dilluns, 8 d’agost de 2011

Futureworld

Per fi vaig poder veure la llargament desitjada Futureworld, traduïda com a Mundo Futuro o Almas de metal 2, que és la seqüela del clàssic de ficció Westworld, i que haig de dir que, per una vegada, fa honor a la primera, cosa desgraciadament poc habitual en el mon del cinema.

Dirigida el 1976 per  Richard T. Heffron, i escrita per George Schenk i Mayo Simon, esta protagonitzada per el gran Peter Fonda, Blythe Danner, Arthur Hill i un cop més l'incombustible Yul Brynner, que retorna buscant venjança. Destacar una sorprenentment aparició de Mr. Brynner en una escena d'un somni induït que podríem qualificar fins i tot d'eròtic per l'època. Breu moment passat el cual el sinistre personatge recupera la seva temible aureola d'assassí implacable mecanitzat. 
La pel·lícula manté el caire moralista de la primera, posant en dubte la capacitat de l'ésser humà de controlar les màquines, i la història és situada dos anys després del gran desastre comercial narrat en la primera cinta de la sega, que es situa en un parc d'atraccions per a milionaris que ofereix experiències reals en entorns mítics com son l'edat mitjana, la època d'esplendor de l'imperi romà o un mon del futur, deixant de banda l'infame i ja completament abandonat entorn del salvatge oest americà de Westworld, protagonista de la primera pel·lícula.
A pesar de que podríem pensar en una clara repetaicó de la primera part, certament els realitzadors varen aconseguir donar un to lleugerament diferent a la història, que tot i ser de fons exactament la mateixa, ens porta molt més enllà de la simplicitat de la primera part, introduïnt altres trames i factors que la fan més completa com a pel·lícula. Tot i així, la gran simplicitat del clàssic és precisament part del seu encant i clarament difícil de superar.
Destacar també que va ser una de les primeres grans produccions en utilitzar imatges en 3D generades per ordinador, tot i que inevitablement a nivell informàtic ha envellit com no podia ser d'altra manera. Tot i així, i sobretot tenint en conta el valent intent de la pel·lícula de retratar un mon futur, la seva honestedat és molt agradable. Mai és fàcil arriscar-se a mostrar un suposat futur i en la majoria dels casos les pel·lícules que ho intenten acaben posant-se en ridícul de mala manera, és per això que cal valorar Futureworld com una temptativa força afortunada de plasmar com en un futur proper es creurà que és el futur llunyà.
Personalment, com a fanàtic del cinema de ciència-ficció i futurista dels anys 70, haig de reconèixer en primera instància que, com era d'esperar, em va encantar, però tot i així, quan la mireu no podeu oblidar en quina època esta realitzada, ja que els efectes especials disten molt de les meravelles de les que gaudim avui en dia. La gran força de la pel·lícula per tant radica en la història i l'entorn, que com he dit, milloren la primera part, i la trama aconsegueix mantenir l'interès de l'espectador durant gran part del film tot i sabent que el ritme és el propi de les produccions d'aquells anys. Gran pel·lícula, val la pena.

Krusty

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada