Santamaria des de fa molts anys, considera que el cuiner mort ahir "va liderar la veritable revolució i va plantejar la veritable reforma de la cuina catalana". Segons ell, Santamaria va ser "el primer que va començar a fer cuina de proximitat, una cosa que ara sembla un invent", i per aquest motiu Catalunya "mai li podrà agrair al Santi el que va fer pel país".
Entre els cuiners de renom que han expressat el seu condol per la mort de Santi Santamaria, destaca el cas de Ferran Adrià, amb qui havia protagonitzar diverses polèmiques. L'ideòleg d'El Bulli ha parlat avui per a RAC1 i ha defensat que va ser Santamaria “qui va engegar la revolució de la cuina a Catalunya. Als llibres d'història, d'aquí a 50, 100 o 200 anys, ell hi tindrà un lloc”. Adrià ha explicat que estava molt trist i, després de reconèixer que s'havien distanciat els dos darrers anys, ha recordat que tots dos tenien una llarga amistat que es remuntava a més de 25 anys enrere. “No hem tingut temps de reconciliar-nos, però vam tenir molta amistat”, ha explicat, després de manifestar que estava “molt trist”. De fet, Adrià considera que, malgrat la passió del debat, probablement Santamaria el feia servir a ell “com a una icona”. “A nivell personal”, ha afegit, “dubto que tingués tant contra mi com la gent pensava”. El cuiner ha revelat també que, durant molts anys, Santamaria va ser un dels millors clients que tenia a El Bulli. També Carme Ruscalleda discrepava en els últims temps de la part més agressiva del discurs del xef de Can Fabes, igual que Joan Roca, que ahir al vespre marxava cap a Sant Celoni per donar el condol personalment a la vídua, Àngels. “Estem molt tristos. Tots li devem alguna cosa, per les reflexions, el tarannà, el discurs, el paper de defensor de la terra...”, va declarar. “Malgrat tanta polèmica, era un amic de tota la vida”, deia Juan Mari Arzak, i Ramon Freixa destacava la gran cultura d'un home “que feia una cuina amb molt rerefons”. Finalment, també el cuiner Carles Gaig ha explicat que la cuina de Santamaria "no es quedava a casa, traspassava fronteres", i l'ha definit com "un gran defensor del producte de la terra, que era la base de la seva cuina". El xef Sergi Arola (Arola, Gastro), per la seva banda, ha ressaltat avui l'actitud "positiva" i "honesta" que tenia Santi Santamaria sobre "com i per on" ha d'evolucionar la cuina contemporània. Finalment, també el President Artur Mas ha destacat “l'esperit de superació i la senzillesa del xef”. Precisament el cuiner havia escrit al seu bloc personal una carta oberta al mandatari reivindicant els restaurants de gama alta i demanant-li que no fes populisme amb el menjar.

Des d'aquí, simplement homenatjar un dels catalans més internacionals i triomfadors del moment, el seu nom es va convertir ahir en el cinquè trending topic a nivell global a Twitter, un fet que demostra fins a quin punt la seva figura era reconeguda a tot el món. Descansi en pau.


Krusty

dissabte, 18 de desembre del 2010

El Frit mallorquí

El Frit Mallorquí, que òbviament ve de fregit, és un plat típic de Mallorca, evidentment, que vaig poder provar l'última vagada que hi vaig estar, aquest mateix any, i em va semblar molt interessant. Personalment no soc gaire fan de la majoria dels ingredients que porta, i és per això que em va sorprendre gratament comprovar que convinats amb destresa formen un plat absolutament deliciós.

Ingredients per a sis persones:
1 kg de patates
300 grams de bacó
250 grams de magre de porc
250 grams de fetge
300 grams de cap de costella
1 feix de cebes tendres
2 bitxos
Mig kg de pebrots verds
Branques de fonoll
1 all
2 fulles de llorer

Preparació:
Es tallen les patates, la carn, les cebes i el pebrot, personalment us aconsellaria fer-ho a quadrats d'un dit aproximadament, però pot ser a voluntat. Es fregeixen les patates i es reserven en una olla de fang i seguidament es fregeix la carn al costat del bitxo, el llorer i l'all. A continuació es fregeixen els pebrots amb les cebes tendres i el fonoll. S'ajunten tots els ingredients a l'olla de fang després de deixar escórrer l'oli i es serveix ben calent i amb un vi negre suau i pa per acompanyar.

Quan el proveu a Mallorca ja veureu que com totes les receptes, cadascú en té la seva versió que és lleugerament diferent, però finalment el sabor és bastant semblant entre elles, no deixeu d'aprofitar l'ocasió de provar el Frit Mallorquí en més d'una població, si podeu, per gaudir plenament de l'experiència i poder comparar i decidir com exactament preferiu fer-ne la vostra versió. Espero que us agradi tant com a mi.

Krusty

dimarts, 14 de desembre del 2010

Spaghetti a la bottarga, típic de Sardenya

Un dels plats que més m'han sorprès en els meus viatges varen ser els Spaghetti a la bottarga, plat típic de l'illa de Sardenya, la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.. Es preparen evidentment amb Bottarga di muggine, freses de peix seques, i son molt fàcils de cuinar.
Ingredients per a quatre persones:
500 grams d'spaghetti
50 grams de bottarga di muggine en pols
Julivert fresc picat
1 dent d'all
Oli d'oliva verge extra
Bitxo

Preparació:
Escalfem una paella amb l'oli, el dent d'all i el bitxo, apart, bullim la pasta, com sempre, "al dente". Seguidament escorrem els spaghetti i els saltegem a la paella, un cop retirats l'all i el bitxo, que son per donar gust, durant 1 minut, afegim el julivert i saltegem un minut més. Finalment preparem el plat posant-hi la pasta i afegint la bottarga ratllada o en pols a voluntat. Podem servir amb un bon vi blanc ferd i no és costum el parmesà per acompanyar.
Evidentment el més treballós del plat podríem dir que és aconseguir la bottarga, un cop tingueu això la resta no serà problema. Fàcil de preparar, gustós, sa i sobretot, típic de l'illa de Sardenya, no es pot demanar més.

Krusty

dimecres, 8 de desembre del 2010

Cassoulet de Castelnaudary, al sud de França

Pels que no el conegueu, el Cassoulet és un plat bastant típic al sud de França, i on realment cal anar-lo a provar és al poble de Castelnaudary, que és on jo el vaig conèixer i tastar per primera vegada. Es tracta d'un guisat fet a base de mongetes blanques "lingot", confit d'ànec, carn i embotits, l'origen del qual se'l disputen entre Carcassone, Toulouse i el propi Castelnaudary, que n'és la capital mundial autoproclamada. Tant és així que un cop a l'any, cap a l'estiu, s'hi celebra la Festa del Cassoulette de Castelnaudary.
La preparació tradicional de la recepta pot durar fins a set dies, i es cuina en una cassola de terra, d'aquí en treu el nom de Cassoulet. Aqui en teniu la recepta per a quatre persones:

Ingredients:
400 grams de mongeta blanca varietat "lingot"
400 grams de llom de porc
100 grams d'escorça de porc
4 làmines de cap de porc o cansalada
1 garreta de porc
1 confit d'ànec
4 salsitxes de porc
2 dents d'all sense cor
2 cebes
100 grams de pastanaga
Sal, pebre, llorer, julivert i farigola

Preparació:
Deixar les mongetes en remull un bon munt d'hores i després blanquejarles en la mateixa aigua bullint- les durant 5 minuts. Preparar un caldo amb l'escorça de porc tallada en llargues tires, ceba, pastanaga i porro, i salpebrar. Afegir una picada de dents d'all i cansalada. Filtrar el caldo, recuperar l'escorça de porc i eliminar la resta.  Coure les mongetes amb el caldo de mitja hora a tres quarts d'hora.
En una paella gran, desengreixar el confit d'ànec a foc lent i retirar-ne els trossos, amb el greix restant, daurar la carn de porc i les salsitxes. Un cop fet tot això, posar els ingredients en una cassola de terra, posant l'escorça de porc per cobrir la base i afegir un terç de les mongetes. A sobre col·locar-hi la carn i tapar-la amb la resta de mongetes. Finalment afegir les salsitxes submergint-les en les mongetes i avocar el caldo calent que ha de tapar-ho tot. Afegir un mica de pebre i posar al forn a 150/160 graus y coure durant dos o tres hores. Durant la cocció, a la part superior es formarà una crosta marró daurada que cal anar trencant fins a set vegades, segons la tradició, sense trencar les mongetes.

Evidentment, s'ha de servir el Cassoulet de Castelnaudary en la pròpia cassola de terra i molt calent per poder-lo gaudir en tota la seva plenitud, i si és en un dia fred, millor, i si a sobre l'acompanyeu d'un bon vi, la vetllada serà perfecte.

Espero que us agradi tant com a mi, i insisteixo en que si en teniu ocasió no deixeu passar l'oportunitat de tastar-lo a Castelnaudary, on a més de fer-lo boníssim, podreu saborejar-lo en el seu propi context autèntic. Molt bon profit a tots.

Krusty