Pel·lícula de temàtica interessant i atractiva, tot i que gens innovadora, Hell es pot considerar una versió molt lluminosa, encegadora diria jo, de la ja clàssica història post-apocalíptica típica d'èxits com Mad-Max, The Road i d'altres icones del gènere. En aquesta ocasió, tres supervivents en un món sec degut al progressiu augment de la temperatura terrestre es dirigeixen a les muntanyes amb l'esperança de trobar-hi aigua.
El director, Tim Fehlbaum, va pujar a l'escenari abans da la pel·lícula per avisar als presents a l'Auditori Melià de Sitges que la paraula Hell, en alemany, apart d'infern s'entén també com a llum encegadora, resplendor. Certament, gran part de les imatges de la cinta tenen un to cremat característic on la llum del sol s'ho menja tot, des de la bellesa dels paisatges fins a la capacitat d'interpretació dels actors.
Tot i així, aquest punt és el que dona un lleugeríssim, però molt agraït, toc d'originalitat a un film que per altra banda no aporta res. La historia és bastant previsible i al acabar de veure-la no pots evitar la feixuga sensació de que ja l'havies vist abans, i més d'una vegada, potser no igual, però segur que molt semblant.
Destacar que el.director, Tim Fehlbaum, promet, no només per la seva precoç presència al Festival d'enguany amb el seu primer llargmetratge, sinó també per gaudir en aquesta pel·lícula de la producció del gran Roland Emmerich, honor nomes destinat a grans talents de la taquilla i poc habitual en un film en alemany. Efectivament la pel·lícula ha funcionat força a Alemanya, país poc donat al cinema de ficció, demostrant una vegada mes l'afinat olfacte d'Emmerich per el que és el seu negoci, vendre.
Personalment no en va desagradar, la idea del calor intens i el sol implacable esta ben transmesa, i els escenaris de boscos cremats son força esgarrifosos. Tot i així, jo esperava una persecució accidentada d'una utopia inabastable guiada per la set i la desesperació, un viatge terrorífic en recerca d'aigua, i en canvi em vaig topar simplement amb el típic reflex cru i brut de la maldat humana en situacions de descontrol postapocaliptic que tantes vegades hem contemplat als cinemes, on la supervivència passa a ser la prioritat i això es converteix en excusa per a qualsevol barbaritat.
Fitxa tècnica / Fitxa artística:
ALEMANYA. 2011
Director: Tim Fehlbaum
Producció: Thomas Wöbke, Gabriele M. Walther
Producció executiva: Roland Emmerich
Guió: Tim Fehlbaum, Thomas Wöbke, Oliver Kahl
Fotografia: Markus Förderer, Tim Fehlbaum
Muntatge: Andreas Menn
Disseny de producció: Heike Lange
Música: Lorenz Dangel
Intèrprets: Hannah Herzsprung, Lars Eidinger, Stipe Erceg, Lisa Vicari, Angela Winkler
Krusty
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada