Westworld

L'altre dia vaig poder veure finalment el clàssic de ciència ficció Westworld, traduïda al castellà com a Almas de metal, que que perseguia des de que a Phenomena varen passar l'anunci original de Futureworld, segona parts d'aquesta saga.

Dirigida i escrita pel famós creador de best-sellers Michael Crichton l'any 1973, va ser la primera pel·lícula en utilitzar imatges generades per ordenador en dues dimensions i va ser rodada en format anamòrfic, emprant una lent més ampla del normal, tècnica descoberta als anys 40 i que es va popularitzar a partir dels 60 al mon del cinema.

Protagonitzada per Yul Brynner, el mític calb del western Els set magnífics, conta també amb la presència de James Brolin, que probablement recordareu com al Coronel Charles Brubaker de la mítica Capricornio Uno.

La pel·lícula es basa en un futur on l'empresa Delos comercialitza unes vacances autèntiques on el turista en qüestió, a mil dòlars diaris, pot passar un temps al salvatge oest americà, a l'opulenta edat mitjana o a l'idíl·lica època romana, oferint una experiència pràcticament real a mode de parc d'atraccions. Fins aquí, bastant normal, sinó fos que enlloc d'actors, els personatges que habiten aquests mon son robots fets a imatge de l'home controlats al detall informàticament.

Em va semblar sorprenent el bon us que fa el director de la càmara lenta, utilitzada en els moments precissos però sense excedir-se, així com també em va sorprendre l'ús sovint ofensiu que fa de la banda sonora, que és destacable però mal gestionada.

Com a conclusió, us diré que he gaudit força amb aquest clàssic del cinema fantàstic, si be haig de reconèixer que tinc debilitat per el cinema futurista en general. Us recomano que la visioneu si en teniu l'oportunitat, no us decebrà.

Krusty