dimecres, 17 de novembre del 2010

Laporta + Carretero + Nebrera a RAC1

Aquest matí he escoltat a RAC1 com en Jordi Basté entrevistava Joan Laporta de Solidaritat Catalana per la Independència, Joan Carretero de Reagrupament i Montserrat Nebrera d'Alternativa de Govern. El format ha estat de tres entrevistes individuals per l'ordre citat, i amb preguntes fixes comunes.

En Joan Laporta ha destacat el creixement del moviment independentista al nostre país, recordant la manifestació a Barcelona on més d'un milió de persones cridaven a favor de l'independència, i recordant que més de mig milió varen votar a favor a les consultes organitzades sobre aquest tema arreu de Catalunya.
Ha dit que "pactarà amb qui accepti el compromís de declarar la independència en la pròxima legislatura", que ha de ésser declarada unilateralment pel Parlament de Catalunya de forma legal, pacífica i serena, però també ha puntualitzat que el repte no és només declarar la independència, sinó fer l'estat més democràtic i més modern del mon. Descarta el referèndum per que seria retrassar el que vol la gent, és inviable políticament i dins el marc constitucional, i requeriria la col·laboració de partits espanyols que ja han demostrat que no estan disposats a ajudar sinó al contrari. En quant a llengua, vol una Catalunya políglota amb català, castellà i anglès i prefereix el cinema subtitulat i en català.
Per acabar en Jan ha lamentat el que ha qualificat de "ridícul més gran del Parlament en la seva història", al votar un Estatut del que de Madrid només ens en varen retornar les tapes per culpa de pactes, interessos, influències i dependències dels partit polítics catalans.
Personalment, he vist Joan Laporta molt segur de sí mateix i de les seves idees, i m'ha agradat sentir que darrere de Solidaritat Catalana hi ha més propostes que la pròpia independència, enfocades a un futur on ser un país és només el començament del camí.

La Montserrat Nebrera ha proposat un canvi del sistema polític i recuperar politiques lliberals que funcionen en paisos del nostre entorn, com el co-pagament en educació i medicina. Defineix el seu partit com anti-sistema i s'avergonyeix de les posicions en política migratòria del PP i l'intent d'enfrontar catalans entre ells en que sembla que estan instal·lats, per això en va marxar ha dit, encara que va ser just després de perdre la "primàries".
Sorprenentment Nebrera ha dit que gaudeix d'una cigarreta i un cafetó, i per tant esta en contra de prohibició, mateixa lògica que ha aplicat amb la limitació de 80 km/h, de la qual ha dit que n'està en contra per que li han posat ja varies multes  de velocitat per anar distreta. També m'ha sorprès molt l'afirmació contundent de que "qui diu que el castellà esta perseguit a Catalunya menteix", no m'estranya que ja no sigui al PP.
Per concloure, destacar que preguntada sobre si pagaria rescat per algun català segrestat ha respost que "no pagaria mai rescat per ningú encara que fos el meu fill", esperem pel bé d'aquest que aquest dia no arribi mai.
Puc dir que m'ha sorprès la seva actitud alhora de respondre amb total franquesa i valentia, potser massa, cosa que em fa dubtar entre qualificar-la d'esbojarrada, per respondre sense reflexionar, o qualificar-la de ben assessorada si les respostes sinceres i sorprenents busquen l'efecte d'impactar el que l'escolta.

En Joan Carretero ha definit Reagrupament com "independència, democràcia i treball", i ha comentat que l'independència l'ha de declarar el Parlament unilateralment i després farem el referèndum, ja que aquests es fan per guanyar. Ha descrit el concert econòmic com "un deliri i una al·lucionació", aclarint que segons la Constitució,  Catalunya no pot tenir un concert econòmic diferent a les altres comunitats, ja quan va venir Rajoy recentment va dir que Espanya necessita els diners de Catalunya, així que aquesta vía es impossible. Per Carretero els catalans paguem la festa, el que ens toca i més, i és per això que la Generalitat va pressupostar deu mil milions de dèficit per aquest any i així durarem poc, per tant "volem estat propi i podem triar". Referent a les formes, ha comentat que "per declara la independència necessitem que hi hagi 68 diputats a favor, si CiU i ERC no volen, l'única opció es anar votant Reagrupament fins que arribem als 68, i això esta fet". Radical a l'hora de declarar que a tot arreu on pot fuma, i que deixaria fumar a tot arreu, igual que córrer per la carretera, implantaria l'estil d'Alemanya ja que la gent ha de tenir capacitat de decidir.
Crec que Joan Carretero té molt clar el que vol i esta preparat sobradament per defensar el país al parlament. M'ha semblat molt convençut i molt directe alhora d'expressar opinions i sobretot amb un altíssim pragmatisme, lluny de la retòrica política a la que ens tenen acostumats fins ara al Parlament.

Finalment, els tres candidats han estat d'acord en qualificar els blocs electorals de discriminatoris i de "ratllar la censura", fins hi tot els han comparat amb les mesures repressores de la Veneçuela d'en Chavez. Com a conclusió diré que m'ha semblat poca i curta la presència dels tes polítics a El món a RAC1 i que, sent una ràdio privada en català, podrien donar més difusió a partits de marcat caràcter catalanista marginats dels mitjans oficials, com Solidaritat Catalana i Reagrupament, que personalment em semblen les dues millors notícies d'aquestes eleccions.

Krusty

3 comentaris:

  1. Bueno, ja comences a ensenyar les cartes...

    ResponElimina
  2. Desgraciadament no he pogut escoltar el programa, cosa que m'hauria agradat, ja que com molt b dius, poder escoltar el programa d'aquests partits és molt difícil amb la manera que tenen les teles , etc, de repartir l'espai per la propaganda política. Quina merda que així es dixrimina el partit petit, i nomès s'afavoreix al gran , al de sempre, al PP i PSC. Així no entren idees noves, no deixen.

    ResponElimina
  3. Efectivament, les cartes es van destapant!

    En quant a que el sistema esta montat en contra dels partits nous, és claríssim. Justament avui he sentit a l'informatiu de TV3 que els periodistes de la cadena es negaran a firmar cap crònica política degut a la imposició dels famosos blocs electorals

    ResponElimina