A alguns us costarà de creure peroel cap de setmana passat puc dir, afortunadament, que vaig esquivar la llarga sombra de la mort en una carretera catalana.
Tot va succeïr dirigint-me a un cap de setmana de verema "campestre", que ja n'és època, i tot circulant de nit, 4 persones més i jo mateix enquibits en un monovolum de fabricació asiàtica i per definició escàs per a anar-hi cinc catalanets ben aliments. Era de nit, i en una recta, de sobte, un porc sanglar el vell mitg de la carretera, increïble de veure. Després de varies batzegades, crits, cops i virolles tot es va aturar. Surto del vehicle per veure que som al fons d'una cuneta sorprenentment profunda, pugem a la carretera i truquem al RACC primer i després als mossos, tot entre plors, rialles nervioses, pitis i abraçades.
Fantàstic espectacle de solidaritat i companyerisme tot el seguit de cotxes que es van aturar a oferirnos ajuda, als quals he d'agraïr la preocupació profundament, i sorpresa general quan arriba la grua del RACC abans que els mossos d'esquadra.
Finalment el cotxe a una campa fins dilluns, nosaltres en taxi fins al mas per la verema, algún blau i ganes de viure renovades. Una anècdota més per explicar, uina vida menos per gastar.
Krusty
diumenge, 10 d’octubre del 2010
dissabte, 9 d’octubre del 2010
Gintònics
Recentment he provat un més dels molts bars fashion qui hi ha al barri de Gràcia, i haig de reconèixer que em va sorpendre descobrir a aquestes alçades un món tant fascinant i alhora complex com el dels gintònics.
Mai hauria dit que per demanar un gintònic un hauría de triar entre una selecció de 24 ginebres, pero és que seguidament et posen en la tesitura d'escollir un complement d'una llista de més de 10.
Fins aqui podriem dir que m'en vaig sortir força bé, amb l'inestimable ajuda que et brinden els preus diferents de cada ginebra, pero el que ja em va superar va ser haver de triar també el tipus de tònica. No cal dir que vaig recórrer al clàssic "dóna'm un moment més per pensar-m'ho" com si es tractés de demanar el sopar en un restaurant on la carta és en un idioma desconegut, cosa per cert és habitual a l'esmentat barri de Gràcia.
Finalment vaig conseguir degustar un gintònic que em va semblar excelent, que tenint en compte que no m'agrada la ginebra deia molt de la quantitat d'aquesta que contenia.
Això sí, vaig poder gaudir d'una autèntica experiència barística de la nit gracienca, és a dir, bon acompanyia, ambient agradable, beguda acceptable, mobiliari lleugerament incòmode, servei d'aficionats i preus desorbitats.
Krusty
Mai hauria dit que per demanar un gintònic un hauría de triar entre una selecció de 24 ginebres, pero és que seguidament et posen en la tesitura d'escollir un complement d'una llista de més de 10.
Fins aqui podriem dir que m'en vaig sortir força bé, amb l'inestimable ajuda que et brinden els preus diferents de cada ginebra, pero el que ja em va superar va ser haver de triar també el tipus de tònica. No cal dir que vaig recórrer al clàssic "dóna'm un moment més per pensar-m'ho" com si es tractés de demanar el sopar en un restaurant on la carta és en un idioma desconegut, cosa per cert és habitual a l'esmentat barri de Gràcia.
Finalment vaig conseguir degustar un gintònic que em va semblar excelent, que tenint en compte que no m'agrada la ginebra deia molt de la quantitat d'aquesta que contenia.
Això sí, vaig poder gaudir d'una autèntica experiència barística de la nit gracienca, és a dir, bon acompanyia, ambient agradable, beguda acceptable, mobiliari lleugerament incòmode, servei d'aficionats i preus desorbitats.
Krusty
Pobret Llongueras
La notícia és que aquell homenet, tot nervi, que no callava, d'una característica veu aguda i estripada, i que tots recordem amb unes estisores a la ma de forma permanent, ha estat despatxat per les seves filles i l'exdona. Què dir, afecte mal gestionat per part seva.
Pero el que m'ha sobtat més ha estat l'allau de titulars graciosos, inspirats en aquesta trista notícia, que certament ha quedat en segon plà davant de la perfecte oportunitat per els titulistes de tenir protagonisme amb un bon acudit fàcil en forma de titular.
Aqui en teniu alguns exemples:
"Le cortan las mechas" (La Razón)
"A Llongueras de dan p'al pelo" (El Diario Montañés), fins-hi tot el qualifiquen de "el Dalí de los peluqueros".
"Llongeras esquilat (Avui)"
No cal dir que desde aqui em solidaritzo amb el "pobre" Llongueras, que s'endurà una indemnització de 7.000 euros, que per una xarxa de més de 120 perruqueríes es bastant poc. Saludeulo de part meva si us el trobeu a la cau de l'INEM.
Krusty
Pero el que m'ha sobtat més ha estat l'allau de titulars graciosos, inspirats en aquesta trista notícia, que certament ha quedat en segon plà davant de la perfecte oportunitat per els titulistes de tenir protagonisme amb un bon acudit fàcil en forma de titular.
Aqui en teniu alguns exemples:
"Le cortan las mechas" (La Razón)
"A Llongueras de dan p'al pelo" (El Diario Montañés), fins-hi tot el qualifiquen de "el Dalí de los peluqueros".
"Llongeras esquilat (Avui)"
No cal dir que desde aqui em solidaritzo amb el "pobre" Llongueras, que s'endurà una indemnització de 7.000 euros, que per una xarxa de més de 120 perruqueríes es bastant poc. Saludeulo de part meva si us el trobeu a la cau de l'INEM.
Krusty
Regal Barcelona 92 - Los Ángeles Lakers 88
Espectacular victòria del Barça de basquet (campió de l'Eurolliga) contra els Lakers (campió de la NBA) al el Palau Sant Jordi amb 17.000 espectadors.A destacar els 25 punts de Pau Gasol, igualats pels 25 punts de Juan Carlos Navarro i superats pels 26 de Pete Mickeal.
Aquesta és una notícia que podriem considerar graciosa, tot i que no vol dir res, saber que els flàccids i voluntariosos europeus han guanyat als glomorosos i guapos "superstars" americans sempre fà ilusió.
Que serveixi de lliçó que podem aplicar a les superproduccions de cinema, als best-sellers literaris i al famós "bigmac". On hi hagi una bona comedia àcida de cinema independent europeu (al Verdi si pot ser), un bon llibre català (evidentment d'autor televisiu) i un bon pà amb tomàquet i pernil, que s'aparti tota la resta.
El que seria genial es oficialitzar aquest enfrontament de clubs Europa - Estats Units com ja es fa en el futbol, això sí, el resultat del dijous ens allunya d'aquesta possiblitat, ja que els "americans" sempre seran l'heroi de la película, i aquesta sempre ha de tenir un final feliç.
Krusty
Aquesta és una notícia que podriem considerar graciosa, tot i que no vol dir res, saber que els flàccids i voluntariosos europeus han guanyat als glomorosos i guapos "superstars" americans sempre fà ilusió.
Que serveixi de lliçó que podem aplicar a les superproduccions de cinema, als best-sellers literaris i al famós "bigmac". On hi hagi una bona comedia àcida de cinema independent europeu (al Verdi si pot ser), un bon llibre català (evidentment d'autor televisiu) i un bon pà amb tomàquet i pernil, que s'aparti tota la resta.
El que seria genial es oficialitzar aquest enfrontament de clubs Europa - Estats Units com ja es fa en el futbol, això sí, el resultat del dijous ens allunya d'aquesta possiblitat, ja que els "americans" sempre seran l'heroi de la película, i aquesta sempre ha de tenir un final feliç.
Krusty
divendres, 8 d’octubre del 2010
Bon dia al món
Inauguro el blog resumint una mica els motius que m'han portat a crearlo. Fa temps que m'agrada la idea de obrir una finestra del món als meus pensaments, i què millor que un blog que em permet fer-ho amb la certesa de que ningú hi treurà el cap degut al inabastable volum de la xarxa.
El que comentaré en aquest blog anirà desde pensaments motivats per l'acxtualitat fins a experiències que consideri rellevants en el meu dia a dia, passant per espectacles, concerts, notícies, películes i altres minúcies.
Aclarir d'entrada que els articles del blog son i seran en català, això sí, amb excepcions. Evidentment agrairé qualsevol contribució en l'idioma que més còmode faci sentir a cadascú que vulgui dir-hi la seva.
Finalment només em queda disculpar-me per abançat si algú se sent ofès per algun article o comentari i agraïr tant les colaboracions com les protestes.
Krusty
El que comentaré en aquest blog anirà desde pensaments motivats per l'acxtualitat fins a experiències que consideri rellevants en el meu dia a dia, passant per espectacles, concerts, notícies, películes i altres minúcies.
Aclarir d'entrada que els articles del blog son i seran en català, això sí, amb excepcions. Evidentment agrairé qualsevol contribució en l'idioma que més còmode faci sentir a cadascú que vulgui dir-hi la seva.
Finalment només em queda disculpar-me per abançat si algú se sent ofès per algun article o comentari i agraïr tant les colaboracions com les protestes.
Krusty
Subscriure's a:
Missatges (Atom)