dissabte, 5 de març del 2011

Aventures al tren

Recentment m'he vist evocat a agafar el tren sovint, cosa a la que gràcies a Déu no estava acostumat, i us vull comentar una curiosa anècdota, suposo que serà la primera de moltes, que em va passar l'altre dia. Puntualitzar que me refereixo als Ferrocarrils Catalans, concretament us diré que Zona 2, per no donar masses pistes.

Doncs estava assegut un vespre plàcidament en un vagó no molt ple, cosa estranya, de camí cap a Barcelona, quan varen entrar al tren un grup de sis joves cridant en un idioma per mi desconegut, jo diria que algun dialecte àrab, i es varen asseure on estava jo. Cal destacar que per sorpresa meva, només obri-se les portes em va atacar immediatament un fortíssim olor que en aquell moment vaig reconèixer com a dissolvent, i al seure al meu costat vaig caure en el detall que tots portaven el puny de la mà dreta tancat, i tendien a apropar-se'l sospitosament al nas massa sovint. Efectivament, esnifaven cola, i estem parlant de xavals que no tenien encara ni la majoria d'edat.

Varen animar-se a fullejar un 20 Minutos que hi havia abandonat en un seient i em va sorprendre ràpidament com "Barça" i "Messi" són paraules que entenc perfectament en àrab, bàsicament per que sonen igual. Em va encantar aquest detall integrador, però haig de reconèixer que he estat més còmode al tren en altres ocasions, cosa ja d'entrada difícil tenint en conta l'estretor de la que fan gala els seients dels Ferrocarrils Catalans.

Doncs allà estava jo, tot ben posadet i vestidet, preguntant-me quan devia faltar per a la meva parada, ja que certament l'aire s'anava tornant irrespirable en tot el vagó per l'acumulació de químics a l'aire. I de sobte, davant la meva absoluta incomprensió, tots aquests joves varen aixecar-se de cop i es varen precipitar cap a la porta més propera a la carrera just quan aquesta es tancava, per a continuació, fent gala d'una bona feina en grup, obrir les portes per la força mentre cridaven, ara sí, en un estrany però comprensible castellà. I quan jo ja no entenia absolutament res, i estava apunt de ser presa del pànic, va entrar al vagó per la porta entreoberta una nena petita mentre els xavals subjectaven l'implacable mecanisme.

Resulta que una dona gran anava amb la nena petita i per algun motiu que desconec, la dona havia entrat al tren però la nena no, davant l'espant horroritzat de la pobre dona. Al obrir les portes els xavals, la nena va poder entrar, desfermant l'eufòria de la compungida dona gran, que va canviar la cara de preocupació i angoixa per una d'absoluta felicitat i descans. Sense esperar cap agraïment, els xavals van deixar anar la porta i van tornar a seure, seguint amb la seva cridòria i el seu perjudicial vici com si no hagués passat res.

I allà em vaig quedar, pensant que, si haguessin entrat parlant en català i bevent d'un tetra-brick de sangria Dons Simón, fins i tot m'hauríem provocat simpatia, en comptes de rebuig, però que clarament eren persones perfectament aprofitables vistes des d'un punt de vista diferent al meu. Al final, tots hem fet bestieses de joves, el que compta és el que porten per dins. Sense esperar-ho m'havia trobat amb una bona lliçó per als meus prejudicis, i tot per dos euros amb quinze cèntims, no esta gens malament.

Krusty

1 comentari: