110 km/h

Els diaris de dissabte passat obrien pràcticament tots amb la reducció a 110 km/h aplicada pel govern espanyol a totes les autovies i autopistes, que entrarà en vigor el 7 de març. Així doncs, La Vanguardia titulava que "la velocitat màxima baixa a 110 per estalviar benzina", mentre que El Periódico obira amb "velocitat d'estalvi", il·lustrat amb la imatge d'un sortidor de benzina. En canvi, l'AVUI va ser més crític titulant que "l'Estat es passa de frenada". Els rotatius editats a Madrid varen ser més contundents amb la mesura, segons El Mundo, limitar la velocitat és "ocurrència davant la crisi de Líbia", mentre que l'ABC va titular "el Govern frena Espanya" i La Razón deia: "Espanya, a 110 per hora". Per la seva banda, Público va obrir amb un gran senyal de limitació a 110 km/h i deia "el Govern redueix la velocitat màxima a les autovies". 

S'ha de dir que per primera vegada l’administració té bons reflexes i actua amb la celeritat que correspon al greu moment energètic i econòmic. Espanya importa el 85% dels recursos energètics, i cal reduir l'impacte de sumar a la crisi de pèrdua de competitivitat dels darrers anys, amb pèrdua massiva de llocs de treball, una segona part amb una crisi de matèries primeres. La urgència d’actuació és, doncs, primordial, ja que el petroli significa el 48,8% de l’energia primària d’Espanya i el 38,8% de l’energia final consumida. Amb aquesta limitació de velocitat el govern espanyol calcula que s'estalviarà un 15% en el consum de gasolina i un 11% en el de gasoil.

La limitació de velocitat màxima dels cotxes és una mesura efectiva i clàssica en temps de crisi, ja al 1974 Espanya va posar el límit de velocitat a 130 km/h, després de la primera crisi petroliera. A l’any 1976 la va endurir posant-la a 100 km/h, mesura que va durar fins l’any 1981. El mateix Estats Units, consumidor energètic per excel·lència, va posar el límit de velocitat a 88 km/h arran de la primera crisi de petroli i encara el manté, formant part de la seva cultura de carretera, que personalment considero molt millor que la nostra alhora d'evitar consum innecessari, accidents i fins i tot úlceres als conductors.

Dit això, resulta que passats uns dies d'aquella bomba informativa dels 110 km/h, sorgeixen esdeveniments sorprenents, per exemple dimarts es va saber que els Països Baixos van començar a assajar un augment del límit màxim de velocitat fins als 130 quilòmetres per hora en alguns trams d'autopista, amb l'objectiu d'estendre'l a altres vies durant els pròxims mesos arribant a un terç de les autopistes holandeses, fins ara limitades a 120 quilòmetres per hora, durant l'actual legislatura. Esperen que la mesura no suposi un augment dels accidents, sinó que, al contrari, els redueixi, i a més, han advertit en els últims dies que es perseguirà amb severitat als conductors que superin el nou límit. Durant els propers mesos, el país té previst també revisar a l'alça les velocitats màximes en altres vies i passar alguns límits de 80 a 100 i altres de 100 a 120.

Un altre esdeveniment sorprenent han estat les declaracions del pilot asturià Fernando Alonso, que s'ha mostrat molt crític amb la mesura del govern estatal afirmant que "a 110 quilòmetres per hora, pel que fa a l'atenció, és fins i tot difícil mantenir-se despert", i ho diu ell que corre a més de 300 km/h a la Fórmula 1 i  últimament ho fa força adormit! Ha afegit que "per estalviar consum hi ha altres mesures bastant més eficaces que aquestes i per estalviar contaminació, que és el problema base que tenim, també. Com ara restringir el trànsit a les ciutats en funció de les matrícules parells o senars". Brillant, suposo que aplicant aquesta mesura també hauríem de treballar només els dies parells o els senars, per que sinó no sé pas com podríem anar a la feina. Quin home, la conclusió que en trec és que ell és la prova de que córrer no és bo per al cervell, així que ja sabeu, a partir del 7 de març, tots a 110.

Krusty