John Barry, mor el creador de mítiques bandes sonores

L'anglès John Barry, un dels compositors de bandes sonores més importants de la història del cinema, va morir ahir als 77 anys a causa d'un infart segons va informar aquest dilluns la cadena BBC. Va rebre l'Ordre de l'Imperi Britànic el 1999 per la seva aportació al món de la música, on ha destacat per la seva combinació d'instruments de vent i metall, els seus elegants melodies i la intensitat orquestral de les seves composicions.

John Barry Prendergast va néixer a York el 3 de novembre de 1933 i va desenvolupar una carrera de gairebé 50 anys. El seu treball cinematogràfic més recent va ser per a la banda sonora de la pel·lícula Enigma (2001), i el 2004 va estrenar una versió musical de Brighton Rock.

Barry va rebre cinc Oscars de l'Acadèmia de Hollywood, de set nominacions, per la seva feina a Nascuda lliure (James Hill i Sam Jaffe, 1966), El lleó en hivern (Anthony Harvey, 1968), Memòries d'Àfrica (Sidney Pollack, 1985) i Ballant amb llops (Kevin Costner, 1990), apart també va guanyar cuatre Grammys, un BAFTA i un Globus d'Or. És recordat també per les bandes sonores de El knack (Richard Lester, 1964), Cowboy de mitjanit (John Schlesinger, 1969) i Cotton Club (Francis Ford Coppola, 1984).

És recordat sobretot per ser el creador del fantàstic tema principal de James Bond i en va fer la banda sonora d'onze de les pel·lícules de la mítica saga, entre molts d'altres èxits cinematogràfics. Ja els últims anys va cedir el testimoni de la música de la saga 007 voluntàriament a David Arnold per centrar-se en altres projectes.

Des d'aquí, simplement homentjar modestament la figura d'aquest brillant compositor que quedarà en el record dels fans del cinema, no només per l'espectacular tema de James Bond que és inoblidable, sinó per molts altes clàssics del gènere. Una vegada més, podem parlar d'un home immortal per el seu talent creatiu i la seva prolífica carrera. No puc fer més que acabar amb un excel·lent vídeo de la seva obra mestra:

Krusty

Banca i govern espanyol declarats “moralment censurables”

La sentència pionera de l'Audiència de Navarra a favor dels hipotecats que no poden afrontar el deute suposa un precedent esperançador per a les famílies que es troben en la situació d'haver perdut el pis i haver de continuar pagant-ne la hipoteca. La secció segona de l'Audiència va més enllà al considerar que tornar un pis hipotecat ha de ser suficient per saldar-ne el deute encara que l'habitatge hagi perdut valor a causa de la crisi, i amb molt bon criteri considera “moralment censurable” que es reclami la diferència després de la subhasta basant-se en l'escusa de la pèrdua de valor de l'immoble.

Aquesta resolució és el resultat del recurs d'un banc contra una sentència del jutjat d'Estella, que va considerar que no s'havia de continuar amb el procediment d'execució després que l'entitat financera embargués un pis i se l'adjudiqués. El préstec ascendia a 71.225 euros, i el banc va valorar l'immoble en el contracte de préstec signat en 75.900 euros, encara que en la subhasta es valorava en 42.895. Per aquesta diferència, l'entitat va voler continuar el procediment d'execució sumant costos i liquidació d'interessos a càrrec del ja desnonat propietari. 

Aquesta sentència tomba les tesis del govern espanyol, que fa només unes quantes setmanes va rebutjar sorprenentment una iniciativa legislativa a favor que tornar el pis suposi la liquidació del deute hipotecari. SI fem la relació podem extreure que l'actitud mantinguda per el govern que ens representa és considerada ara segons l'Audiència de Navarra “moralment censurable”. Quins interessos defensa el govern espanyol quan es posa en contra del poble? Els dels ciutadans del seu país segur que no. Un cop entès que alhora de defensar o el ciutadà o els bancs, l'estat opta per defensar els bancs, la següent pregunta a fer-se seria: perquè? Seria tot un altre tema, però és inadmissible tenir uns representants polítics la missió dels quals sembla defensar la banca davant les demandes legítimes dels ciutadans de l'estat.

L'organització de consumidors OCU va felicitar-se per la sentència i va sol·licitar ahir una modificació del sistema normatiu perquè l'embargament de l'habitatge sigui suficient per saldar el deute hipotecari. Aquesta plataforma recorda que l'actual situació econòmica i laboral de l'Estat espanyol i la depreciació dels pisos per la crisi immobiliària han portat força ciutadans a una situació greu en la que passen misèries per que paguen sols les conseqüències d'un risc que a priori varen agafar compartit amb les entitats financeres, sempre a canvi de la possibilitat de lucre per aquestes.

Gran part del problema ha estat que mentre les coses anaven be, la gent demanava més del que podrien tornar si la situació es torçava, i els bancs, que sabien perfectament que l'economia és cíclica, donaven hipoteques i préstecs a tort i a dret, cadascun dels quals els garantia acumular important recàrrecs d'impagament i gran quantitat d'habitatges embargats quan les coses anessin malament. No contents amb això, el sector financer publicitava i incentivava els refinançaments, utilitzant la hipoteca com a mitjà per finançar a la gent cotxes, vacances, i altres despeses importants. Tot per arribar on han arribat, a ser propietaris d'una immensa part dels habitatges de l'estat i dels estalvis de tots. Aquest ha estat el ganxo comercial que han utilitzat els bancs abans de la crisi, les catastròfiques conseqüències de la qual les estem pagant entre tots a través dels multimilionaris rescats financers a les citades entitats amb diner públic que varem aportar amb la promesa que seria per millorar o mantenir el nivell de vida, mai per pagar les caríssimes jubilacions dels directius de banc que varen idear tota aquesta pantomima.

Actualment, segons la legislació espanyola que el govern lluita per mantenir, per a l'entitat financera pot no ser suficient la casa, i si una nova taxació mostra que ha perdut valor, pot exigir al consumidor, a més del lliurament de les claus, la quantitat restant. Seguint aquesta norma imposada pels bancs amb la complicitat del govern, l'any 2009 més de 18.000 habitatges embargats es van posar a disposició de l'entitat financera creditícia corresponent només a Catalunya, i aquesta xifra s'ha multiplicat per cinc en tres anys i ha deixat al carrer centenars de famílies. Apart, un de cada sis hipotecats de l'estat epanyol ha hagut de retardar el pagament d'alguna quota durant el darrer any, segons el darrer informe de l'Agència Negociadora de Productes Bancaris, i d'aquests, la meitat s'han vist obligats a ajornar pagaments fins a tres vegades en els darrers 12 mesos, demostrant que els candidats a caure en la situació a la que ens referim son molts. La injustícia en qüestió, apart d'immoral, és fa més ofensiva encara  quan veiem que a altres països, com ara els Estats Units o el Regne Unit, funciona sense problemes la "dació per a pagament", segons la qual en retornar l'habitatge al banc queda automàticament saldat el deute.

No permetem més que el sistema financer i l'Estat s'ajuntin per desnonar-nos i revelem-nos contra una injusta estratègia fredament planejada que només pretén treure la riquesa de les mans del poble per posar-la en les d'usurers, especuladors i polítics corruptes, que per mi, com diuen a La segona hora, de RAC1, "la misma mierda son".

Krusty

Nou incident nuclear a Ascó

Greenpeace va denunciat dimarts passat la deficient seguretat de la central nuclear d'Ascó, a Ribera d'Ebre, després de l'incident del dia 21 de gener, que el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) va situar en el nivell 1 de risc en l'Escala Internacional de Successos Nuclears (INES), cosa que correspon a una anomalia, que va ocórrer durant la col·locació d'una comporta. Els successos es classifiquen segons la citada Escala en set nivells, els dels nivells 1 a 3 es denominen “incidents”, mentre que en el cas dels nivells 4 a 7 es parla d'”accidents”. Cada ascens de nivell en l'escala indica que la gravetat dels successos és, aproximadament, deu vegades superior.

Segons el CSN, el fet es va produir a les dues unitats, Ascó I i II, i, encara que “no va tenir impacte en treballadors, ni a la població, ni al medi ambient”, significa “un incompliment d'un requisit de vigilància de les Especificacions Tècniques de Funcionament (ETF)”. El titular de la instal·lació va notificar dissabte passat que, durant les maniobres de col·locació de la comporta de separació entre la piscina de combustible gastat i la zona auxiliar d'operacions, es van realitzar “moviments indeguts, a les dues unitats, en traslladar la comporta per damunt del combustible gastat”. “Encara que no es va produir cap incidència, aquesta operació no està permesa per les Especificacions Tècniques de Funcionament”, va assenyalar el CSN.

Ja al maig del 2008, Greenpeace va revelar que ANAV, el titular de la central, havia mantingut en secret durant mesos una important fuita de partícules radioactives, provocada precisament per la violació deliberada de les seves Especificacions Tècniques de Funcionament en les operacions de maneig del combustible nuclear que el CSN va qualificar en aquella ocasió de Nivell 2 en l'escala INES. Ara Carlos Bravo, responsable de la campanya d'Energia de Greenpeace, denuncia que el nou succés a Ascó és una clara demostració que la cultura de seguretat de la central segueix sent molt deficient i que el titular de la central no ha extret cap lliçó de la fuita de partícules radioactives de l'any 2007. “Després de l'escàndol de la fuita radioactiva d'Ascó, el CSN va assegurar que ANAV canviaria de forma radical la seva pèssima cultura de seguretat. Han passat tres anys i veiem que tot segueix igual: la irresponsabilitat d'ANAV i la complaença del Consell de Seguretat Nuclear amb aquesta”, va declarar Bravo.

Ja en l'incident de 2007 el Ministeri d'Indústria espanyol va sancionar la central nuclear d'Ascó amb una multa de 15 milions d'euros que les empreses explotadores de la instal·lació (Endesa i Iberdola) van pagar gustosament, demostrant les dues coses que l'incident no va ser cap tonteria. 1550 treballadors varen ser analitzats afirmant l'empresa que no havien patit cap contaminació.

Si pensem que el primer reactor va ser posat en funcionament l'any 1984 i el segon dos anys més tard, i que la seva llicència, prolongada no fa gaire, no expira fins els anys 2023 i 2035 respectivament, podem esperar molts més incidents i potser també accidents abans no les tanquin, així que companys, personalment m'ho pensaria molt be abans de rondar per la zona. Tot i així, acabo recordant-vos que a Espanya hi ha 26.545 instal·lacions radioactives, entre les quals nou reactors nuclears, tres dels quals són al nostre país, Catalunya, que també conta amb un reator desmantellat, així que companys, no cal córrer, per que no n'escaparem pas el dia que passi el pitjor.

Krusty

Google reestructura la seva directiva

Google va anunciar dijous passat que reestructura la seva directiva, passant a ser Larry Page el nou conseller delegat. El cofundador de la companyia prendrà les regnes de la companyia el proper mes d'abril i substituirà en el càrrec a Eric Schimdt, que aleshores assumirà la presidència executiva de la firma després de 10 anys al capdavant de Google. L'altre fundador de Google, Sergey Brin, es dedicarà a a liderar el desenvolupament de productes i a l'estratègia tecnològica, àrees que són “els seus punts forts”, ha dit Eric Schimdt. “Amb el creixement de Google, la direcció del negoci s'ha fet més complicada. Així, Larry, Sergey i jo hem estat parlant durant molt de temps sobre quina era la millor manera de simplificar la gestió”, ha afegit Schmidt en un comunicat penjat al bloc oficial de la companyia. Així, Google espera “fer més eficient” la presa de decisions i crear línies clares de responsabilitat.

L'anunci de canvis en la cúpula directiva arriba en el mateix dia en què la firma ha presentat els resultats del quart trimestre de 2010, amb uns beneficis nets de 2.540 milions de dòlars, un 29% més que el mateix període de 2009, i per sobre del que esperaven els analistes. Aquests canvis arriben dies després que Apple anunciés una baixa mèdica del seu conseller delegat, Steve Jobs, deixant les regnes de la companyia a Tim Cook. Com Google, Apple també ha presentat resultats aquesta setmana, en què va anunciar que havia gairebé duplicat els seus beneficis durant el primer trimestre de l'any fiscal 2011.

Com sempre, Google no frena, aquest mateix mes l'emrpesa Google va tenir espai propi al Mobile World Congress (MWC), celebrat enguany a Barcelona, cosa que no acostumava a fer, i allà va presentar un sistema operatiu propi per als telèfons mòbils intel·ligents (smartphones), que als EUA ja ha passat davant del d'Apple, i també el Nexus S, un altre dispositiu nou de la companyia de Seattle que promet arrasar.

Si voleu saber més sobre aquest monstre empresarial d'èxit rotund no us perdeu el següent video:

Krusty

Jordi Pujol: Ara toca la independència

L'expresident de la Generalitat, i gran polític, Jordi Pujol, ha culminat avui el seu particular procés cap a la idea de sobiranització del país, per acabar sentenciant que Catalunya ja només té dues opcions: o rendir-se o optar per la independència. En un editorial a la web del Centre d'Estudis Jordi Pujol, considera que el nacionalisme autonomista ja no té arguments per "refusar els requeriments que alguns sectors li feien que s'adherís a l'independentisme".

"Del Tribunal Constitucional a la independència. Passant pel Québec" JORDI PUJOL, 26/01/2011

"Fa uns anys semblava que podríem evitar aquesta disjuntiva. Fa trenta, o trenta-cinc anys, i fins i tot en fa deu semblava viable que una evolució favorable de la interpretació de la Constitució i els efectes positius d’una col·laboració política, econòmica i d’hàbits convivencials entre Catalunya i Espanya anés consolidant una estructura de l’Estat espanyol que permetés el reconeixement clar i consolidat de la personalitat pròpia i diferenciada de Catalunya. Amb respecte i garantia de la identitat, amb un gruix de competències que realment signifiquessin un autogovern molt important i amb el finançament adequat per atendre bé els seus ciutadans i elaborar i aplicar projectes col·lectius ambiciosos. Naturalment, això havia de comportar una contribució lleial i a fons per part de Catalunya al progrés democràtic, econòmic, social i de prestigi d’Espanya. És el que des d’aquests editorials n’hem dit alguns cops el projecte Vicens Vives/Espriu.

Això ha fracassat. Des de fa uns anys s’ha anat consolidant un model homogeneïtzador, de sostre competencial molt baix, és a dir, d’autogovern molt limitat i sotmès a un creixent ofec financer. Això encaixa del tot amb la concepció de sempre d’Espanya, amb l’objectiu que sempre ha tingut: un poder polític unificat, una centralització econòmica i una uniformització lingüística i cultural de signe castellà. És el final de Catalunya com a nació, llengua, cultura i consciència col•lectiva. No demà mateix, però a poques dècades vista. A través d’un procés gradual de marginació i de residualització de la catalanitat.
Perquè a hores d’ara és ingenu pensar que es podrà frenar el procés d’anar cargolant l’Autonomia, i de fet la identitat, l’autogovern i l’economia de Catalunya amb noves negociacions, com pretenen encara alguns socialistes catalans. Si algun canvi hi pot haver de moment més fàcil és que sigui per a mal que per a bé. Per tant, l’alternativa a això ara ja només podria ser la independència.

Com hem dit suara, durant molts anys el nacionalisme català majoritari no ha estat independentista. Ha jugat la carta d’un autonomisme que garantís políticament i administrativament un sostre alt, econòmicament viable i amb garantia identitària. I refusava els requeriments que alguns sectors li feien que s’adherís a l’independentisme. Tenia arguments per a fer-ho. Ara ja no en té. Ara pot tenir arguments de viabilitat (no de viabilitat econòmica. Una Catalunya independent és viable). També de voluntat de no posar en perill la cohesió interna catalana. Però fins i tot aquest perd pes a mesura que s’accentua tant i tant el tracte econòmic discriminatori, amb repercussions socials i humanes. Ara no té arguments polítics i cada cop menys arguments sentimentals. O econòmics. L’opció independentista és de difícil realització. L’altra, la que ens imposa Espanya, la dels partits espanyols i de les Institucions espanyoles, no és tan difícil perquè equival a rendir-se. I a acceptar la marginació i l’ofec de Catalunya. Per tant, fàcil. Però és el nostre final col·lectiu. Arribat el cas, gent que mai no hauria somiat de fer-ho, votaria independència.

Hi hauria hagut una manera d’evitar això. Que s’hagués acceptat que Catalunya és un poble amb personalitat pròpia, amb dret a ser respectat i considerat com a tal. I això era possible dintre d’Espanya. Però requeria, en primer lloc, no negar-se a l’evidència. I a la justícia. I per tant no negar-li el dret a la seva identitat i a un autogovern adequat a la seva Història i a la seva vocació. Cosa possible malgrat que la Constitució acabés incorporant la generalització autonòmica. Però d’una manera que deixava oberta la porta als fets diferencials. Una porta que es va tancar aviat (amb l’excepció dels drets històrics del País Basc i de Navarra, i els concerts corresponents).

Però ara ja és criteri molt general que el “café para todos” fou un error, i pitjor encara ha estat la forma com s’ha dut a terme, i com se’n vol culminar l’aplicació. Ho diuen ja, sense embuts, gent de primer fila tant del PSOE com del PP. Ahir mateix ho va dir en Bono. Tota una sorpresa. Fins i tot algun, pocs de moment, diuen que potser hi hauria la possibilitat de redreçar aquesta situació. Parlen, per exemple, que cal admetre que “Cataluña es el Québec de España”. El Québec no es trobaria bé en el Canadà, ni tractat correctament si se l’equiparés a Alberta, Labrador, Ontario o la Colúmbia Britànica, territoris d’arrel anglesa, anglòfons i d’origen històric molt diferent al del Québec. Això hauria estat en el seu moment una bona solució. Ara és possible? En tot cas entre la independència i ser el Québec espanyol molta gent votaria això segon. Però podria molt ben ser que per Espanya l’estatus del Québec sigui tan intolerable com la independència.

Mentre esperem el dia d’un hipotètic referèndum oficial i vinculant, els catalans un objectiu clar sí que el tenim: reforçar-nos internament. En economia, en creativitat cultural, en reforçament de la nostra societat civil, ... Sense esperar gaire ajut ni gaire justícia. Però amb la confiança que ens dóna una constatació: a Catalunya tenim país. HI ha gent amb iniciativa. Ara també, malgrat la crisi i l’hostilitat espanyola. I mentre hi hagi país hi haurà futur. I el país anirà aplicant dia a dia el seu dret a decidir."

Què dir, en Pujol ja ho ha dit tot. Simplement valorar les seves paraules en la justa mesura entenent que si un home fortament reflexiu, conciliador i prudent com ell diu que "una Catalunya independent és viable", és que ha arribat l'hora d'intentar-ho, com confirma el fill de l'expresident, Oriol Pujol, que ha aplaudit avui les reflexions sobiranistes del seu pare. En un apunt al seu bloc, el secretari general adjunt de CDC ha destacat la reflexió del expresident de la Generalitat en el sentit que "l'alternativa a un poder polític unificat, una centralització econòmica i una uniformització lingüística i cultural de signe castellà ara ja només podria ser la independència". No oblidem que el mestre Pujol és encara l'inspirador de moltes de les línies polítiques seguides per Convergència, que l'Oriol Pujol és president del grup parlamentari convergent i que actualment són al govern, així que podríem pensar que la independència és ara més aprop que mai. Gracies per l'empenta President.

Krusty

Nominacions Oscar 2011

L'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques ha anunciat avui les nominacions per a 83ena edició dels premis Oscar, que es lliuraran el proper 27 de febrer (a la matinada del 28 de febrer a Catalunya).

La llista definitiva és la següent:

Millor pel·lícula
- El Discurs del Rei
- Cisne Negro
- La Xarxa Social
- Toy Story 3
- The Winter's Bone
- The Fighter
- True Grit
- Origen
- 127 hores
- The Kids Are All Right

Millor director
 - Darren Arofnosky - Cisne Negro
- David Fincher   - La Xarxa Social
- Joel and Ethan Coen  - True Grit
- David O. Russell  - The Fighter
- Tom Hooper  - El Discurs del rei

Millor actor
- Colin Firth - El Discurs del Rei
- Javier Bardem - Biutiful
- Jesse - La Xarxa Social
- James Franco - 127 hores
- Jeff Bridges - True Grit

Millor actriu
- Natalie Portman - Cisne Negro
- Annette Bening - The Kids Are All Right
- Nicole Kidman - Rabbit Hole
- Jennifer Lawrence - Winter's Bone
- Michelle Williams - Blue Valentine

Millor actor secundari
- Christian Bale - The Fighter
- Mark Ruffallo - The Kids are allright
- Geofrey Rush - El Discurs del Rei
- John Hawkers - Winter's Bone
- Jeremy Renner - The Town

Millor actriu secundaria
 - Amy Adams - The Fighter
- Helena Bonham Carter - El discurs del rei
- Melissa Leo - The Fighter
- Jacki Weaver -  Animal Kingdom
- Haile Stanfield - True Grit

Pel·lícula d'animació
- Toy Story 3
- The Illuionist
- Cómo entrenar a su dragón

Pel·lícula de parla no anglesa
- Biutiful - México
- In A Better World - Dinamarca
- Incendies - Canadá
- Hors la Loi - Argelia
- Dogtooth - Grecia

Disseny de vestuari
- Alicia en el País de las Maravillas
- I am Love
- El Discurs del Rei
- The Tempest
- True Grit

Direcció artística
- Alicia en el País de las Maravillas
- True Grit
- El Discurs del Rei
- Origen
- Harry Potter y las Reliquias del la Muerte

Maquillatge
- The Way Back
- Hombre Lobo
- El Mundo Según Barney


Montatge
- Cisne Negro
- The Fighter
- El Discuro del Rei
- 127 Hores
- La Xarxa Social

Cançó original
- Coming Home - Country Song
- I see The light - Tangled
- If I Rise - 127 hores
- We Belong Together
- Toy Story 3

Banda sonora
- Cómo entrenar a tu dragón
- Origen
- El Discurs del Rei
- 127 hores
- La Xarxa Social

Curtmetratge (Animació)
- Day & Night
- The Gruffalo
- Let's Pollute
- The Lost Thing
- Madagascar, carnet de voyage

Curtmetratge (Acció real)
- The Confession
- The Crush
- God Of Love
- Na Wewe
- Wish 143

Edició de so
 - Origen
- Toy Story 3
- Tron Legacy
- True Grit
- Unstoppable

Mescla de so
- Origen
- El discurs del rei
- Salt
- La Xarxa Social
- True Grit

Efectes visuals
- Alicia en el País de las Maravillas
- Harry Potter y las Reliquias de la muerte
- Más allá de la vida
- Origen
- Iron Man 2

Guió original
- Another Year
- The Fighter
- Origen
- The Kids Are Allright
- El Discurs del Rei

Guió adaptat
- 127 Hores
- La Xarxa Social
- Toy Story 3
- True Grit
- Winter's Bone

Documental
- Exit Through The Gift Shop
- Gasland
- Inside Job
- Restrepo
- Waste Land

Documental (Curtmetratge)
- Killing in The Name
- Poster Girl
- Strangers No More
- Cun Come Up
- The Warriors of Qiugang

Fotografía
- Cisne Negro
- Origen
- El Discurs del Rei
- La Xarxa Social
- True Grit

Com podeu veure, poques sorpreses, El discurs del rei, de Tom Hooper, és la pel·lícula que ha aconseguit més nominacions, un total de dotze i a continuació Valor de ley, dels germans Coen, amb deu nominacions. Origen, de Christopher Nolan i amb el gran DiCaprio, no nominat, opta a vuit estatuetes, igual que la genial La xarxa social, del director David Fincher) també amb vuit nominacions.

A destacar els resultats de la pel·lícula Biutiful, ambientada a Barcelona i dirigida per Alejandro González Iñárritu, que ha estat nominada en la categoria de millor pel·lícula de parla no anglesa representat a Mèxic. També ha estat nomenada en la catagoria de millor actor principal per la interpretació de Javier Bardem. És la tercera vegada que l'actor espanyol opta a un dels premis de l'acadèmia, al 2008 ja es va endur el guardó de millor actor secundari per No es país para viejos, i al 2001 va ser candidat al de millor actor principal per Antes que anochezca.

Personalment soc un fan del fenòmen anomenat "la nit dels Oscars" i no puc esperar a que arribi el màgic moment en que comença la nit, amb les més grans estrelles de Hollywood desfilant per la mítica "alfombra roja". Aneu fent les vostres apostes que ja falta menys.

Krusty

Independentisme basc vist per els ianquis

La coneguda revista nord-americana Time ha elaborat un rànquing amb les deu nacions del món que tenen més possibilitats d'assolir la independència i el País Basc hi ocupa el segon lloc. El reportatge s'inscriu en la informació referent al referèndum per la separació de Sudan del Sud, que es va celebrar el passat 9 de gener.

La revista recorda que "el 1959 el govern de Franco va prohibir l'ús oficial de la llengua basca, en un intent d'assimilar el poble, que es coneix com la primera raça indígena europea", remarcant que la llengua basca no te relació directa amb cap altra llengua parlada al sud d'Europa. Afegeixen que "quan un grup de diverses regions s'uneix com a una nació, sovint és a causa de les urpes d'un puny de ferro" i apunta que "un dels principals reptes del feixisme era sotmetre les aspiracions nacionals de les comunitats espanyoles amb diverses llengües, particularment els catalans i els bascos".

En el rànquing, també hi figuren Escòcia, el Tibet, Ossètia del Sud, el Kurdistan, el Quebec, el Sàhara Occidental, la República de Cascadia (el nom que rebria un hipotètic estat independent dels Estats Units i el Canadà format pels estats de Washington, Oregon i la Columbia Britànica, amb 14 milions d'habitants), la Padània (al nord d'Itàlia) i la Segona República de Vermont (als Estats Units). 

L'article destaca l'alto al foc anunciat recentment per ETA com a primer pas cap a la independència basca, però òbviament omet el que ha succeït després del comunicat de la banda. Mentre l'esquerra abertzale insisteix que el pas donat per l'organització armada és extremadament significatiu i important, el govern espanyol manté que res no ha canviat. Aparentment, doncs, es mantenen posicions enfrontades que en res no contribueixen per fer avançar aquest nou escenari de no violència. Tant els arrestos de presumptes membres d'ETA que es van produir l'endemà mateix del comunicat com les detencions de la setmana passada no són un fet casual, sinó un missatge que envia el govern espanyol a l'organització armada. I també són avisos cap a l'esquerra independentista basca, ja que resulta significatiu, i simbòlic alhora, que entre els últims arrestats hi figuri el fill del portaveu de l'esquerra abertzale, Txelui Moreno. Els membres de l'antiga Batasuna veuen amb temor com aquests cops policials poden arruïnar els seus esforços per convèncer la direcció d'ETA de la necessitat de concedir el protagonisme a la via política i, en canvi, poden provocar que s'acabin imposant aquells que dins de l'organització armada són contraris a l'alto el foc.

Podem dir que Zapatero no vol tornar a fer el ridícul donant validesa a una procés de pau que l'última vagada va costar-li molta popularitat i sobretot credibilitat. En totes les iniciatives de pacificació que s'han viscut arreu del món hi ha força denominadors comuns, i entre ells dos de molt importants. Són processos llargs en el temps, que duren anys i fins i tot dècades, i són iniciatives en les quals les paraules i els gestos de cara a la galeria molt poques vegades tenen res a veure amb el que realment està passant de portes endins. Per tant, esperem que apart de vendre garrotades de cara a la galeria, el govern estigui fent passos discretament cap a la pau i l'autodeterminació que el poble basc mereix i desitja des de fa tants anys. Personalment crec que per a nosaltres els catalans el que passi al País Basc pot donar-nos l'empenta definitiva que necessitem per creure com a societat que la independència és possible d'aquest estat centralista i autoritari que actualment ens oprimeix i ens menysprea.

Krusty

Ensanyament del xinès a les escoles espanyoles

Avui he llegit que el nou ambaixador d'Espanya a la Xina, Eugeni Bregolat, considera que l'ensenyament del xinès hauria d'introduir-se com més aviat millor com a opció des de l'etapa de primària en el sistema escolar espanyol, davant el lideratge econòmic i l'augment de la seva influència cultural que els anys vinents experimentarà el país asiàtic. A això cal afegir la possibilitat que l'economia xinesa aconsegueixi abans del previst sobrepassar la dels Estats Units, fins i tot superant els pronòstics d'alguns estudis de prospectiva, com l'elaborat per Goldman Sachs, que situa aquest moment cap a l'any 2027.

Ha estat en una trobada organitzada pel fòrum Grup Claris-Associació d'Amics de la Universitat Autònoma de Barcelona, on Bregolat ha afirmat que la Xina és avui dia un país amb una gran vitalitat creativa i que el seu impacte cultural anirà arribant progressivament a Occident, com comença a ocórrer en terrenys com el cinema i la música, i que Espanya està molt ben posicionada dins la Unió Europea com a país "amic" del gegant asiàtic. Segons l'ambaixador, fets puntuals com la posició d'Espanya en relació amb els fets de Tiananmen a final dels anys vuitanta o el paper de l'expresident del Comitè Olímpic Internacional, Joan Antoni Samaranch, perquè la Xina organitzés uns Jocs Olímpics han estat decisius en les bones relacions entre els dos països. També ha afirmat que a la Xina li interessa una Unió Europea forta i cohesionada dins de l'ordre mundial, on el país asiàtic no només pot jugar el paper de "fàbrica del món", sinó també fer valer la seva condició de gran mercat de consum per als països europeus.

Si tenim en conta que durant el 2010 el PIB de la Xina va créixer un 10,3%, que les seves vendes a l'exterior van créixer un 31,3%, fins als 1,17 bilions d'euros, que el país asiàtic és el que té més reserves en divises del món i que l'any 2009 eren presents a la Xina més de 540 empreses espanyoles, és evident que el gegant asiàtic és un país al que interessa apropar-se i quan abans millor. L'empresa espanyola que més ha invertit a la Xina, uns 3.000 milions d'euros, és el BBVA, que té un 15% de China Citic Bank, Telefónica és el major inversor privat de China Unicom, amb un 8,1% del capital, i Criteria és el major accionista de Bank of East Asia, del qual té el 15% del capital, amb uns 1.500 milions d'euros d'inversió.

Fins i tot el president dels Estats Units, Barack Obama, va rebre recentment amb tots els honors el seu homòleg xinès, Hu Jintao, en una espectacular cerimònia on la guàrdia d'honor va disparar 21 salves i es van sentir els dos himnes nacionals en un esdeveniment dissenyat per remarcar la jerarquia del convidat. Obama es va declarar convençut que els dos països tenen “un enorme interès en l'interès de l'altre”. “Encara que les nostres nacions competeixin en algunes àrees, podem cooperar en d'altres”, va afirmar el president nord-americà, confirmant l'interès de la nació en portar-se be amb un país el potencial del qual és pràcticament inimaginable.

Per tornar al tema, cal ser plenament conscients que 1.200 milions de persones tenen com a llengua materna algun dialecte del xinès, només el xinès mandarí per exemple és llengua materna de més de 885 milions de persones, seguit del Wu, que ho és de més de 70 milions. És fàcilment previsible per tant la creixent importància de l'idioma xinès en el món del futur, cada dia més globalitzat i més comunicatiu.

Els temps on els idiomes a saber després del castellà eren l'anglès i el francès ja han passat, i ara s'imposa l'ensenyança als nostres fills del xinès, si no volem quedar fora d'un futur que no ens esperarà. Avancem-nos a l'inevitable per convertir una manca en un aventatge i anem preparant els nostres fills per una cultura que dominarà econòmica i socialment el planeta en un futur més proper del que sembla.

 
Krusty

Consciència tràgica de la mare de la model anorèxica Isabelle Caro

S'ha suïcidat la mare d'Isabelle Caro, la model francesa de 28 anys que patia anorèxia i que va morir a Tokyo el passat 29 de desembre, segons informa el diari britànic The Times. La jove havia explicat en la seva autobiografia que “tenia molta por de créixer” perquè estava convençuda que “la meva mare em deixaria d'estimar quan deixés de ser la seva nena petita”.

El padrastre ha declarat al diari suís 20 minutes que la mare d'Isabelle se sentia molt culpable per haver portat la model a l'hospital de Bichat, una localitat al nord de París. “Ella no volia anar a aquell hospital”, ha explicat Caro. Segons el seu relat, la mare estava molt enfonsada i preocupada per l'estat de salut de la seva filla i va quedar molt tocada per unes declaracions del fotògraf Oliverio Toscani, que va titllar la model “d'arrogant” quan ja estava greument malalta. Toscani, sempre polèmic, va llençar Benetton a la fama amb els seus transgressors reportatges entre el 1982 i el 2000, i és qui va fer les següents fotografies esfereïdores d'Isabelle Caro per una campanya contra la malaltia l'any 2007, patrocinada per la firma italiana No-li-ta, i prohibida a diversos països:

Christian Caro, pare de la model, ha informat als mitjans del decés. Ha anunciat també que denunciarà l'hospital en què va morir la model per homicidi, ja que considera que la causa de la mort de la seva filla és la negligència dels metges. L'hospital ha negat les acusacions i ha declarat que la jove va morir per les complicacions d'una pneumònia derivades de l'extrema fragilitat del seu cos després d'estar ingressada dues setmanes. Cal tenir en conta que Isabelle va arribar a pesar 26 quilos fent 1,56 metres d'alçada.

Isabelle Caro patia d'anorèxia des dels 13 anys, als 20 va ser hospitalitzada per primera vegada amb 25 quilos i entrant en un coma del que finalment va desesperat. Estava decidida a superar l'enfermetat i va participar en múltiples programes explicant el seu problema i va publicar diversos llibres sobre les seves experiències. Crec que no es pot resumir millor del que ho va fer ella mateixa poc abans de morir a la revista Vanity Fair el sentit de la seva existència: "El daño psicológico y físico que he sufrido solo tendrá algún sentido si puede servir de ayuda a quien ha caído o tiene la tentación de caer en la trampa de la que yo estoy intentando salir".

Krusty

La red social

Dijous vaig anar al cinema Aribau de Barcelona a veure "La red social" (The Social Network) i haig de dir que és una pel·lícula que s'ha de veure en els temps que corren, però no cal gastar-se els calerons anant al cinema a veure-la. No em malinterpreteu, és una pel·lícula absolutament genial, amb un ritme frenètic i una excel·lent direcció que la converteixen, per mi, en una de les pel·lícules de l'any. Esta dirigida per David Fincher, responsable d'èxits com Seven, The game, El club de la lucha o El curioso caso de Benjamin Button, i protagonitzada per Jesse Eisenberg, el jove actor de Bienvenidos a Zombieland, en el paper del genial Mark Zuckerberg, creador de Facebook.

Com sempre, una bona pel·lícula es basa en una molt bona novel·la, en aquest cas "The Accidental Billionaires: The Founding of Facebook, A Tale of Sex, Money, Genius, and Betrayal", escrita per Ben Mezrich l'any 2009 segons les experiències d'Eduardo Saverin, co-fundador de Facebook.

Cal destacar la presència en el film de l'actor, anteriorment cantant de 'N Sync, Justin Timberlake, que interpreta magistralment el paper de Sean Parker, creador de Napster que va pujar posteriorment al carro de Facebook, ajudant a convertir la web en el que és avui en dia, un fenomen mundial amb més de 500 milions d'usuaris.

A remarcar també la brillant interpretació de Jesse Eisenberg en el paper de l'informàtic ara multimilionari més jove del món i creador de Facebook, Mark Zuckerberg. Aquest intel·ligent adolescent va ser capaç d'arrancar una xarxa social exclusiva des de la seva universitat primer, a les més importants dels Estats Units després, a les d'Europa a continuació i finalment obrir-la a nivell mundial portant l'empresa Facebook a una valoració actual de més de 25 mil milions de dòlars, enrevessat procés que ens mostra la pel·lícula.

Finalment, aconsellar-vos que mireu la pel·lícula, que ens ensenya fins on pot arribar una bona idea si es gestiona adequadament i quin és el preu que un ha de pagar per arribar a un èxit tant bestial com és el cas. Us garanteixo que seran 120 minuts ben aprofitats i sobretot entretinguts, que us provocaran irrefrenables ganes d'entrar al vostre Facebook, si en teniu, i buscar-hi els protagonistes d'aquesta fascinants història d'ambició, traïció, complexes, negocis i relacions socials per internet.

Krusty

Els Globus d'or exploten a la cara de Ricky Gervais

Ricky Gervais és, des d'aquest diumenge, persona non grata a la catifa vermella dels Golden Globes, és a dir, els Globus d'or. La gala va ser vista per més de 17 milions de persones, un 14% més d'audiència que en l'edició de l'any passat a pesar del suposat desastre en l'elecció del presentador, del que l'associació responsable dels premis va dir a posteriori que "quan contractes un humorista com Ricky Gervais t'arrisques a comentaris escandalosos, però en aquesta ocasió s'ha passat de la ratlla, no podem consentir-ho". 

L'actor, humorista, guionista i músic britànic ja ho va anunciar abans que comencés la gala: "Quan es vegi el guió tothom s'adonarà que serà l'últim". Dit i fet. La Hollywood Foreign Press Association (HFPA) va anunciar ahir que Gervais mai més tornarà a presentar la gala. Les seves bromes sobre l'escenari no van agradar a alguns dels assistents a la cerimònia i, segons ha afirmat un dels membres de l'entitat organitzadora, "els representants d'alguns actors han trucat per queixar-se".

Per als que el nom no us digui res, us diré que Ricky Gervais és per exemple co-creador de la mítica sèrie The Office en la seva versió d'Anglaterra, o com a personatge a Extras. Jo personalment el vaig conèixer a la pel·lícula "Increible, pero falso" (The invention of lying) de l'any 2009, dirigida, escrita i protagonitzada per Gervais, en la que també actua Jennifer Garner, pel·lícula realment interessant.

El primer a patir els atacs mordaços de Gervais va ser Charlie Sheen, l'actor de la sèrie Dos hombres y medio. "Aquesta és una nit de festa i borratxera, allò que Charlie Sheen anomena esmorzar", va dir l'humorista només començar el monòleg inicial. Tot i l'absència de Sheen, Gervais va continuar recordant-lo, tant a ell com les festes privades amb actrius porno que "després presenta a la seva dona", que és l'última barbaritat perpetrada mediàticament per l'altrament graciós Charlie Sheen.

Els que sí que eren a la cerimònia són els protagonistes de The Tourist, Johnny Depp i Angelina Jolie. Sobre la pel·lícula, Gervais va assegurar que no l'havia vist, però va assegurar que els donaven el premi per assegurar-se la seva presència a la gala i va afegir "m'han dit que hi ha hagut suborns" referint-se a l'adjudicació dels premis. També es va permetre un acudit sobre el nens del tercer món, dels que va dir que "son feliços quan veuen una estrella de Hollywood", afegint que "quan veuen Angelina Jolie tots criden: Mama!" en referència a la tendència de l'actriu a adoptar nens del tercer món, acudit fortament criticat. Burlesque, però, tampoc es va quedar enrere en les acusacions de suborn del presentador, que va fer broma amb un viatge dels membres de la HFPA, l'associació que entrega els premis, a Las Vegas per assistir a una projecció de la pel·lícula. "Van portar alguns a veure la Cher en concert. Com pot considerar-se això un suborn? De debò que vols anar a veure la Cher? No. Per què? Perquè no estem al 1975", va etzibar Gervais.

Tom Cruise i John Travolta també van ser presents a les crítiques de Gervais. D'ells va dir que "s'entesten a fer d'heteros quan són gais i pertanyen a la Cienciologia". L'inspirat presentador també es va referir a Bruce Willis com el "pare d'Aston Kutcher", de 32 anys i que està casat actualment amb la seva exdona Demi Moore, i també va fer broma de Mel Gibson i la seva fòbia als jueus. Va tenir temps també de comentar el "Photoshop" excessiu del cartell de Sexo en Nueva York 2, però el moment estel·lar de l'actuació de l'humorista anglès i que més rialles va produir fou l'escenificació d'una escena de sexe entre l'amo de la revista Playboy, Hug Hefner, i la seva jove dona relacionat amb la sèrie The walking dead i insinuant que Hefner és ja a la seva edat un mort vivent. Es va referir a la categoria de millor pel·lícula estrangera com "aquella categoria que no importa a ningú dels Estats Units" i va acabar d'escandalitzar l'audiència amb un "gràcies a Deu per fer-me ateu".

Preguntat Ricky Gervais sobre el ressò dels seus acudits, s'ha preguntat "Per què han d'exagerar-ho tot?" responent a continuació que "perquè és més interessant que dir que tot va anar be". Finalment ha afegit sobre els rumors que a vestidors hi havia mala maror que "Això és el que realment va passar: Bruce Willis i Sly Stallone van començar a pegar-me però Alec Baldwin i Mark Walberg s'hi van posar per ajudar-me". Personalment, tots els acudits em semblen bons i crec que els personatges famosos, més els d'èxit, haurien d'aguantar aquestes coses amb humor. Potser Ricky Gervais mai més tornarà a trepitjar la catifa vermella del Globus d'Or, però sens dubte, la seva actuació ha estat una de les més sonades i gracioses de la història d'aquests guardons

Krusty

Prou de tancar emissores catalanes a Perpinyà

La UE considera “lamentable” que es tanquin emissores catalanes a Perpinyà, directament, com es diu, clar i català. “Des del punt de vista de la diversitat lingüística, és lamentable que es redueixi l'oferta de llengües addicionals en les emissions de ràdio”. Amb aquesta contundència va respondre ahir la Comissió Europea a una pregunta parlamentària de l'eurodiputat convergent, Ramon Tremosa, sobre les cadenes Flaix FM, Ràdio Flaixbac i RM Ràdio, que van haver de tancar les emissions a Perpinyà el 20 de setembre de l'any passat, acusades d'interferir a les emissions de cadenes franceses.

També l'eurodiputat d'ERC Oriol Junqueras va adreçar dues preguntes a la Comissió Europea sobre el tancament de les emissores del Grup Flaix a la Catalunya del Nord i una sobre la recepció de canals de TDT catalans. Concretament, Junqueras, que recorda que Flaix FM i Ràdio Flaixbac feia 20 anys que tenien “senyal normalitzat” a la Catalunya del Nord, va preguntar a la Comissió què pensava fer amb aquesta mesura que va contra la diversitat lingüística, “un valor fonamental de la UE” recollit en diverses normatives. En l'altra pregunta apel·la als “elements transfronterers clars” per demanar mesures “invocant les llibertats de la UE d'establiment i prestació de serveis”. Pel que fa a la pregunta sobre la TDT, Junqueras va explicar que només dues de les cinc comarques nord-catalanes reben els canals de TVC i invoca la directiva de Televisió sense Fronteres recordant que són els únics canals en català que fins ara s'hi rebien. “És evident que la manca de reconeixement del català a Europa és un obstacle al procés d'integració europeu perquè distancia els ciutadans catalans de les institucions europees”, va assegurar l'eurodiputat republicà.

L'executiu comunitari reconeix però que aquestes emissores “no tenen assignada una freqüència en territori francès'” i que les limitacions de l'espectre radiofònic en la banda FM poden portar les autoritats a tancar una emissora. De fet, destaca ara la Comissió Europea, aquestes cadenes “no han sol·licitat al CSA una autorització per transmetre a França”. Tot és fruit de que les emissores de ràdio del Principat són captades al Rosselló, junt amb uns 40 canals de TDT catalana i espanyola, per que emeten des del Pic de les Salines, a Maçanet de Cabrenys, a menys d'un quilòmetre del territori francès.

En ser detectat això, a petició del Comitè Tècnic Regional de Tolosa de Llenguadoc, el Consell Superior de l'Audiovisual francès va adreçar una carta formal a l'Estat espanyol aquest estiu, que va ordenar a les cadenes que no emetessin en territori francès ja que, segons al·legaven des de França, interferien a les emissions de Radio Nostalgie i Radio Catalogne Nord. Brussel·les “dóna suport a la diversitat lingüística i considera que els mitjans de comunicació poden vèncer les barreres lingüístiques i apropar als ciutadans la gran varietat de llengües i cultures presents a la Unió Europea”, explica la resposta de la comissària de Multilingüisme, Androulla Vassiliou, a Tremosa. “Els mitjans de comunicació poden ser també un instrument eficaç per a l'aprenentatge informal d'idiomes”, va afegir.

A pesar d'això, la Comunitat Europea va reconèixer que les competències jurídiques en relació amb l'ús de les llengües als estats membre són “responsabilitat exclusiva” de cada estat, i tots sabem com les gasta l'Estat francès amb tot el que és diferent, per molt que venguin "Liberte, fraternite egalite" amb tota la cara.

El fundador del Grupflaix, Miquel Calçada, va explicar a l'Agència Catalana de Notícies que estan “buscant una altra freqüència”, en alternativa a la freqüència afectada, el 92.9, argumentant que creu que tenen ”força oients a Perpinyà com per no deixar-los penjats”. Tot i així, també va puntualitzar que es tracta d'un “problema que es repeteix cíclicament” i tot i que han intentant aconseguir una llicència per emetre “no ha estat mai possible”. És per això que des d'octubre, Flaixbac torna a emetre cap a Perpinyà a través de la freqüència 103.6, al marge de la llei francesa per ara. 

Per la seva banda, Catalunya Ràdio, que emet cap a Perpinyà des del 1990, també forma part de les emissores afectades. No ha tancat les emissions, però sí que n'ha reduït la potència, dificultant-ne la recepció al Rosselló. De moment, els oients de ràdio en català de la Catalunya Nord ja s'han mobilitzat a través de Facebook mitjançant el grup “ Per al retorn de Ràdio Flaixbac i Ràdio Flaix FM a Perpinyà, amb més de 1.400 membres. El missatge és clar, no deixarem que la nostra llengua sigui oprimida, ni per l'Estat francès, ni per l'espanyol ni tampoc per la Comunitat Europea, som i serem gent catalana tant si es vol com si no es vol.

Krusty

Montserrat Caballé es retirarà als 80 anys

La mundialment coneguda soprano Montserrat Caballé ha anunciat aquesta setmana la seva intenció de fer una gira “d'adéu” quan compleixi 80 anys, d'aquí a poc més de dos anys. Així ho va dit l'artista a Saragossa durant la presentació de la cinquena edició del Concurs Internacional de Cant Montserrat Caballé que se celebrarà a l'Auditori de la capital aragonesa del 4 al 10 de setembre d'aquest any.

Per aquest concurs ja han passat més de 1.300 joves cantants dels cinc continents. La soprano també va reconèixert que té “moltes peticions” d'altres ciutats d'Espanya i del món per acollir el Concurs Internacional de Cant, però el seu desig és mantenir-lo a Aragó, territori al qual està unida per vincles familiars, ja que el seu marit, el tenor Bernabé Martí, va néixer a Villarroya de la Sierra (Saragossa), i pel seu amor a la Verge del Pilar i al Crist que alberga el temple. “Hi ha llocs que t'ofereixen el que vols” però “aquí em sento mare dels alumnes i filla d'Aragó” i l'”enorgulleix” celebrar en aquesta ciutat el concurs que porta el seu nom, va declarar Caballé, que va afegir que “m'enorgulleix dir que molts dels grans cantants s'han llançat des del concurs de Saragossa”.

Després de 56 anys en la música, segons va confessar, li agradaria fer una gira per tots els escenaris en els quals ha cantat al llarg de la seva trajectòria artística quan faci els 80 anys, el 12 d'abril de 2013, com a primer pas cap a la retirada definitiva. 

Montserrat Caballé, de nom complet María de Montserrat Viviana Concepción Caballé i Folch, i de sobrenom "la superba", va néixer el 12 d'abril de 1933 a Barcelona. Va estudiar 12 anys al Conservatori de Música del Liceu debutant als escenaris l'any 1955 al Teatre Fortuny de Reus. A partir d'aquí la soprano lírica ha interpretat més de 80 personatges operístics que van des d'òpera barroca, fins a Verdi, Wagner, Puccini i Richard Strauss, passant inclús per una petita incursió al món del cinema en la pel·lícula Romanza final (Gayarre), cinta biogràfica sobre Julián Gayarre dirigida per Josep María Forqué. 

En els darrers anys s'ha dedicat també a diverses activitats benèfiques, ha creat una fundació per ajudar els nens necessitats de Barcelona i ha exercit d'ambaixadora de la UNESCO, probablement per contrarrestar el fet que sempre ha estat al costat dels més acaudalats. Tot i així, ha aconseguit miraculosament passar desapercebuda en els diversos períodes convulsos de la nostra història mantenint-se sempre bastant al marge de la política.

La cantant quedarà en la retina i els cors de tots els no entesos en òpera com jo sobretot per aquell fantàstic duet que va formar amb el ja difunt Freddie Mercury cantant la cançó homenatge a Barcelona en motiu dels Jocs Olímpics de 1992, de la qual us poso el vídeo a continuació.

Des d'aquí simplement homenatjar la seva espectacular trajectòria i desitjar-li un bon final de carrera que culmini degudament la vida professional d'una de les artistes més famoses i amb més projecció internacional del nostre país.

Krusty

El discurs del Rei

Ahir vaig tenir el plaer de veure l'excel·lent pel·lícula El discurs del Rei (The King's speech) als Cinemes Verdi de Barcelona i haig de dir que és clarament la millor que he vist en el que va d'any 2011. La pel·lícula, de producció anglo-australiana, i dirigida per Tom Hooper, director de la genial The Damn United, parteix d’una anècdota de la història real anglesa per narrar-nos uns esdeveniments basats en la superació personal, l'amistat interclassista i la dignificació de la política. A més de ser molt benevolent amb la monarquia, és clar, però deixant molt clar quin era ja el paper de la família reial en aquella època, el de ser simplement actors en representació i com a suport de tot un país.

Podríem dir que la trama del film és previsible, que ho és, però no deixa de ser un plaer intens veure Colin Firth brodant magistralment el difícil paper de tartamut, sense exagerar ni sobreactuar, i l'immens Geoffrey Rush clavant una vegada més un paper que li sembla fet a mida. Acompanyant-los podem trobar actors tant espectaculars com Helena Bonham Carter en el paper de Queen Elisabeth, Guy Pierce fent de l'exelebrat germà de Firth, Eduard VIII, o el sempre perfecte Michael Gambon interpretant al pare de tots dos, el Rei Jordi V.

Com era d'esperar, l'actor Colin Firth va guanyar recentment el Globus d'or al millor actor en pel·lícula de drama per la seva interpretació del Rei Jordi VI, i és que certament, com ens té ja acostumats, fa un paperàs només igualat en la pel·lícula per el personatge de Lionel Logue, interpretat per l'australià Geoffrey Rush.

A destacar la visió interna que ens proporciona la cinta d'una època convulsa de la monarquia anglesa en moments tant crucials com els que varen precedir a l'esclat de la segona guerra mundial. Us recomano enèrgicament que no us perdeu aquesta petita meravella que com a mínim us garantitzarà passar una bona estona, cosa que al nivell i preus al que esta el cinema avui en dia ja és molt.

Krusty

Més detencions a l'entorn d'ETA

Almenys deu persones de l'entorn polític d'ETA han estat detingudes aquest dimarts a la matinada en una operació policial a Navarra i Àlaba. Segons informen mitjans digitals del País Basc, els detinguts pertanyen a la cúpula d'Ekin, considerat l'aparell polític d'ETA. Aquesta és la segona operació contra la banda i el seu entorn des que ETA va anunciar dilluns de la setmana passada una treva "general, permanent i verificable". Segons les primeres informacions, sis d'elles pertanyen a Ekin i les quatre restant oferien suport informàtic i propagandístic. El cop més fort contra la part política de l'esquerra avertzale és que entre els detinguts podria haver-hi Iker Moreno, que és fill del portaveu de Batasuna, Txelui Moreno.

L'operació ha començat al voltant d'un quart de tres de la matinada i s'han dut a terme escorcolls domiciliaris a les localitats de Villaba, Etxerru Aranatz, Burlada i Barañáin. Aquesta és la segona operació contra la banda i el seu entorn des de l'anunci de la nova treva d'ETA, en l'anterior es va detenir un informàtic de la banda i la seva companya. A més, abans d'ahir la policia francesa va localitzar un zulo de la banda en una zona boscosa propera a la petita població de Dramelay, al departament del Jura, a l'est de França. Dins l'amagatall hi havia enterrat un bidó ple d'armes i diverses inscripcions en èuscar. Es tracta del segon zulo localitzat des que va començar el 2011. L'altre amagatall també va ser localitzat a França, a la ciutat de Tolosa. Va ser el 4 de gener i es van trobar dos bidons amb material per fabricar explosius.

L'operació ha estat coordinada pel jutge de l'Audiència Nacional Fernando Grande Marlaska, que és el jutge que va portar el cas de l'accident de l'avió Yak-42 en el que finalment va imputar per 62 delictes d'homicidi per imprudència a alts caps de l'exèrcit deixant lliures els responsables últims Federico Trillo i José Bono. Tot i així, nascut a Bilbao, no és un jutge que puguem definir com de l'antiga escola feixista, com molts altes, ja que va declarar-se obertament homosexual al casar-se amb Gorka, el seu novio de Vizcaya de tota la vida. A pesar d'això, sí que va demostrar. en el cas del fatídic avió, comulgar amb els dos partits centralistes espanyols, i és per això que ara actua en nom de l'aparell polític de l'estat al posar pressió sobre l'entorn avertzale per intentar boicotejar l'entrada de l'esquerra nacionalista basca a la política.

Per mi és evident que ni PSOE ni PP tenen cap interès en que la treva tiri endavant per por a que el procés comporti una futura entrada en la política d'una part important de la societat basca que fins ara han aconseguit mantenir al marge de la mal anomenada democràcia espanyola, on hi ha partits polítics que estan prohibits per llei i els membres dels quals son perseguits per la policia com si fossin criminals. Un cop posats a la presó se'ls anomena "presos etarras" enlloc del que realment són, presos polítics. Espero que a pesar de les pressions per part de l'Estat, que de segur aniran en augment a mida que avanci el procés de pau, l'esquerra avertzale aguanti els cops per acabar tenint el dret a ser una opció política més, dret que mai se'ls havia d'haver negat en democràcia.

Krusty

Gaby Milito continuarà fins a final de temporada

Gabriel Milito seguirà jugant de blaugrana. Al descans del partit contra el Màlaga, el director esportiu del Barça, Andoni Zubizarreta, ja ho va avançar i avui l'encarregat de donar explicacions ha estat el mateix Milito. "M'he pres uns dies per prendre una decisió. Reflexionant-ho, crec que no és el moment per marxar del club, de l'equip. Gaudeixo molt del dia a dia dels meus companys, veient-los quan em quedo fora... la millor opció era continuar aquí i seguir des del lloc que em correspongui. Són moments agradables que ens toca viure, perquè no és fàcil el que l'equip està aconseguint", ha dit l'argentí.

Pel defensa de 30 anys, l'únic que el va fer pensar a abandonar el Barça va ser el seu "desig de jugar". "En tenir algunes possibilitats que he rebut, necessitava dies per pensar i pensar i finalment he decidit quedar-me per molts motius. Un dels més importants és que Pep em considera important, i això és el més important per a mi. Quan ell va confeccionar la plantilla comptava amb mi i encara ho fa", ha reconegut el central internacional amb la seva selecció, que ha recordat que mai va dir de manera definitiva que marxava del Barça. "Vaig tenir dubtes i vaig prendre'm uns dies per prendre una decisió, que crec que és la correcta. És molt més fàcil prendre la decisió tenint el suport d'en Pep".

Milito ha explicat quins són els seus sentiments: "Sentia que no era bo abandonar l'equip en el mercat d'hivern, amb la temporada ja començada" i ha avançat que està "mentalitzat per continuar". "Tinc molta il·lusió amb vista al futur immediat per anar jugant minuts. Quan un aconsegueix estar en un lloc de privilegi, com on estic ara, és difícil allunyar-se'n. És molt difícil trobar una harmonia, un grup com el que hi ha aquí. I això influeix a l'hora de prendre decisions", ha dit l'argentí. El defensa ha volgut agrair la comprensió del tècnic i dels seus companys i ha recordat que la lesió que va patir a finals d'any també li va fer restar minuts. "La lesió de finals d'any també em va fer perdre partits. Per a mi no ha estat res dramàtic. Em van aparèixer algunes propostes, les vaig analitzar i finalment vaig prendre una decisió".

Personalment crec que Milito és encara un bon jugador, va arribar al club l'any 2007 de la mà de Txiqui i sota la presidència del gran Laporta després que el Real Madrid en descartés el seu fitxatge per motius físics, a pesar del seu rendiment espectacular al Saragossa des del 2004, i ha estat part important d'un vestuari amb un ambient extraordinari. M'encanta que Milito es plantegés marxar per jugar més minuts, cosa que demostra que no en té prou amb cobrar un bon sou, sinó que te ambició per jugar encara a la seva edat, i, finalment, m'encanta encara més que hagi optat al final per quedar-se, ja que com ell mateix ha dit, el grup que hi ha actualment al vestuari del Barça es únic i l'entrenador contava amb ell per la resta de la temporada. Aquest és el tipus de jugador que necessitem al club, m'alegro que puguem seguir contant amb ell i espero veure'l celebrant molts títols amb els seus amics i companys abans no marxi del club aquest estiu, gran central i millor persona, profúndament estimat per l'afició dels clubs per on ha passat.

Krusty

Globus d'or 2011

Aquesta nit s'ha celebrat la 68 edició de la gala anual dels Globus d'Or, premis de la premsa estrangera afincada als Estats Units, a l'Hotel Beverly Hilton de Los Angeles. Ha estat una gala intimista que ha trencat amb part del seu clixé de ser l’antesala dels Oscars. La cerimònia ha estat conduïda pel britànic Ricky Gervais, que ha desplegat el seu humor més àcid, com és havitual en aquestes gales, espetant acudits cruels cap a assistents com Sylvester Stallone o Bruce Willis, a qui ha presentat com a 'pare d'Ashton Kutcher', actual parella de la seva ex, Demi Moore.

No hi ha hagut un sol film guanyador de la nit que acaparés una majoria de les estatuetes, però La xarxa social sí que s'ha endut el premi a millor pel·lícula dramàtica, tal i com es preveia, i també millor director, banda sonora original i guió. “Vull agrair a tots a Facebook, i a Mark Zuckerberg, i per la seva voluntat d'utilitzar la seva vida i obra com una metàfora de la comunicació i la manera com es relacionen entre si”, han assegurat els productors Scott Rudin i Sorkin.

Una de les sorpreses ha estat el reconeixement a The kids are alright, una comèdia costumista protagonitzada per dues lesbianes amb fills que veuen el seu nucli familiar perillar quan un personatge eminentment viril -Mark Ruffalo- irromp en les seves vides: el film s'ha endut el premi a millor comèdia i també a millor actriu secundària, per a Annette Bening. Un altre guardó previsible ha estat el que ha rebut la bellíssima Natalie Portman, per la seva interpretació a Black swan, on interpreta a una ballarina que va perdent el seny. També destacar el premi per Paul Giamatti en la categoría d'actor de comèdia per Barney's Version i el de Colin Firth per The King's speach, dos actors que personalment m'encanten.

La producció hispanomexicana Biutiful, protagonitzada per Javier Bardem i rodada a Barcelona, Badalona i Santa coloma de Gramenet, ha marxat de la gala amb les mans buides. El drama rodat en els suburbis barcelonins encapçalava les apostes dels experts per alçar-se amb el títol de millor pel·lícula estrangera que finalment va ser per la danesa In a better world. D'altra banda, Toy Story 3 ha estat guardonada amb el Globus d'Or com a millor pel·lícula d'animació.

El Palmarès ha quedat de la següent manera:

• Pel·lícula de drama: The social network.
• Actor en pel·lícula de drama: Colin Firth per The King's speach.
• Actriu en pel·lícula de drama: Natalie Portman per Black Swan. 
• Actor en pel·lícula de comèdia o musical: Paul Giamatti per Barney's Version. 
• Actriu en una comèdia o musical: Annette Bening per The Kids Are All Right.
• Sèrie de comèdia: Glee.
• Director: David Fincher per The social network.
• Actor en sèrie de comèdia: Jim Parsons per The Big Bang Theory.
• Actriu en sèrie de comedia: Laura Linney per The Big C.
• Pel·lícula estrangera: In a Better World.
• Guió de pel·lícula: Aaron Sorkin por The social network.
• Actriu en una minisèrie o pel·lícula per a TV: Claire Danes per Temple Grandin.
• Actor en una minisèrie o pel·lícula per a TV: Al Pacino per You Don’t Know Jack.
• Pel·lícula animada: Toy Story 3.
• Partitura original: Trent Reznor de The social network.
• Cançó original: “You Haven’t Seen the Last of Me” de Burlesque.
• Sèrie de drama: Boardwalk Empire.
• Actor en sèrie de drama: Steve Buscemi per Boardwalk Empire.
• Actriu en sèrie de drama: Katey Sagal per Sons of Anarchy.
• Actor de repartiment en una sèrie: Chris Colfer per Glee.
• Actriu de repartiment en una sèrie: Jane Lynch per Glee.
• Actor de repartiment en una pel·lícula: Christian Bale per The Fighter.
• Actriu de repartiment en una pel·lícula: Melissa Leo per The Fighter.
• Pel·lícula de TV o minisèrie: Carlos.

Finalment, destacar el premi al millor actor en sèrie de comèdia per a Jim Parsons per The Big Bang Theory. Un dels personatges més graciosos de les sèries de comèdia dels últims temps segons la meva opinió, que es basa en la confrontació d'un superdotat geni de la física amb les convencions socials establertes de les que és un comlpet principiant.

 Està apoyat a la sèrie per Johnny Galecki, mític novio inocent de la filla revel de la Roseanne a famosa la sèrie dels anys 90, i un seguit de personatges a qual més estrafolari. Si teniu ganes de riure donau-li una oportunitat a The Big Bang Theory, no us decebrà.

Krusty

Whisky on the rocks

M'ha al·lucinat llegir la notícia de que Nova Zelanda ha venut a la destilería escosesa White & Mackay, una de les més antigues del mon i que comercialitza la marca de whisky Mackinlay's, mostres de whisky que porten més de cent anys enterrades sota el gel de l'Antàrtida.

La fascinant història comença l'any 1907, quan l'explorador irlandès Ernst Shackleton, fan del whisky Mackinlay's, va fracassar en un dels seus intents d'arribar a ser el primer home en trepitjar el Pol Sud, fita aconseguida finalment per el noruec Roald Amundsen el 1911. En una de les expedicions, Shackleton va quedar-se sense provisions a 160 kilòmetres de l'objectiu, i s'especula que va enterrar una caixa de dotze ampolles de whisky, que misteriosament en contenia onze quan va ser descoberta l'any 2006 per una expedició neozelandesa sota una tenda de campanya pertanyent a una de les expedicions de Shackleton.

Segons els arqueòlegs qua varen manipular la troballa, les ampolles de whisky estaven recobertes de paper i palla per aguantar el viatge, cosa que va permetre que es conservessin perfectament i en estat líquid a pesar d'estar més de cent anys a trenta graus sota zero. Es calcula que el whisky va ser destil·lat l'any 1896 o 1897 i pot valer actualment quasi setanta mil dòlars per ampolla. 

La descoberta és propietat de la Societat per a la Conservació del Patrimoni Històric de l'Antàrtida de Nova Zelanda, i, com obliga el tractat de preservació històrica firmat per els dotze països que administren el continent glaçat, serà retornada al seu emplaçament un cop es varen extreure les mostres citades amb una agulla i a través dels taps de suro. La coneguda destil·lería escocesa analitzarà el contingut de les mostres que recentment han adquirit per intentar reproduir la mescla que òbviament és única al món.

Tota la notícia m'ha semblat espectacular, d'entrada, Ernst Shackleton passa finalment a la història, no per arribar al Pol Sud però sí per deixar-nos un tresor que segur que donarà lloc a una nova línia de whisky Mackinlay's. Finalment, no vull ni pensar que les mostres originals d'aquest whisky aventurer i centenari acabin finalment en mans d'algun "nuevo rico" que se les begui barrejades amb Coca-cola, seria la metàfora perfecte d'on hem arribat com a societat globalitzada, desequilibrada, inconscient i sense respecte per la història.

Krusty