Wall Street

Recentment vaig tenir el plaer de veure Wall Street 2, i, com a bon cinèfil amb temps lliure, vaig aprofitar l'ocasió per veure abans el clàssic Wall Street, les dues dirigides per el genial Oliver Stone. Certament va ser una experiència reveladora, em va agradar molt poder veure l'evolució que pot fer una crítica d'un sistema corrupte, com és la borsa i el sistema financer americans, per acabar convertint-se en un homenatge a l'estimació per la vida.

El clàssic Wall Street, es va estrenar l'any 1987, amb la participació de Martin i Charlie Sheen fent d epare i fill, i l'estelar actuació de Michael Douglas, i va ser un gran èxit, aconseguint Douglas l'Oscar i el Globus d'Or al millor actor per la seva espectacular encarnació d'un brutal executiu de Wall Street sense escrúpols que inicia un jove Charlie Sheen en el món dels negocis corruptes que mouen el la borsa americana.

La pel·lícula, que conta també amb la sempre bona actuació de Daryl Hannah i la d'un jove James Spader, que completen un repartiment completament espectacular, on destaca Martin Sheen encarnant el paper d'home honest i treballador, poc aficionat als tripijocs de la borsa, que posa el contrapunt a la veneració del dòlar a qualsevol preu per sobre de la cultura de l'esforç i la creació.

Per la seva banda, Wall Street 2, el dinero nunca duerme, conta amb la presència del jove i genial Shia LaBeouf com a novetat, apart d'un bon Josh Brolin i una clavada Carey Mulligan. També conta amb la gran Susan Sarandon, que interpreta el paper de mare de LaBeouf, i, com no, amb l'excel·lent Michael Douglas interpretant el paper del mateix personatge que a la primera entrega, que surt de la presó després d'anys d'estar pres per corrupció amb aires de persona il·luminada. Aquesta segona pel·lícula conta amb l'aventatge de situar l'acció en l'època present, on la borsa viu moments convulsos i d'absolut caos, on l'avarícia i la crueltat s'han vist elevades a proporcions que van molt més enllà de la immoralitat.

Si la primera pel·lícula mostrava obertament com hi ha persones que mai deixaran de ser com són, és a dir, avars, corruptes i manipuladors, la segona em va sorprendre amb un retrat de com un cruel i pragmàtic tauró dels negocis pot acabar convertint-se en un pobre bon home que en el fons té un gran cor, es nota que ha estat feta en una època molt diferent a la seva precuel·la on tristament el públic frisa per un final feliç més que honest i els directors es veuen obligats a cedir a la tendència general per motius evidentment comercials.

Krusty