Rescats financers i crisis bancàries? Siguem francs!!

Després del rescat europeu al sector bancari d'Irlanda, pastís del que ara resulta que Anglaterra també vol la seva part, els rumors apunten cap a Portugal, que ja va entrar a l'euro amb un deute acumulat important, i després cap a España. Però preguntem-nos qui és el que senyala la pròxima víctima i per què.

En aquests cas, els qui senyalen son els països més forts de la zona euro, però el greu és que senyalen per desviar la mirada dels seus propis drames, amb l'objectiu final de salvar l'euro i sobretot a ells mateixos. Els països interventors, amb Alemanya al capdavant, no es poden permetre la desestabilització de la moneda europea, per que perjudicaria les exportacions i la mateixa estabilitat de tota l'economia, i l'economia d'Alemanya mateix, per exemple, no s'ho pot permetre. El líder d'Europa, protegit per un sospitós silenci mediatic, pateix una situació que en realitat és pitjor que la espanyola, ja que fins al 2013, invertiran 25 vegades més caler públic que Espanya en rescatar els seu sector financer, evidentment, tot amb la complicitat del Banc Central Europeu, que seguirà "atacant" els més dèbils per així, com sempre, salvar els més forts. Així com Espanya ha destinat un 1% del seu PIB a salvar entitats financeres, Alemanya va invertir un 9,8% del PIB només per sanejar el Hypo Real State Bank, gran banc hipotecari inundat d'actius "tòxics" que ja havia nacionalitzat l'estat alemany l'any passat, invertint-hi més de 100 milions d'euros des d'aleshores.

Resumint, com era d'esperar, en els països més grans, els problema és més gran, no més petit com ens volen fer creure, i caldrà el sacrifici de molts paisos petits per salvar els grans, però així és el joc i la jerarquira de la vella Europa. L'únic que podem fer és desitjar que no ens toqui a nosaltres, que ens tocarà, i estar preparats per quan arribi el moment, com vaig llegir recentment, la fam dels mercats especuladors és insaciable, i si no es calmen amb la sang de Grècia, Irlanda i probablement Portugal, exigiran també la d'Espanya i després Italia. 

Això sí, prepareu-vos en qualsevol cas, ja que si Espanya ha aguantat fins ara és per que "si la canya cau", arrossegarà desenes de bancs francesos i alemanys, que han finançat el creixement espanyol a través de préstecs interbancaris i emissions hipotecàries. És per això que abans de que "peti" el món, la dictadura que els mercats estan imposant a les democràcies europees encara hi té molt a dir i sobretot exigir a la península.

Per ara, el govern d'Espanya ho esta posant tot de la seva part, s'ha de dir, ja que poques vegades s'ha vist un govern socialista aplicant mesures com les que ens ha anat imposant Europa últimament. Per que el PSOE s'avingui a suprimir i retallar tant en política social, conscients del cost electoral que pagaran, vol dir que realment no hi ha més remei i estem en un moment absolutament crític. Penseu-ho, quantes vegades heu vist un polític posant el país per davant dels seus propis interessos i els del seu partit? Per mi això ja és clarament indicatiu de fins a quin punt, a pesar del que se'ns diu, som al límit de l'abisme.

Krusty