dijous, 25 de novembre del 2010

L'análisi de Joan Carretero de Reagrupament de cara al 28-N

El candidat de Reagrupament per les eleccions al Parlament de Catalunya del 28-N Joan Carretero no ha estat analitzat pels experts de La Vanguardia, per tant conclusions que us exposo avui son totalment pròpies.
Nascut a Tremp, Lleida, el 1955, llicenciat en medicina per la UB i diplomat en sanitat, va ser president del Club de Futbol Puigcerdà, del 1995 al 2003 va ser alcalde de Puigcerdà i posteriorment va ser Conseller de Governació i Administracions Públiques a la Generalitat per ERC, partit del que va marxar al 2007 per fundar el seu propi partit independentista al 2009, Reagrupament.
En seus punts forts són la convicció i naturalitat amb què parla, la solidesa de les seves idees demostrada en la seva trajectòria i la imatge de "foc nou" que transmet.
Els seus punts negatius són la seva imatge potser un pel desfasada de "progre" que s'ha fet gran, la lleugera falta de capacitat de retòrica dialèctica política, cosa que personalment valoro positivament així com el seu pragmatisme, i el fet de ser bastant desconegut pel públic en general a pesar de la seva dilatada trajectòria política a ERC, on sempre va liderar el sector autènticament independentista, finalment marginat amb l'arribada de Joan Puigcercós des de Madrid forçant l'escissió del partit.
Podríem concloure que és millor ideòleg que comunicador pels temps que corren, tot i que la seva autenticitat i fermesa sempre el fan créixer quan agafa un micròfon. Personalment espero que li vagi bé, si aconsegueix l'escó que se li assigna en les enquestes a la Lleida serà una fita impressionant i el començament d'alguna cosa important. Això sí, no puc evitar el lamentar profundament el fet de que no es posessin d'acord amb en Laporta per una candidatura conjunta que hagués aglutinat tot l'independentisme real del país. Tot i així, sempre és una bona notícia que un partit independentista entri al Parlament.

Krusty

2 comentaris:

  1. Prou politica !!! Si us plau... a veure si arriva el 28N i s' acaba d' una vegada. Somiar en si guanya el teu partit les coses serán diferents es una utopia. Guanyi qui guanyi tot seguirá exactament igual que sempre. Ja tenim una edat per saber-ho...

    ResponElimina
  2. Fins al 28-N seguirem amb política, em sap greu, però és el que toca. Ara, descansarem el dia 27 ja que és "dia de reflexió" i això s'ha de respectar. A partir del 28, hi ha projectes d'articles, segons la meva subjectiva opinió, és clar, molt espectaculars.

    Fins al 28-N, però, intentarem seguir conscienciant a la gent que votar és important, no per que hagi de canviar tot, que efectivament poca cosa canviarà, sinó per responsabilitat, per deure, per demostrar que cap edat és bona per tirar la tovallola ni per perdre la il·lusió de poder fer un món millor.

    ResponElimina