Després de Grècia, els taurons volen "rescatar" Irlanda

Després del rescat europeu a Grècia, i els intents fallits de fer caure també Espanya i Portugal, la següent víctima sembla que serà inevitablement Irlanda, ja que tant la Unió Europea com el Fons Mundial Internacional i el Banc Central Europeu es preparen per injectar de 50 a 100 mil milions d'euros al sector bancari irlandès a pesar de que el govern del país nega la necessitat de tal mesura, afirmant que el sector públic pot aguantar fins a mitjans del 2011. S'ha de dir que el govern d'Irlanda es nega en rotund per que en breu tindran eleccions i no vol passar a la història com el govern que va endeutar el país de per vida.
També és cert que es veia a venir, no per que a Irlanda el sou estatal pels aturats no acaba mai, o per les ajudes  boníssimes a mares solteres, sinó per que el deute acumulat pel sector financer del país arriba ja al 700% del PIB. Fa poc eren l'exemple a seguir a Europa per que havien nacionalitzat els cinc principals bancs del país seguint els consells del FMI, assumint així l'Estat tot el problema generat pel sector privat, ara  però, s'enfonsen en la misèria. Personalment, crec que els varen enganyar i seguint el pla original, ara ja estan tots els països reunits a Brussel·les per aconseguir forçar-los a demanar ajuda i aleshores posar en marxa tota la maquinària que acabarà robant el país de les mans dels seus ciutadans.


Simplificant una mica, el tema és que Irlanda, com tots els altres països, ha donat molt caler públic que no tenia a la banca privada per evitar-ne la fallida, i ara deu molts diners, i per pagar aquesta deute, ha de demanar-ne més, però quan més difícil sigui que pugui tornar aquest nou préstec, més car li cobren. Per posar un exemple, a Alemanya li deixen diners a retornar amb un 3% d'interès, doncs Irlanda ja està obligat a oferir tornar els diners amb un 9% per motivar que algú s'arrisqui a deixar-li, i com que per tornar aquests n'haurà de demanar més, cada vegada serà pitjor. Fa molt temps que tots els països funcionem així, i arriba un punt en que els que mouen Europa, la banca, consideren que com a país no tens ja volta enrere, no podràs tornar tot el que deus per que ningú et deixarà més diners, i si això passa afectaria negativament tot l'eurogrup. Com que no es pot permetre, és aleshores quan t'obliguen a demanar "rescat" i et deixen milionades, però quedes atrapat a les seves mans per sempre més ja que les condicions de l'ajuda son moltes. D'entrada, per assegurar-se que tornes els diners, t'obliguen a pujar impostos, ja que en realitat qui torna aquest rescat és la gent amb els seus calers,  i de fet acabes devent molt més del que ja devies.

Us poso un vídeo absolutament genial del Parlament Europeu, on Daniel Cohn-Bendit, que va ser un dels estudiants líders del mític moviment de maig del 1968 a França, en que milers de joves, entre ells universitaris, intel·lectuals, obrers i classe mitjana, es varen revoltar contra el govern establert, fent famoses frases com "La imaginació al poder". De fet, és des d'aleshores que els partits amb tendències ecologistes són presents als governs de diversos països d'Europa. En el vídeo podeu sentir unes quantes veritats sobre el rescat econòmic a Grècia, la realitat de la vella Europa i el funcionament del món, que us asseguro que us glaçaran la sang.

Estareu d'acord amb mi en que no cal afegir massa més, simplement és un joc que no comprenem ni volem comprendre i al que definitivament no volem jugar. Així que només em queda donar el meu condols als ciutadans irlandesos, que no son més que noves víctimes de la cobdícia del sistema i els que el dominen i el perpetuen, que en cap cas són els que governen.

Krusty