dimarts, 4 d’octubre de 2011

Na habrá paz para los malvados

Avui no puc estar-me de comentar-vos l'última pel·lícula que he vist al cinema, teniu el dret de saber-ho, i no podreu dir després que no us vaig avisar abans que perdéssiu el vostre temps i diners de forma miserable. M'estic referint a la nova i flamant perla del cinema espanyol: No habrá paz para los malvados.
Per als que esteu llegint aquestes ratlles i ja no sou a temps d'evitar el desastre, no puc fer més que disculpar-me per no haver-vos avisat abans, i per als altres, que sapigueu que me'n deveu una de grossa. Us podeu estalviar els calers d'anar-la a veure al cinema i tampoc us recomano ni tan-sols llogar-la, ja que avui en dia no estem cap de nosaltres per perdre dues hores del nostre temps cada dia més escàs.

La pel·lícula que avui ens ocupa, venia, per part meva, precedida de crítiques força bones que lloaven la "magistral" actuació de l'altrament bon actor José Coronado sota la "impressionant" direcció d'Enrique Urbizu. Efectivament en aquesta ocasió vaig ser una víctima innocent de la manipulació de la premsa, ja que la pel·lícula en qüestió va resultar ser absolutament soporífera i alarmantment poc enriquidora.
Disfressada de clàssic del cinema negre, ens retrata les peripècies d'un policia de poca moral enfonsat en la depressió i l'apatia, que porta una vida gris dedicada a l'alcohol i el tabaquisme, cosa que a priori porta a la il·lusió de basar-se en un interessant personatge amb un obscur passat que el guió no aconsegueix en cap moment presentar-nos de forma empàtica. L'acció brilla en la cinta per el seu realisme i deliberada falta absoluta d'espectacularitat, i fa gala d'una gran quantitat de violència gratuïta que pretén transmetre un to de cinema negre que en cap moment em va arribar a tocar, degut a la seva cruesa excessiva i buscada falta de legitimitat.
Destaca el desenvolupament de la història per ser poc apassionant i excessivament enrevessat, així com per una absoluta falta d'emoció i intriga. Però el més impactant de tota la pel·lícula és per mi l'aferrissada defensa que n'ha fet la crítica especialitzada i la premsa en general. És per això que m'ha encantat llegir crítuques com la d'en Salvador Llopart a La Vanguàrdia :"De San Sebastián nos llega No habrá paz para los malvados con las mejores recomendaciones. Y sin embargo uno debe sumarse a ese desagradable coro de los no-espara-tanto propio de los aguafiestas. ¡Con lo poco que auno le gusta disentir! En fin, no; no es para tanto. El juego que propone el filme de Urbizu, un cruce entre el azar y la necesidad, enmarcado en los parámetros del cine negro, es de una resultona pirotecnia. Superficialmente brillante, pero sin verdadera carne dramática."
Per acabar, simplement espero que les meves paraules no hagin estat massa dures i us recordo que la bellesa esta en els ulls del que mira, així que si us voleu arriscar a mirar No habrá paz para los malvados, esteu en el vostre dret, encara que sigui per comprovar per vosaltres mateixos si sou capaços d'acabar-la.

Krusty

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada