dijous, 9 de juny de 2011

Piranha 3D

Recentment vaig viure l'experiència de veure Piranha 3D, suposat remake de la original Piranha, pel·lícula de serie B dirigida per Joa Dante, director de Gremlins, i que seguia l'estela de l'èxit de Tiburón. No cal dir que la vaig veure en 2D, cosa que potser no em va permetre entendre plenament la necessitat de la realització d'aquesta cinta.
Dirigida i produïda per Alexandre Aja, director també del reamke de Las colinas tienen hojos, conta amb un repartiment espectacular en el que destaca Elisabeth Shue i una col·laboració del grandíssim Richard Dreyfuss especialment destacable per la seva presència a la mítica Tiburón.
A la pel·lícula hi trobem també des de Ving Rhames, sempre recordat com a Perro Diamante a Con Air, però que també destaca com a company de Tom Cruise a Mission:Impossible 2 i 3, passant per clàssics com Christopher Lloyd, el mític Doctor Emmett Brown de la saga Regreso al futuro, o Jerry O'Connell, que feia de Cushman a la inoblidable Jerry Maguire, també Dina Meyer, la soldat més dura d'Starsheep Troopers, i Eli Roth, dolentíssim a la saga Hostel.
Cal destacar d'entrada que tot i tenir un repartiment de luxe, la pel·lícula manté el to de serie B en quant a l'exageració, la brutalitat, l'humor i la qualitat del guió. Situada a Lake Victoria, en època del mític descontrol americà de primavera fiestero-juvenil anomenat Springbreak, la pel·lícula aprofita qualsevol excusa per fer gran gala de pits, culs i sang, sobretot molta sang.
Si be podria pensar-se que la història no és tant bona com en la pel·lícula original del 1978, on les piranyes eren fruit d'experiments militars descontrolats, esta força ben lligat al fer apareixer les autèntiques protagonistes fruit d'un terratrèmol al fons del llac que obre una via entre aquest i un llac subterrani reclòs a les profunditats des de fa milers d'anys. Tot i així, com entenc que pretenien els realitzadors, aconsegueixen convertir la història en una broma de mal gust la coherència de la qual es va difuminant a mida que passen els minuts.
Com a resum, podrÍem dir que Piranha 3D em va agradar més del que esperava, i que supera la original en quantitat d'efectes, sang, destape i actors coneguts, però sense aconseguir en cap moment apropar-se al gran clàssic del cinema de terror de sèrie B que és Piranha. Si teniu una estona lliure i us ve de gust riure i esgarrifar-vos, Piranha 3D és una bona opció, si us ve de gust una bona pel·lícula com les d'abans, millor visioneu la versió original, que tot i haver envellit lleugerament, manté una sobrietat que avui en dia s'agraeix.

Krusty

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada