Aquest dijous dia 2 vaig tenir el privilegi d'assistir al Cine Urgell de Barcelona a veure, una vegada més, una doble sessióde dos grans clàssics del cinema modern en el marc de la iniciativa Phenomena, en aquesta ocasió es va tractar de la mítica Robocop i de la per mi desconeguda Carretera al infierno.
Sobre Robocop, haig d edir que em va entusiarmar una vegada més, quina banda sonora, quins actors i quin Robocop, sense oblidar el cert grau de crítica social i l'enorme quantitat d'acció i emocions que conté. Gran clàssic.
Gran desplegament de mitjans per l'època, gran feina dels actors i gran sentit del humor, els ingredients usuals per fer un clàssic de ciència ficció futurista.
Dirigida per l'holandès Paul Verhoven, director de clàssics com Desafío Total o Instinto Basico, es va estrenar l'any 1987 amb Peter Weller en el paper protagonista interpretant un personatge que el va inmortalitzar per a la història, en una marca registrada que abarca des de la saga de pel·lícules fins a comics, i joguines, passant per jocs, i fins i tot una sèrie de televisió.
Podriem dir que Robocop és un western futurista, amb el seu bo, el seu lletg i el seu dolent. Parteix de la base d'un home normal maltractat de forma injusta i molt violenta que es converteix en una eina més d'un sistema corrupte per acabar passant per sobre de tot l'establert i erigir-se en un justicier metalitzat de cor trencat i mà ferma. Tot en un futur corporativista i comercialitzat on encara queda gent de bé que lluita per la justícia amb escassos recursos. Gran pel·lícula.
Informar-vos també que per ara segueix a l'aire l'aparició d'un remake que com sempre promet destrossar tot lo bo que tenia l'original, creuem els dits i desitgem que deixin que Robocop descansi en pau.
En quant a Carretera al infierno (The hitcher), dirigida per Robert Harmon l'any 1986, destacar la presència d'un esgarrifós i perturbador Rutger Hauer en un paper que li sembla fet a mida. El coneixereu tots per ser el temut "replicante" final de la grandíssima Blade Runner.
Personalment, la pel·lícula comença molt bé, en una gran entrada en escena del malèvol autostopista, per posteriorment anar-se perdent lleugerament, es troba a faltar una mica més d'explicació del com i el perquè el terrorífic i malvat Hauer ha arribat al ser el que és.
Cal destacar també la presència en la pel·lícula de l'actriu Jennifer Jason Leigh, coneguda per la seva presència en la boníssima Llamaradas o el clàssic del germans Cohen El gran salto, fent de cambrera de carretera amb força gràcia.
Per acabar, haig de dir que a mi s'em va fer un pel llarga i espessa, però tot i així, és un bon clàssic del cinerma de terror que car revisionar si podeu.
Per acabar, no puc evitar comentar l'honor que vaig sentir quan al tornar al cinema, per veure la segona pel·lícula després de pendre l'aire, em vaig trobar que el gran Jaume Balagueró i la seva "troup" havien ocupat els nostres llocs, òbviament se li pot permetre.
Krusty
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada