Josep Anglada finalment imputat

M'ha encantat llegir que la Fiscalia, en una acusació presentada aquest dimarts passat davant el jutjat d'instrucció número 4 de Vic, ha demanat una pena d'un any i mig de presó, inhabilitació de càrrec públic i una multa de sis mesos a Josep Anglada, del partit xenòfob Plataforma per Catalunya, per un delicte de provocació a la discriminació i a l'odi.

Segons la Fiscalia, Anglada va encarregar, el 24 de maig de 2007, la impressió d'uns pamflets que anaven “adreçats a suscitar entre la població sentiments d'hostilitat, animadversió, menyspreu i tracte desigual contra el col·lectiu d'origen magrebí”. Segons això, aquest fets “són constitutius de provocació a la discriminació i a l'odi”.

Ja era hora que algú fes alguna cosa amb aquest home, que porta anys predicant l'odi i el racisme impunement per el nostre país mentre tots mirem cap una altra banda com si el fet d'obviar-lo pogués provocar que finalment desaparegui del mapa polític català. Responsabilitzem-nos tots de fins a on permetem que arribi aquest tipus de gent, no podem seguir tolerant la intolerància.

Us deixo per acabar un vídeo anomenat Qui és Josep Anglada que segur que trobareu si més no repugnant alhora que revelador:

Krusty

Porque hay coses que nunca se olvidan

M'ha sorprès molt saber que el curtmetratge Porque hay coses que nunca se olvidan del director espanyol de 32 anys, Lucas Figueroa, ha entrat al llibre Guinness de rècords per ser el més premiat de la història mundial. Ja gairebé porta 300 guardons en un any i mig, entre el Festival de Cinema de Terror de Sant Sebastià, el de Roma i d'altres certàmens del Regne Unit, els Estats Units, Alemanya, Tokio, San Sebastián, Berlín, Los Angeles, New York, Delhi, Lund, Buenos Aires, Rio, Lisboa, Austin, Estambul, Sydney i Polònia. Apart, ha estat preseleccionat per els Oscars i nominat als premis Goya.

Es tracta d'una genial aposta per l'humor negre, segons Figueroa, “el més universal que existeix”, de només tretze minuts, rodada a Segòvia però ambientada al Nàpols dels anys 50. Produït per LMF Films, conta amb la presència dels futbolistes Fabio Cannavaro i Amedeo Carboni

A continuació us poso el curt, mireu-lo sense tenir en ment que és el curt més premiat de la història i a veure què us sembla.

Porque hay cosas que nunca se olvidan
Cargado por laorilla. - Programas de ayer por la noche y clásicos de TV, online.

Figueroa va néixer l'any 1978 i, tot i que és fill de pares espanyols, va néixer a l'Argentina. És autor d'altres curts com Boletos por favor i Con que 24. I pocs com ell poden presumir de ser un mestre en molts camps. A Porque hay cosas que nunca se olvidan s'ha encarregat del muntatge, part de la producció, la direcció artística i la banda sonora. Ara espera que l'èxit el dugui a noves fites i afirma que “el curt és un format en si mateix; però en el meu cas espero que sigui un camí per arribar a fer un llargmetratge”. Actualment el director prepara un llargmetratge a Hollywood i dos a Espanya.

Krusty

Tura contra Trias

La carismàtica i catalanista Montserrat Tura ha comparegut aquest matí a la seu de Barcelona Ciutat del PSC per tal d'anunciar que forçarà unes primàries en què es decideixi qui serà candidat a l'alcaldia de Barcelona per part del PSC. L'exconsellera ja havia insinuat que avaluava aquesta possibilitat, que frustra la voluntat de l'alcalde Hereu de ser únic candidat per part dels socialistes. 

Tura ha defensat els processos de primàries com a "sans i bons" per a la democràcia i que, per tant, confirma que es presentarà a unes primàries per ser candidata socialista. "No és que em vulgui presentar només a unes primàries, vull ser l'alcaldessa de Barcelona". Preguntada sobre la relació amb Jordi Hereu, Tura ha dit que li té el màxim "respecte" i també una "franca i sincera estimació". I que precisament això facilita un "procés d'elecció de candidats i candidates interessants". L'exconsellera ha dit també que hi posarà "capacitat de treball, voluntat de servei, experiència política i de gestió, i la inesgotable confiança que les coses poden sempre millorar si ens esforcem".

"Hereu planta cara al PSC", diu en portada El Periódico, que converteix en protagonista de la jornada l'actual alcalde, i no Montserrat Tura. El rotatiu afegeix que "L'alcalde defensarà demà la seva candidatura davant Montilla". Els mateixos protagonistes són els que trobem a la portada de l'Avui, que titula amb un contundent "Tura repta Hereu". En la mateixa línia, l'edició d'El Punt de Barcelona parla d'"Alta tensió en la cursa per l'alcaldia de Barcelona" i La Vanguardia també es refereix al debat intern del PSC, assegurant que "Montserrat Tura disputa a Hereu la candidatura a l'alcaldia", tot i que ho situa com a tema secundari.

Montserrat Tura Camafreita (Mollet del Vallès, 1954), metgessa de professió, va fer la major part de la seva carrera política com a alcaldessa de la seva ciutat natal, entre 1987 i 2003. Diputada des del 1995, va ser consellera a l'ombra de Medi Ambient mentre Maragall era cap de l'oposició. Quan el PSC va guanyar les eleccions, Maragall va comptar aleshores amb ella per dirigir el departament d'Interior. Durant el govern de José Montilla va passar a Justícia, cosa que ja va ser interpretada com un allunyament forçat respecte de les seves preferències, suposadament motivat per el seu to marcadament catalanista. Amb el pas del PSC a l'oposició, Montserrat Tura ha estat designada membre de la mesa del Parlament, una posició que aparentment també l'allunyava de la primera línia de foc a la qual li agrada estar, demostrant la tendència del partit a allunyar-se de Catalunya per apropar-se a Madrid.

La resposta del PSC menys catalanista no s'ha fet esperar, "Crec que Jordi Hereu és un molt bon alcalde i la continuïtat dels alcaldes que han fet bona gestió és bona en política", ha assegurat a RAC1 el secretari d'organització del partit, José Zaragoza, que ha afegit que encara han d'escoltar quina és la proposta de Montserrat Tura. Tot i així, Montserrat Tura guanya de moment la primera ronda de les primàries, i amb una gran diferència sobre Jordi Hereu segons les enquestes posades en marxa aquest matí per molts mitjans de comunicació, que donen una victòria amplíssima a l'exconsellera per davant de l'actual alcalde. Per la seva banda, Jordi Hereu assegura en una entrevista que li fa avui El País que té "ganes de seguir" i que "serà un plaer debatre amb Tura sobre el model de ciutat de Barcelona".

Montserratturabcn.cat és la pàgina web a través de la qual l'exconsellera de Justícia ha començat a recollir suports aquest matí per representar el PSC a les eleccions a l'alcaldia de Barcelona, Tura, que ja té 4.999 amics al seu perfil personal de Facebook, hi explica que ha "treballat al servei del país des del Govern de la Generalitat". I interpel·la la ciutadania a donar-li suport per continuar servint el país, ara fent-ho "des de la capital de Catalunya, posant al servei dels barcelonins i les barcelonines" la seva "capacitat de treball" i la seva "voluntat de servei".Conclou la presentació de la web assegurant que "dins d'un partit polític el curs de les coses pot ser canviat per la voluntat i la mobilització dels seus afiliats".

La reacció de la oposició no s'ha fet esperar, Trias ha reconegut avui a Els matins de TV3 que el deixa "desconcertat" que "el partit que governa no sap qui es presentarà" quan queden només quatre mesos per a les eleccions. En la seva opinió, "muntar tot aquest espectacle" en aquest moment "és una equivocació". Què ha de dir el pobre Trias, que ja va dir que dedicaria la resta de la seva vida política a ser alcalde de Barcelona, s'ho veia ja fet, i de sobte es troba amb una possible rival que sí te opcions reals de robar-li el tron que donava per fet. Personalment estic encantat amb la idea de tenir finalment unes eleccions de veritat a l'alcaldia de la meva ciutat, Barcelona. Ja era hora, sense cap dubte Trias contra Tura pot ser un dels combats polítics de l'any, i sobretot ens pot oferir argumentacions i punts de vista reals i responsables, cosa que fa temps que es troba a faltar a la fins ara demagògica i obscura alcaldia de la ciutat.

Krusty

Centre Espacial de la Nasa a Houston, Texas

Fa uns anys vaig tenir la sort de visitar el Centre Espacial de la Nasa a Houston, a Texas, Estats Units, i és una experiència totalment recomanable. Impressiona la immensitat de les instal·lacions així com la certesa de que és el lloc on, entre d'altres mission, es va controlar el viatge espacial de l'Apolo XII que va concloure amb l'arribada de l'home a la lluna per primera vegada a la història.

S'ha de dir que, com sempre, els americans ho tenen molt ben montat, hi ha una espècie de parc temàtic per als turistes, amb una enorme botiga de records, evidentment, on un pot comprar absolutament de tot, incloent bolígrafs per escriure sense gravetat, per exemple, cap per vall.

Sobta també l'enorme quantitat de restaurants que hi ha dins així com la possibilitat de visitar, com ja he dit, l'autèntica sala, que mantenen intacte, des d'on varen coordinar el primer aterratge a la lluna i també on es va gravar gran part de la pel·lícula Apolo XIII. Un cop més allà costa distingir la diferència entre realitat i cinema.

Val la pena només per gaudir de la immensitat esfereïdora que se sent al veure un coet de prop, encara més gran del que un pugui arribar a imaginar. També tindreu la fantàstica oportunitat de tocar una pedra llunar autèntica i contemplar d'aprop l'interior d'una nau espacial. Us aconsello una experiència única que personalment segur que no oblidaré.

Krusty

Leo Messi guanyador de la Pilota d'Or 2010

Andrés Iniesta, Xavi Hernández i Leo Messi optaven ahir a la FIFA Pilota d'Or entregada per la revista France Football, que finalment ha estat per l'argentí amb un 22,65% dels vots, per davant d'Iniesta, amb un 17,36% i de Xavi, amb un 16,48%. Però més enllà del resultat final de les votacions que han fet 48 seleccionadors i 40 capitans de les seleccions dels països, el món del futbol ha premiat el Barça i el model formatiu i de joc que el club representa, incloent també en l'onze ideal de l'any a Piqué, Puyol, Xavi, Iniesta, Villa i Messi, cinc dels quals venen de la pedrera blaugrana. Cal destacar també la presència al onze del guapo i sobretot l'antipàtic Cristiano Ronaldo, l'únic jugador de l'onze que no ha guanyat absolutament cap títol l'any 2010, i la presència del qual respon a criteris més mediàtics que no pas d'èxits futbolístics.

Pel que fa al millor entrenador de l'any, tal com s'esperava, l'escollit ha sigut José Mourinho (35,92% dels vots), però que recull el premi pels tres títols que va aconseguir amb l'Inter de Milà, la Copa, la Lliga i la Lliga de Campions. El seleccionador estatal Vicente del Bosque ha estat segon, amb el 33,08% dels vots, mentre que el blaugrana Pep Guardiola ha acabat tercer i ha rebut el 8,45% dels vots.

Tot just l'any en què els dos grans premis individuals, la Pilota d'Or i el FIFA World Player, s'unifiquen en un sol guardó, són tres jugadors d'un mateix club els que ocupen el podi. Una circumstància que només s'havia produït els anys 1988 i 1989, quan el Milan d'Arrigo Sacchi va situar tres dels eus jugadors en el podi; el primer cop, Van Basten, Baresi i Rijkaard, el segon, Van Basten, Gullit i Rijkaard. Aquesta vegada, però, els tres són formats en el mateix planter, el de la Masia.

Els tres finalistes a la Pilota d'Or fa més de 10 anys que vesteixen la samarreta del Barça. Xavi, Iniesta i Messi van arribar al club de ben petitets i han vestit gairebé durant tota la seva carrera esportiva de blaugranes, sempre destacant per la seva humiltat dins i fora el camp i l'orgull que senten per els colors.

Xavi va arribar el juliol del 1991 a La Masia i durant molts anys els seus familiars el van acompanyar als entrenaments. Quan va entrar al futbol de base, el de Terrassa tenia 11 anys, posteriorment va arribar al primer equip de la ma de Van Gaal cridat a ser el successor de Josep Guardiola. Dimecres 26 de gener farà 31 anys. És a dir, gairebé 20 anys defensant els colors del Barça.

Andrés Iniesta, per la seva banda, va ser descobert en un torneig de futbol 7 aleví, el de Brunete, l'any 1996 jugant amb l'Albacete. Si això era al juliol, al setembre el Barça el va incorporar. Va arribar a la disciplina blaugrana amb 12 anys i ara en té 26, fa ja 14 anys que defensa la samarreta blaugrana.

I per últim, el guanyador de la Pilota d'Or 2010, l'argentí Leo Messi, fa poc que ha complert els 10 anys vestint la samarreta del Barça. El davanter va arribar a finals de l'any 2000, quan Carles Rexach el va veure en un partit organitzat només per veure'l jugar. Després va firmar-se el famós contracte amb son pare en un tovalló d'un restaurant de Barcelona per assegurar-se la seva permanència al club. Messi tenia 13 anys i ara en té 23 i és oficialment el millor jugador de futbol del planeta.

Ha passat més d'una meitat de segle des que Luis Suárez va donar al Barça la primera Pilota d'Or de la seva història. Aquella temporada havia guanyat la lliga espanyola i la vella copa de Fires. Des de llavors, han estat cinc els blaugrana que han aixecat la Pilota d'Or de manera oficial: el grandíssim Johan Cruyff els anys 1973 i 1974, el carismàtic Hristo Stòitxkov el 1994, Rivaldo el 1999, Ronaldinho el 2005 i Messi l'any passat. Se'ls hauria d'afegir, però Ronaldo i Figo ja que el brasiler va aconseguir el guardó com a jugador de l'Inter, però després d'haver militat mig any al Barça, i al portuguès li va succeir el mateix l'any 2000 amb la samarreta del Real Madrid, que l'havia fitxat pocs mesos enrere. I tenint en compte que l'actual Pilota d'Or s'acaba de fusionar amb el FIFA World Player també s'hauria de tenir en compte com a precedent el guardó que la FIFA va lliurar a Romario, el jugador de dibuixos animats, com a millor jugador de l'any 1994. En total, doncs, serien nou blaugrana en el cim del futbol mundial i el nom del desè és definitivament el gran Leo Messi, que la guanya per segona vegada.

En aquests moments més que mai, valorem el compromís, l'educació i l'esforç per davant del negoci en què s'ha convertit el futbol, que no podem oblidar-ho, només és un esport. És el sentiment blaugrana el que fa gran el Barça i mou milions de persones apart de diners, mai al revés senyor Rossell. És la cuidadíssima formació futbolística i humana el que ens ha portat a aquest èxit històric, no el talonari ni els patrocinis, siguem-ne tots conscients.

Krusty

Bombazo de ETA

Aquest migdia l'organització armada ETA ha emès un comunicat, el vuitè pronunciament en els darrers dotze mesos, a través del diari Gara, en què decreta que "ETA ha decidit declarar un alto el foc permanent i de caràcter general, que pot ser verificat per la comunitat internacional", tal com se li reclamava des de diversos fronts. La treva intentarà facilitar, segons el document, "un procés democràtic que tingui la voluntat del Poble Basc com a màxima referència, i el diàleg i la negociació com a instruments".

L'organització posa diverses condicions de cara a obrir el "procés democràtic", com són que aquest "ha de superar tot tipus de negació i vulneració de drets i ha de resoldre les claus de la territorialitat i el dret a l'autodeterminació", que "correspon als agents polítics i socials bascos assolir els acords per consensuar la formulació del reconeixement d'Euskal Herria i el seu dret a decidir, inclosa la independència", i que "totes les parts han de comprometre's  a respectar els acords assolits i les decisions adoptades per la ciutadania basca". El comunicat conclou reclamant "a les autoritats d'Espanya i França" que "abandonin per sempre les mesures repressives i la negació d'Euskal Herria" i assegura que "ETA no abandonarà el seu esforç i lluitarà per impulsar i dur a terme el procés democràtic, fins a assolir una veritable situació democràtica a Euskal Herria".

Evidentment no és la primera vegada que la banda armada anuncia una interrupció de les seves activitats, la última el passat 5 de setembre, quan l'organització feia arribar un comunicat a la BBC en el qual donava a conèixer la seva decisió de no portar a cap més accions ofensives. En la declaració, ETA afirmava que "és temps d'assumir responsabilitats i donar passos ferms" en tres aspectes: "en l'articulació del projecte independentista", "en el camí de crear les condicions per construir un procés democràtic", i en "la resposta a la repressió i en la defensa ferma dels drets civils i polítics". Anteriorment, el 24 de març del 2006, ETA va iniciar també un "alto el foc permanent". En un comunicat dos dies abans, la banda assegurava que es reafirmava en el compromís de trobar una sortida negociada per "aconseguir una vertadera situació democràtica per a Euskal Herria". L'explosió, però, d'un cotxe bomba el 30 de desembre del 2006 a la recent estrenada terminal T-4 de l'aeroport de Madrid-Barajas va donar per finalitzat el procés. Eren els primers morts provocats per un atemptat després de tres anys sense víctimes mortals.

Una de les treves més polèmiques d'ETA es va produir l'any 2004, tots ho recordareu, quan la banda va declarar una treva només a Catalunya i després que es fes públic que l'aleshores conseller en cap del primer govern tripartit, el gran Josep-Lluís Carod-Rovira, s'havia reunit amb la cúpula d'ETA a Perpinyà, quan aquells dies, a principis d'any, exercia com a president de la Generalitat en funcions. Aquesta revelació va obligar el president del Govern, Pasqual Maragall, a baixar-se els pantalons i cessar Carod de les seves funcions de conseller en cap degut a les pressions des de Madrid exercides per PP i PSOE.

El cert és que l'activitat terrorista de la banda basca ha disminuït molt en els últims anys, després que tant l'Estat com les autoritats franceses estrenyessin els cercle sobre els membres i la cúpula de la banda. De fet, l'última víctima mortal en territori basc va ser l'agent del Cos Nacional de Policia Eduardo Puelles en un atemptat a la localitat d'Arrigorriaga el 19 de juny de 2009, i el 30 de juliol del mateix any dos agents de la Guàrdia Civil van morir en un atemptat a la localitat turística balear de Calvià, sent les últimes víctimes en territori espanyol.

Arnaldo Otegui va ser qui des de la presó de Martutene, on el varen tancar per un suposat enaltiment al terrorisme, va dibuixar l'esquema que ha portat al comunicat d'avui: el fitxatge de l'advocat sud-africà, Brian Currin, per tutelar un procés de pau que aquesta vegada havia de tenir cobertura internacional. Paral·lelament, Otegi va arrossegar l'esquerra abertzale cap al rebuig de la violència com a forma legítima d'assolir objectius de caràcter polític. Tal com va dir en una entrevista al diari El País: "l'estratègia independentista és incompatible amb la violència armada".

En quant a reaccions, el PSOE saluda el comunicat d'ETA i el qualifica de notícia "important", tot i que expliquen que ja els han "enganyat altres vegades" i que ara cal ser molt prudents. "Els fets confirmaran el valor d'aquest comunicat", diuen des de la direcció del partit. Això sí, els ha faltat temps per apuntar-se el tanto declarant que les paraules d'ETA són "fruit del treball i l'estratègia del govern espanyol i de les forces de seguretat de l'estat i de la col·laboració internacional". Han afegit però amb bon criteri que esperen que ara "tots sapiguem estar a l'altura de les circumstàncies", en referència als partits, sobretot el PP, i a la societat civil en general. Els populars, per la seva banda, es mantenen en contacte amb els governs central i basc i estan estudiant el comunicat difós avui per ETA abans de fer declaracions. Finalment,

e líder d'Esquerra Unida (IU), Cayo Lara, ha declarat en referència al comunicat d'ETA que “l'únic comunicat d'ETA possible és aquell que parli d'alto el foc irreversible” i ha demanat a la banda que posi “les armes sobre la taula”, però ha obert una porta considerant necessari que s'acabi la violència “definitivament” i que ETA “s'integri en la lluita política”, petició que haurà escandalitzat a més d'un.

La nota còmica en tot això l'ha posada la pàgina web del diari GARA, que ha publicat la notícia de l'alto el foc a les 11:12 del matí, pràcticament una hora abans del que estava previst, poc després, aquesta ha desaparegut de la pàgina web i del Twitter del diari basc, que l'ha tornat a publicar al migdia, com tocava.

Els dirigents de la il·legalitzada Batasuna saben però, i en l’Estatut català en van tenir una bona prova, que el marc legal espanyol és molt limitat i que a Espanya la Constitució tendeix a usar-se com si es tractés del Codi Penal i no d’una carta de drets, imposant-la fins ara per mantenir España com "una y grande". També s'ha de veure fins a quin punt el govern espanyol té cap interès real en la fi de la violència i l'entrada de batasuna a la política basca, on pot fer estralls en el repartiment del poder polític actual, repartit vergonyosament entre PP i PSOE mitjançant un pacte insòlit. Ara veurem qui esta realment disposat a facilitar el final de la violència i qui no, les cartes sobre la taula.

Krusty

L'enèsim tiroteig als Estats Units

Un acte polític de la congressista per Arizona Gabrielle Giffords a Tucson, els Estats Units, va acabar dissabte en tragèdia. Un jove blanc de 22 anys anomenat Jared Lee Loughner armat amb una pistola semi-automàtica, va irrompre a la reunió obrint foc contra els assistents. Almenys cinc persones van morir i 13 més van quedar ferides, incloent-hi la diputada demòcrata. La policia va detenir l'agressor minuts després tot i que sospiten que va actuar amb la complicitat d’una altra persona que va poder escapolir-se. L'home, “possiblement associat amb el sospitós”, filmava amb una càmera de vídeo a prop de l'escenari del tiroteig. El detingut s'ha negat a declarar i no se saben quines motivacions tenia, tot i que la congressista que organitzava l'acte havia estat l'objectiu de crítiques ferotges dels republicans pel seu suport, entre d'altres, a la reforma sanitària d'Obama. El Congrés ha ajornat la votació sobre la reforma sanitària prevista per finals de la setmana que ve i la policia del Capitoli, la seu de les dues cambres legislatives, ha advertit als congressistes que prenguin “precaucions raonables i prudents” per la seva seguretat.

El mateix president dels Estats Units, Barack Obama, ha condemnat l'atac en un comunicat. En el mateix text ha indicat que "algunes persones" han mort en el tiroteig, tot i que ha matisat que la congressista encara està viva, "greument ferida". Ha afegit que encara hi ha molts interrogants sobre aquest acte de violència "sense cap sentit i terrible".

El perfil del presumpte assassí, mostra una personalitat extremadament complicada: obsessionat per les tècniques de control mental, admirador del Mein Kampf de Hitler i fumador ocasional de marihuana, en un dels seus vídeos a youtube assegura haver-se inventat una nova divisa i es queixa de la taxa d’analfabetisme entre els habitants del districte legislatiu de Giffords i parla de la seva capacitat de controlar les masses. Resumint, el seu rastre a la xarxa dibuixa un perfil amb trets psicòtics, i com a bon pirat, va intentar allistar-se al exèrcit, però estranyament va ser rebutjat.

Entre les sis víctimes mortals hi ha un jutge federal, John M. Roll, i una nena de 9 anys que curiosament havia nascut l'11 de setembre del 2001. Tots participaven en l'acte electoral a Tucson després que la congressista Giffords prengués possessió de nou del càrrec a la Cambra de Representants dimecres passat. La congressista demòcrata, de 40 anys, es troba actualment en estat crític, ingressada a l'hospital després de ser sotmesa a una operació de neurocirurgia, ja que els trets li van travessar el cap. "Els especialistes han finalitzat l'operació i puc dir-los que en aquests moments sóc molt optimista sobre la seva recuperació" ha explicat el doctor Peter Rhee en una roda de premsa televisada des de Tucson, Arizona.

La tragèdia ha esquitxat la ex-candidata a vicepresidenta Sarah Palin, que ha tornat a cridar l'atenció arran de la matança d'Arizona, ja que va penjar al seu Facebook durant la campanya un mapa amb dianes on marcava els principals objectius a batre políticament, tots ells demòcrates, i la congressista Gabrielle Giffords sortia en aquest mapa d'aspecte intimidador com un d'aquests objectius a batre. Evidentment, Pallin ha anunciant a Facebook i a la seva pàgina web que feia arribar les seves "condolències" a la família de Giffords i de la resta de víctimes de la "tragèdia d'Arizona", un pel macabre tenint en conta que Giffords no és pas morta encara. Una més de les contínues pífies de la republicana més mediàtica.

I és que en un país on tothom pot tenir armes per llei, i on el clima polític viu una creixent crispació alimentada per els republicans, es corre el risc de que justiciers solitaris amb punts de bogeria surtin al carrer, seguint els dictats de la classe política més agressiva, a arreglar per la força el que se'ls diu que no funciona.

Giffords, del Partit Demòcrata, ja havia advertit abans d'aquest tiroteig que havia rebut amenaces violentes arran de la retòrica política de dirigents republicans com Sarah Palin. La seva oficina també ha estat objecte d'actes vandàlics. El xèrif del comtat de Pima, al qual pertany la ciutat de Tucson, Clarence Dupnik, ha declrarat encertadament que "Quan s'escalfa la retòrica sobre l'odi, sobre la desconfiança cap al govern, això inflama l'opinió pública durant les 24 hores del dia, set dies la setmana. Això impacte en la gent, especialment en els més desequilibrats." Que serveixi de lliçó per uns polítics que estan encegats de poder i disposats a tot per aconseguir manar, tot amb objectius econòmics, que no ideològics, en un país amb un sistema mal dissenyat i viciat des de la pròpia base.

Krusty

Pluja d'ocells morts

M'ha frapat la notícia de que desenes d'ocells, una quantitat que podria arribar a un centenar, han aparegut morts a la localitat sueca de Falköping, per causes que encara es desconeixen. Els veterinaris estan analitzant els cadàvers recollits, però alguna cosa passa ja que també a Arkansas, a la localitat de Beebe, als Estats Units, es van registrar 5.000 ocells morts a la matinada de Cap d'Any i també han aparegut uns 500 ocells morts (merles i estornells) a Pointe Coupee, Louisiana.

El fenomen sembla haver-se globalitzat ràpidament, mentre els especialistes semblen negar l'evidència apuntant que les defuncions d'aus poden explicar-se per qüestions de desorientació o focs d'artifici i que es tracta d'episodis aïllats. Tot i així, és innegable l'esgarrifança de la imatge de caire apocalíptic de cadàvers d'ocell caient del cel. Sense voluntat de ser exagerat, em sembla que la notícia és intensament pertorbadora, i no em satisfan les explicacions donades fins al moment. També hi ha qui busca coincidències entre aquesta misteriosa tragèdia i l'aparició recent, el 30 de desembre de l'any passat, de més de 100 mil peixos mort flotant al riu Arkansas ocupant un tram de 30 quilòmetres.

El que em costa de creure és que això siguin simplement situacions aïllades sense cap desencadenant comú. Potser no és un presagi de la fi de la vida a la Terra tal i com la coneixem, però tampoc és fruit dels petards, és evident per mi que aquí passa alguna cosa i seria hora d'anar-nos plantejant seriosament què es abans no sigui massa tard.

Krusty

Resultats enquesta Creus que Mourinho acabarà la temporada al Madrid?

Ja han passat dues setmanes més, i tenim ja els resultats definitius de la cinquena enquesta del bloc. En aquesta ocasió la pregunta era Creus que Mourinho acabarà la temporada al Madrid?

Resultats:

-SI: 5 vots (71%)

-NO: 2 vots (29%)

Vots totals: 7.

Dels resultats podem extreure d'entrada que Mourinho no interessa gaire en un moment en que el Barça esta fent el millor futbol de la seva història. Tot i així, a mi se'm fa difícil obviar els seus atacs constants, i és que des que el tècnic va arribar a la banqueta del Reial Madrid, el club blanc no ha deixat de fer amics gràcies als seus menyspreus i males maneres. Mauricio Pochettino, entrenador de l'Espanyol va dir d'ell que "el que no és lògic és que des de la banqueta d'enfront es faci callar la nostra gent”, Manolo Preciado, entrenador de l'Sporting de Gijón, no es va mossegar la llengua, després que Mourinho el critiqués per regalar-li la victòria al Barça reservant els seus millors jugadors: “Mourinho és un canalla i un mal compañero". L'entrenador del Vila-real CF, Juan Carlos Garrido, va sortir en defensa de Preciador arrel de les acusacions a aquest de Mourinho: “No vull deixar passar aquest tema perquè el que avui li ha passat a Preciado demà em pot passar a mi." Resumint, l'entrenador portuguès és fan d'acaparar el protagonisme fent declaracions que busquen provocar sempre pol·lèmica, tot i així, els resultats manen, i és per això que "ese portugués" ha estat escollit millor entrenador de club del món el 2010, amb 294 punts, per davant dels 188 del tècnic blaugrana, Pep Guardiola, per la Federació Internacional d'Estadístiques del Futbol (IFFHS), que el distingeix per tercer cop en aquesta categoria, ja va guanyar els anys 2004 i 2005. També el diari esportiu italià La Gazzetta dello Sport ha triat José Mourinho com a "home de l'any" a Itàlia.

Finalment, agrair com sempre la participació, i en quant a si acabarà la temporada al Madrid, personalment espero que no però em temo que sí. No sé si ni tan-sols acabar la temporada sense cap títol, cosa més que probable, seria detonant suficient per forçar la seva sortida del club blanc. Crec que a Madrid estan encara encantats amb la seva aureola de triomfador, dañada greument per el 5 a 0, i la seva actitud prepotent. Podrien aguantar una temporada més sense títols per que saben perfectament que els equips de "Mou" acostumen a arribar al seu màxim rendiment al segon any. No em malentengueu, no estic preocupat, tenim i tindrem el millor equip del mon alguna temporada més, encara que ho haguem de pagar amb petrodòlars intolerants i la nostra imatge com a club.

Krusty

UltraViolet

Aquest divendres es va saber que les principals productores de Hollywood preparen el llançament d'una plataforma per a la distribució de pel·lícules per internet forçades per el consum massiu de pirateria i cinema online a la xarxa.

Aquesta nova plataforma es dirà UltraViolet i veurà la llum a mitjans d'aquest any, vendrà a l'usuari una sèrie de llicències que li donaran dret a veure, de per vida, els continguts que adquireixi, que seran accessibles des de dispositius connectats a internet. El comprador podrà descarregar les pel·lícules, emmagatzemar-les en el suport que vulgui i fer-ne còpies sense cost addicional, però només podrà reproduir-les en un màxim de dotze dispositius per als visionats, és a dir, l'usuari únicament podrà gaudir de la seva videoteca en els aparells que doni d'alta al seu sistema. També Tot el software associat a UltraViolet portarà incorporat un sistema de protecció per impedir-ne l'ús il·legítim. Tot això amb l'únic objectiu de limitar la llibertat d'ús dels continguts i dificultar-ne la pirateria. La bona notícia però és que en principi està previst que el sistema permeti que fins a sis persones associïn els seus comptes de client i comparteixin continguts legalment.

El consorci responsable, el Digital Entertainment Content Ecosystem (DECE), integra grans empreses audiovisuals com Fox, Paramount, Sony, Universal i Warnen encapçalen i multinacionals tecnològiques com Microsoft, IBM, Nokia, Intel, Motorola o Samsung. Varen anunciat l'arribada d'UltraViolet en el marc de la fira internacional de l'electrònica més gran del món, Consumer Electronics Show, celebrada dijous passat.

Tot i així, encara que no tots els grans noms del sector donen suport a la iniciativa: els estudis Disney i la tecnològica Apple han decidit adoptar les seves pròpies estratègies, i Disney ja té un projecte, anomenat Keychest, semblant a l'UltraViolet.

El nou sistema UltraViolet pretén ser la sentència final per el DVD i la pirateria per internet entrant amb força a la xarxa, i és que les vendes de DVDs varen caure un 17% l'any 2009 i un 16% el 2010, alhora que les vendes de films online augmentaven un 17% als Estats Units i els ingressos de la televisió per cable pel lloguer de pel·lícules pujaven un 21%. I és que la indústria cinematogràfica, després de negar-se durant un temps a assumir un canvi de tendència en el consum de cinema a casa, ha hagut d'acceptar que el futur està a la xarxa, i s'hi fica amb totes les mesures possibles per evitar un futur frau que és preveu inevitable. I és que sempre seràn molts més, i més llestos, els que intenten piratejar un sistema que els que n'han creat la seguretat. Com diem aquí, feta la llei, feta la trampa.

Krusty

Factura sanitària informativa

Després que dilluns els Consellers d'Economia i Salut de la Generalitat van llançar missatges preocupants en relació amb el cost del sistema sanitari a Catalunya, avui he sentit el Conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, parlant de “excés de despesa sanitària” i anunciant que implantarà una nova mesura, per conscienciar la població del cost que té la sanitat pública per el nostre país, consistent en entregar una factura al contribuent, un cop aquest finalitzi un tractament o consulta mèdica, per ara a títol informatiu.

És cert que el sistema de Salut català és un dels més reconeguts i eficaços del món en l'àmbit assistencial, i a partir d'aquí, des del departament de Salut es denota que això ha dut a un nivell de despesa difícilment assumible d'ara endavant si no es vol empitjorar la crítica situació dels números de l'administració catalana. Destaquen també que sense el 25 per cent de catalans que opten per l'assegurança privada el sistema ja estaria en fallida.

Estarem tots d'acord en que una bona sanitat pública és fonamental per a l'estat del benestar, però el camí que ara enceta la nova administració és molt clar per mi on acaba. Quin sentit té fer l'esforç econòmic i burocràtic necessari per implantar ara l'entrega de factura en la sanitat pública catalana, justament en moments difícils, si no és per fer després l'inevitable pas més que segueix i començar a cobrar-la. Personalment veig clar que aquesta factura és només una mesura prèvia al copagament sanitari entre Generalitat i individuu, i aquesta política perjudicaria sens dubte els ciutadans més necessitats. És per això últim que m'inclino a pensar que les intencions del Conseller de Convergència van per aquí, ja que la dreta mai a destacat per afavorir els que tenen poc sinó als que més tenen.

Companys, si volem mantenir un sistema sanitari assequible per a tots, inclosos els més desafortunats, vigilem molt d'aprop aquest tipus de mesures. Si la sanitat és gratuïta, com ha de ser, i volem que sigui bona, no necessitem que ens entreguin cap factura del servei prestat, sinó que es destinin aquests recursos a millorar-la. Com va dir el profeta, "que no nos engañen".

Krusty

Samarreta del Barça per la pròxima temporada

Avui dia de reis, el barça ens porta notícies. La marca Nike ja està ultimant els detalls de la samarreta del FC Barcelona per a la temporada que ve, i es preveu que serà un impacte. Apart d'incorporar el polèmic logotip de Qatar Foundation, la samarreta serà altament innovadora segons les previsions. Veient-ne el possible disseny, l'atreviment és important:

Evidentment, el disseny és molt atrevit, ja que si finalment les mànigues es mantenen així, la samarreta serà un canvi important en l'estètica amb que s'ha presentat durant molts anys el Barça, un club ja de per sí amb una marcada tendència per les polèmiques, segurament gràcies en gran part a la premsa esportiva d'aquest país, que és queda sense notícies en una època en que el club és "una bassa d'oli".

Per descomptat he de seguir insistint en que un club com el nostre no hauria de portar mai un patrocini que paga un país com Qatar, del qual ja he donat molts detalls esgarrifosos anteriorment, tant de l'emirat com de l'acord en qüestió.

També sorprenent promet ser la segona equipació per l'equip barcelonista de cara també a la temporada 2011-2012, que per primera vegada en la història del club serà de color negre. L'empresa Nike, que es fa càrrec de l'equipació del primer equip blaugrana des del 1998, ja ha usat pràcticament tots els colors possibles, i finalment optaran per el negre, que és novetat. La previsió és que digui el logotip de l'infame fundació en daurat a la part davantera i el de UNICEF al darrere, a la part baixa de l'esquena. L'empresa de roba esportiva espera que aquesta segona equipació sigui un èxit de ventes com ho va ser la samarreta de color festuc de l'any 2005 o la del centenari, després del fracàs de la de color mango que va lluir l'equip aquesta temporada en diversos partits.

Sigui quina sigui l'equipació de l'equip per la pròxima temporada, esperem que el grup mantingui la cohesió i el "jogo bonito" que ens ha portat a l'Olimp del Deus del món del futbol des que tenim el gran filòsof i entrenador vocacional Pep Guardiola i el millor jugador del planeta, el realitzador d'il·lusions i somnis anomenat Leo Messi.

Krusty

La carta als reis

Estimats reis, aquest any us vull demanar diverses coses i espero que atengueu les meves peticions tot i que ni soc un nen ni me les mereixo. La primera i principal és una mica d'austeritat, en temps de crisi com els que vivim, no és acceptable que el Rei i la Casa de Su Majestad el Rey es gastin el que es gasten.

Vull recordar-vos que si l'any 2006 el pressupost assignat a vosaltres pels Pressupostos Generals de l'Estat per al manteniment de la família reial era de 8,05 milions d'euros, va pujar a 8,28 milions l'any 2007 i a 8,6 l'any 2008, molt per sobre de que puja l'IPC i del que aconsella la decència, sobretot si tenim en conta que en general els sous de la gent fa anys que estan congelats, i això el que encara mantenen la feina, cosa que actualment podem qualificar de miracle. És cert també que el pressupost de cara al 2011 s'ha reduït, però només un 5,2% davant al 6,3% per exemple en que s'ha reduït el sou del president de l'estat espanyol o el 9,3% en que baixa la despesa per al Consejo de Estado.

I és que una vegada més la Constitució ens fa la guitza, ja que en ella consta que la Casa de su Majestad el Rey ha de rebre diners de tot el poble, un afegit de 5,9 milions per exemple al 2008, per pagar als seus més de 130 treballadors i ajudar al Rei ja que "tiene como misión servirle de apoyo en cuantas actividades se deriven de sus funciones como Jefe de Estado". També ens imposa que, per la seva banda, El Rey recibe una cantidad global para el sostenimiento de su Familia y Casa, y distribuye libremente la misma", pressupost al que m'he referit anteriorment.

També vull demanar-vos, reis, a aquestes alçades ja us haureu adonat que em refereixo a Juan Carlos i Sofia, que deixeu estar ja el famós discurs de nadal, que va baixar d'audiència per tercer any seguit tot i emetre's en més televisions que mai. El missatge reial va tenir una mitjana de 7.120.000 espectadors i un 65,6% de quota, sumant les 33 cadenes que el van emetre; aquesta xifra suposa un descens d'uns 860.000 espectadors i 6,4 punts de quota respecte a l'any passat (7.979.000 i 72%), quan el van oferir 29 canals. Com deia, és el tercer descens consecutiu i des del 2007 ja s'acumula una baixada d'1,6 milions d'espectadors i 17,5 punts. Per tant, de cara a l'any que ve, considereu estalviar-vos l'esforç.

Finalment, vull demanar-vos, simple i clarament, que treballeu o marxeu. No sou pròpis del mon tecnològic, mediàtic i lliure en el que vivim actualment, i tant les vostres idees, com les vostres opinions, intencions o representació són ja inútils i innecessàries. Així que siusplau, pugeu als vostres camells i aneu fent via per exemple cap a orient, que és ple de països emergents amb molt futur i grans economíes capaces de mantenir-vos i mimar-vos com us mereixeu. Bon voyage majestats.

Krusty

10 descobriments científics del 2010

La prestigiosa revista Time, que es publica als Estats Units des del 1923, en la seva habitual pràctica de fer rànquings de balanç dels darrers dotze mesos, ha classificat les 10 troballes científiques més rellevants o curioses de l'any 2010. Val la pena repassar-les, són les següents:

1- El dinosaure més banyut que mai ha existit

No parlem d'un dinosaure amb una dona molt fresca, sinó d'un amb moltes banyes. Es tracta d'un Kosmoceratops, i va viure fa 76 milions d'anys a la zona d'Utah, als Estats Units. Se'l va anomenar i catalogar al setembre del 2010 a partir d'una descoberta de restes fossilitzades feta per una expedició de la Universitat de Utah l'any 2007. S'estima que pesava uns 2.500 quilos i tenia 15 banyes.

2- Grans notícies d'una petita partícula

Una de les obres faraòniques de la raça humana dels nostres temps, el col·lisionador de partícules circular Tevatrón, de Fermilab, va aconseguir reproduir la creació de partícules i suposadament el Big Bang. Ubicat a Batavia, Illinois, als Estats Units, és un sincrotró que accelera protons i antiprotons en un anell de 6,3 km de diàmetre.

3- La nostra Lluna (més o menys) aquosa

La missió LCROSS (Lunar Crater Observation and Sensing Satellite) de la NASA va perdre un propulsor que va caure prop del pol sud de la lluna i al observar la zona des del satèl·lit es va descobrirh que l'impacte avia allibertat un 50% més d'aigua evaporada del que s'esperava, demostrant que la lluna és el doble d'humida que el desert del Sàhara, obrint un món de possibilitats en quant a instal·lar-se a la seva superfície de forma permanent.

4- El robot detectiu i el túnel mexicà

A Teotihuacan, Mèxic, el Robot Sleuth, equipat amb una càmera, va descobrir un túnel sota terra amb arcades perfectament conservades que es creu que donarà accés a una piramide subterrània on va ser enterrat un important religiós de la cultura mesopotàmica.

5- Identificada una sequència d'ADN responsable de l'envelliment

Un estudi britànic publicat a la revista Genetics descobreix una seqüència d'ADN relacionada amb un gen que pot ser la responsable de l'envelliment de les persones, persones sense aquest gen semblen envellir 3 o 4 anys més que les que el tenen. A partir d'aqui, la Harvard Medical School va aconseguir, amb la manipulació d'aquest gen, que ratolins rejoveníssin, veient regenerats els seus òrgans i recuperant la fertilitat.

6- La quantitat de planetes es dispara

Astrònoms americans han confirmat la presència de diversos nous planetes fora del sistema solar, concretament set de nous que envolten una estrella anomenada HD 10180, que es troba a 127 anys llum de la Terra.

7- La darrera capa de mag

El Professor Martin McCall, del Imperial College de Londres, va publicar a la revista Optics la teoría de l'existència de metamaterials, que podrien ser molecularment disenyats per alterar el flux normal d'energia electromagnètica, sent així capaços d'afectar en la transmissió de la llum de forma que, resumint una complicadíssima teoría en una frase clara, es podria aconseguir la invisibilitat.

8- Us presentem els ancestres

La revista Science va desvelar el descobriment de les restes d'una dona i un nen, denominades Australopithecus sediba, sepultades en una cova de Malapa, a Sud-àfrica, fa dos milions d'anys i que podrien ser els ancestres del Homo Erectus, que és un demostrat ancestre del Homo Sapiens, dels que tots venim.

9- Un nou element

Al accelerador de partícules de Dubna, Russia, poden haver descobert un nou element que no consta a la taula periòdica d'elements, l'han anomenat temporalment ununseptium i és l'element número 117 de la taula. L'element en qüestió va existir durant una fracció de segon abans d'esfumar-se.

10- El gat que beu

Els científics del MIT, de Princeton, i del Virginia Tech, als Estats Units, han aconseguit desxifrar com els gats son capaços de veure llet sense embrutar-se la barbeta, sí sí, no es broma. Després d'estudiar videos a camara super-lenta han arribat a la conclusió que les forma que descriu la llengua del gat, encorbant-se cap avall primer i cap amunt després, tocant lleugeríssimament la llet, és el que aconsegueix el miracle. 

Com haureu comprovat, el 2010 ha estat un gran any per la ciència, esperem que el 2011 ens porti més i millors descobriments fascinants que facin avançar la raça humana de forma significativa, i sobretot que aconsegueixin, si és possible, que tots ens entenguem i relacionem millor, amb bones maneres i actituds que facin d'aquest un món millor.

Krusty

Fum, fum, fum

Des d'ahir dia 2 de gener ja no es pot fumar en discoteques, bars, restaurants, centres hospitalaris i parcs infantils. El govern espanyol va acabar aprovant l'opció més restrictiva de la Llei del tabac, tot i les esmenes del Senat que preveien zones habilitades per a fumadors.

El sector de l'oci i la restauració avisa molt encertadament que ara el problema serà el soroll: els fumadors sortiran al carrer a fumar i perjudicaran el descans dels veïns. Fecasarm, associació que agrupa un miler de locals de la restauració i de l'oci de Catalunya, assegura a través del secretari general de l'associació, Joaquim Boadas que "La gent sortirà a fora a fumar i parlarà amb veu alta, aleshores començaran les denúncies per part dels veïns; els ajuntaments obriran expedients sancionadors i els locals acabaran tancant, almenys cautelarment".

Actualment Catalunya disposa de 48.000 bars o restaurants i de 200.000 treballadors en el sector, i es preveu una disminució de la facturació del 10%, perquè "els fumadors deixaran d'anar als bars i restaurants" segons el president del Gremi de Restauradors de Barcelona, Gaietà Farràs, i aquesta davallada acabarà provocant, de retruc, una pèrdua de 20.000 llocs de treball en el sector.

Per la seva banda, l'organització de consumidors FACUA s'ha posat en marxa ràpidament per fer complir la llei antitabac que ja ha entrat en funcionament i ofereix un espai al seu web en què permet als usuaris denunciar els casos. Es poden presentar les queixes tant d'establiments on es permeti als clients fumar, com d'aquells en què siguin els mateixos treballadors els que fumin. Les dades que s'introdueixin arribaran a l'entitat, que les tramitarà a les autoritats competents. També sol·licitaran que es facin inspeccions en aquests establiments per verificar si existeixen irregularitats. Aquestes denúncies arribaran de manera anònima al propietari del local. També el portal nofumadores.org dóna la possibilitat d'omplir un formulari de denúncia, al mateix temps que recullen tot d'informació d'interès sobre la llei i la seva aplicació.

El que no podem oblidar mai en tot això és que els fumadors passius tenen un 30% més de possibilitats de patir un infart de miocardi i entre un 20 i un 30% més de patir càncer de pulmó, a més del risc de desenvolupar malalties respiratòries que són, després dels tumors i les malalties del sistema circulatori, la tercera gran causa de mortalitat a Catalunya. A més, el tabaquisme és responsable de 350.000 consultes mèdiques. I això, té un cost econòmic de més de 600 milions d'euros anuals. Cada any moren a Catalunya 9.000 persones per malalties relacionades amb el tabac. Això vol dir gairebé una mitjana d'una persona per hora. A l'Estat espanyol són 55.000 els morts pel tabac i entre 1.200 i 2.000 persones no fumadores s'afegeixen a aquesta llista de morts a causa del tabaquisme.

Cal tenir en conta que la influència d'aquest tipus de lleis, ja que per exemple un estudi del 2006 ja indicava que l'entrada en vigor de l'anterior llei va suposar una reducció del nombre d'infarts en la regió sanitària de Barcelona. Durant el 2006, segons l'estudi, es va detectar una davallada en la taxa d'infarts d'un 11% per a homes i un 9% per a dones. On també s'ha registrat un descens és en el nombre de fumadors, actualment fuma un 28% de la població catalana quan el 2006 la xifra de fumadors diaris i ocasionals era del 34%.

Personalment sí que he detectat ja un espectacular augment del nombre de "colilles" a l'acera davant dels bars, però també que a dins l'aire és molt més respirable, així que apart de la feina extra per la gent de BCNeta, crec que la mesura serà positiva per tots. Si a Portugal, que són molt de "feta la llei feta la trampa" com nosaltres, la llei s'ha pogut aplicar sense problemes, també nosaltes hem de ser capaços d'acostumar-nos  a aquesta nova situació, que si ara sembla complicada, en breu serà totalment natural. Així que ja sabeu, aquest any, res de fum, i més val que aprofiteu per veure que l'alcohol serà la pròxima víctima d'aquesta societat excessívament normativitzada que funciona per imposicions més que per sentit comú.

Krusty

Els twitts del 2010

Avui la xarxa social Twitter ha publicat el seu resum de l'any 2010, on es detallen els temes més tocats de l'any que ha conclòs recentment. És fruit de l'anàlisi i classificació de tots els twitts que s'han enviat el 2010, que sumen l'espectacular xifra de 25.000 milions de missatges.

Aquest temes són, per ordre de twitts:

1-  El vessament de petroli al golf de Mèxic

2-  El mundial de Sud-àfrica 2010

3-  La pel·lícula Origen

4-  El terratrèmol d'Haití
5-  La molesta "vuvuzela"
6-  L'espectacular iPad d'Apple

7-  Android de Google

8-  El joveníssim cantant Justin Bieber

9-  La pel·lícula Harry Potter i les relíquies de la mort

10-El mític, i ja difunt, pop Paul

En aquest rànquing dels 10 primers només hi trobo a faltar temes que, per ser exclusius de la nostra terra, no tenen repercussió a nivell mundial, com son les eleccions al Parlament de Catalunya o la qualificació dels castells com a Patrimoni Immaterial de la UNESCO. També personalment crec que cal destacar el 5 a 0 del Barça al Madrid, la mort de Leslie Nielsen, el segon anell de Pau Gasol, els rescats financers, la retirada de David Barrufet del Barça d'handbol, la mort del ex-feixista Joan Samaranch, o l'entrada en vigor de la llei contra en tabac a Espanya. I com no, la crisi, tragèdia personal que ens condiciona diàriament i que no sembla que tingui intencions de passar durant el 2011.

L'únic que em queda és desitjar-vos un bon 2011 altra vegada esperant que passéssiu una bona nit de cap d'any, personalment puc dir que vaig gaudir d'una de les millors en anys i que em quedarà a la retina. Que l'any que ara comença us porti tot el que desitgeu, però sobretot salut, amor i felicitat. 

Krusty

El 2011 ja és aqui!

Ja som a l'any 2011, i per aquest any, he decidit aplicar uns quants canvis al bloc. El més destacat és que en contres de publicar dos articles diaris a les 14h i a les 22h, passaré a publicar un sol article diari que sortirà a les 12h. La idea és fer un pas enrere per fer dos passon endavant, reduint la frequència dels articles per augmentar-ne la qualitat, donant més marge per a comentaris, veurem si ho aconsegueixo.

Evidentment, agraïr-vos de tot cor als que m'heu seguit durant el 2010 i animar-vos a continuar visitant aquest bloc de tant en tant durant el 2011, que promet estar ple d'aconteixements fascinants, opinions ofensives i notícies impactants.

Com a curiositat, us deixo les estadístiques de visites del bloc a nivell mundial i d'origen de les visites, que no son dolentes per haver començat aquesta aventura l'octubre de l'any 2010:

Per acabar, simplement desitjar-vos un bon any 2011 altre vegada i donar-vos la benvinguda a la nova etapa del Bloc del Krusty que ara comença. Fins aviat.

Krusty

El 2010 segons el Google

S'acaba el 2010, així que d'entrada us desitjo a tots que el 2011 sigui millor, que ho serà, tingueu fe.

En un any replet de twitter i facebook, he trobat adecuat posar-vos un resum de l'any digital com el que ha fet google, val la pena, així que espero que el gaudiu:

Agadeu forçes per que al 2011 ens esperen molt reptes i també moltes il·lusions, bon any companys!

Krusty

V

No tinc paraules per referirme a la mítica sèrie V, emesa del 1983 al 1985 i de producció americana, i que aquí varem veure a través de Televisió Espanyola, va ser per mi la primera sèrie que vaig veure de caire global i temàtica fantàstica, amb personatges sinistres, els quals feien esgarrifar quan s'endossaven coll aball ratolins vius agafant-los per la cua.

Era la primera vegada per mi que veia l'aplicació de la propaganda i la manipulació social, a l'estil Nazi, així com la valentia i el risc de la resistència en la clandestinitat. També el primer se'm plantejava què passaria en cas d'invasió extraterrestre, tema que posteriorment ha resultat ser excessivament recurrent.

Personalment haig de reconèixer que tenia una d'aquelles pistoles de laser i que era una de les meves més apreciades joguines quan era petit, sense deixar de ser simplement un plasticot, i si no recordo malament fins i tot feia el soroll reverberat tant característic dels trets làser de la esmentada sèrie.

La valentia i coratge d'en Donovan (interpretat per Marc Singer) i la serietat de la Doctor Parrish (Faye Grant), la crueltat freda de la Diana (Jane Badler) i la malícia de la Lydia (June Chadwick), l'inocència d'en Willy (Robert Englund) i l'embaràs de l'Elisabeth (Jennifer Cooke), la traïció als visitants d'en John (Richard Herd), la joventut impetuosa d'en Kyle (Jeff Yagher) i l'agressivitat i capacitat de lideratge d'en Tyler (Michael Ironside) em van portar de cap durant molt temps, així com a molts coetanis meus.

Certament recentment TV3 va emetre una nova versió actualitzada de la mateixa sèrie, on l'única cosa que vaig trobar que estava a l'alçada és l'elecció de l'actriu que fa de Diana, que manté aquell aire de fredor i falsedat manipuladora de l'actriu de la sèries original, la resta, em sap greu, però no li arriba ni a la sola de la sabata. Així que pels nostàlgics, us asseguro que val més la pena revisar els episodis clàssics de V, disponibles en DVD, que no pas enganxar-vos a la nova versió. Simplement és una més de tantes actualitzacions televisives que no esta a l'alçada, potser s'ens acaba el talent, o potser ja no hi ha res més que la intenció de vendre. La sèrie original era una clara denúncia contra la propaganda i la manipulació, si perdem tot sentit que no sigui fer un producte comercial, si perdem el missatge, perdem el millor que tenien els clàssics i perdem el que els ha convertit en llegenda. Una llàstima.

Krusty

Musical de los 40 Principales

Diumenge passat vaig assistir al Paral·lel al, Teatre Victòria, a 40 El musical, inspirat en els èxits de Los 40 principales, i haig de dir que em va sorprendre gratament.

A través de la història d'un grup d'amics en clau de drama romàntic, el musical fa un repàs dels èxits més coneguts i sobretot més recents de la història de la radio Los 40 Principales. El personatge central és interpretat pel desconcertant Naim Thomas, participant de Operación Triunfo, guanyador d'un Disc de Diamant com a compositor de Mi música és tu voz i cantant amb una cançó al nº 1 de Los 40 anomenada Cruel to be kind, i alhora capaç d'aparèixer en pel·lícules com "Aqui llega Condemor" o sèries com Poblenou.

Destacar també la presència de l'altre ex-Operacion Triumfo del musical, la Gisela, que té un disc Doble Platí i un Disc D'or apart del musicals de Peter Pan i Grease. Com a sorpresa, també treballa en el musical, com a ballarí, Sergio Orduña, guanyador de Fama ¡A bailar!.

Així que si teniu ganes de passar una bona estona, d'aplaudir, ballar i cantar, no us perdeu 40 El Musical, potser no és el millor musical però segur que us divertireu.

Krusty